“El talent no té gènere, però les oportunitats sovint sí que el tenen”. Amb aquest missatge es resumia una realitat incòmoda, durant l’acte d’entrega dels premis Top 10 Dones Emprenedores de Catalunya d’EADA Business School amb Barcelona Activa. Les oportunitats no són les mateixes per a tothom: les dones emprenedores continuen tenint més dificultats per accedir al capital i a les xarxes d’inversió, amb menys presència en espais de decisió i menys referents visibles en sectors estratègics. De fet, les dones només representen un 20% dels fundadors de startups a Catalunya, Espanya i fins i tot a Europa, en una proporció que pràcticament no ha variat en l’última dècada, i les startups fundades per dones només reben el 2% de la inversió de capital privat.
Per aquest motiu, reconeixements com el Top 10 de Dones Emprendores de Catalunya continuent sent necessaris. No només per visibilitzar el talent femení, sinó també per generar referents que inspirin la pròxima generació d’emprenedores. Així com de referents científiques, perquè a la recerca també persisteixen les desigualtats: Espanya, les dones representen el 39,6% del personal investigador, amb prou feines un punt percentual més que l’any 2014, segons l’informe Científicas en cifras, elaborat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Per aquest motiu, moltes de les premiades del Top 10 Dones Emprenedores provenen de l’àmbit de la salut, un camp on la recerca i l’emprenedoria sovint van de la mà. En són exemples de lideratge femení Patricia Villagrasa (cofundadora de Reveal Genomics), Carla Maté (fundadora de D-SIGHT), Laura Lizama i Sofía Ferreira (fundadores de Heecap) o Silvia Raga (fundadora de Dycare), que ocupen algunes de les primeres posicions d’aquests reconeixements. Al capdavant del rànquing hi ha Marina Rigau i Eva Colás, que, juntament amb Antonio Gil, van fundar fa cinc anys MiMARK, spin-off del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) que desenvolupa noves eines de diagnòstic basades en l’anàlisi de fluids ginecològics per a detectar malalties de manera més precoç i menys invasiva.
Actualment, MiMARK prepara el llançament al mercat del seu primer producte: GyLDEC, un test per a detectar el càncer d’endometri a partir de la detecció de proteïnes en el fluid uterí, que ja s’ha validat en 28 hospitals de la mà de Sociedad Española de Ginecología Oncológica. Amb un equip de 14 persones, ara l’empresa obre una ronda de finançament de vuit milions d’euros per a avançar en aquest producte, que podria veure la llum d’aquí a dos anys.
Però l’objectiu de la spin-off és encara més ambiciós: explorar totes les possibilitats de l’anàlisi dels fluids ginecològics també per a altres malalties com l’endometriosi. Un camp on, asseguren, encara hi ha molt marge per a recórrer. Tot i que les dones representen la meitat de la població, moltes patologies específiques continuen sent poc estudiades i amb menys inversió que altres camps de la medicina, com és el cas de les malalties ginecològiques.
— Científiques o emprenedores. Amb quin terme us sentiu més identificades?
— Eva Colás: Jo em definiria com a científica-emprenedora, però sobretot científica. Personalment defenso que ser emprenedor no és només crear una empresa; és una manera de pensar, una inquietud constant per millorar i resoldre reptes encara no abordats.
— Marina Rigau: Quan em pregunten la professió, acostumo a dir biòloga. MiMARK va néixer, precisament, en un entorn científic i, a partir d’aquí, ha evolucionat fins a convertir-se en empresa.
— Com va ser aquest salt de l’entorn científic a l’empresarial?
— M. R.: El projecte va estar incubat durant molts anys al VHIR en un entorn estrictament acadèmic, però va arribar un punt en què o ho impulsàvem ja o probablement no ho faríem mai. L’impuls definitiu va ser l’ajuda econòmica d’un milió i mig d’euros d’EIT Health, que ens va permetre superar l’anomenada “death valley”, aquell moment crític en què els projectes es queden sense recursos abans de poder arribar al mercat.
Sense aquest ajut europeu probablement MiMARK no existiria avui, perquè molts altres inversors consideraven la salut femenina com un “mercat nínxol”. Però invertir en salut femenina no és apostar per un nínxol, és una necessitat urgent: parlem de la salut 50% de la població.
“Les dones tendim a qüestionar-nos si som capaces d’assumir responsabilitats o liderar projectes. Hem d’aprendre a ser menys prudents”
— Com vau gestionar la inseguretat o els dubtes interns a l’hora de convertir el projecte en empresa?
— E. C.: Més que por, ho vam viure com un repte. Ens vam adonar que no cal saber-ho tot per començar; el més important és ser conscient de les teves limitacions i envoltar-te de persones que t’ajudin a tirar endavant.
— M. R.: L’Eva és l’alma mater del projecte, vam estudiar el doctorat en Biomedicina juntes, però jo vaig optar per un perfil més de management de recerca, amb un MBA, mentre l’Eva continuava la seva carrera en l’àmbit de la recerca acadèmica. Quan vam constituir MiMARK, alguns suggerien buscar un CEO extern amb més experiència, mentre que el meu entorn em deia: “tens la formació, coneixes el projecte i pots fer-ho”. Al final vaig pensar: per què no?
Crec que aquest tipus de dubtes és molt habitual entre les dones: tendim a qüestionar-nos si som capaces d’assumir responsabilitats o liderar projectes. Mentrestant, sovint veiem projectes liderats per homes que no s’ho plantegen tant. Qüestionar-se és saludable, fins i tot dos cops si cal, però també hem d’aprendre a ser menys prudents. De fet, moltes vegades les dones estem fins i tot més ben preparades o formades.
— Parlem del projecte. Què diferencia MiMARK d’altres proves diagnòstiques per a malalties ginecològiques?
— E. C.: La principal diferència és la mostra que fem servir: els fluids ginecològics, gairebé inexplorats en la pràctica clínica. És, en definitiva, una prova més ràpida i invasiva que la biopsia que s’utilitza actualment.
Hem començat per la detecció del càncer d’endometri, però l’objectiu és anar més enllà. Si aconseguim demostrar que els fluids ginecològics poden servir per diagnosticar aquesta malaltia, obrim la porta a altres patologies ginecològiques com, per exemple, l’endometriosi, que afecta el 10% de les dones en edat reproductiva, però encara és una malaltia molt poc estudiada. El nostre objectiu és que, algun dia, aquestes proves de fluids ginecològics siguin tan habituals com un test de colesterol.
— Abans parlàveu de la prudència que sovint tenen les dones a l’hora d’iniciar projectes. A banda d’aquest aspecte, heu notat altres diferències en el lideratge femení?
— E.C.: Un valor que intentem que defineixi el nostre equip és el fet de cuidar-nos. Això vol dir demanar ajuda quan cal i fomentar una cultura de suport mutu dins de MiMARK i potser és un valor que s’associa més amb equips liderats per dones. Prioritzem la humanitat i el benestar, fins i tot per davant de certes obligacions laborals.
— Heu percebut alguna barrera, per exemple, en termes de finançament?
— M.C.: Obtenir finançament és complicat per qualsevol projecte, però especialment en recerques en salut femenina: vam trigar tretze mesos a tancar la nostra primera ronda de finançament. És essencial que els inversors, majoritàriament homes, entenguin la importància d’invertir en projectes d’impacte, també en l’àmbit de la salut femenina.
“L’endometriosi és una malaltia equiparable a la diabetis o migranya, però com que només afecta les dones rep molta menys inversió”
— Estem avançant prou en salut femenina?
— M.R.: Històricament, les dones han estat infrarrepresentades en els estudis clíncs. Encara avui hi ha limitacions: per exemple, és lògic que no es vulgui posar en risc una dona embarassada amb un medicament experimental. Ara estem iniciant un projecte sobre endometriosi i veiem que és una patologia molt complexa, amb moltes variables hormonals i clíniques —com la menstruació o els tractaments hormonals— que poden afectar els biomarcadors. Aquesta variabilitat explica part d’aquesta infrarepresentació històrica, però la solució no és excloure les dones dels estudis només per la seva complexitat, sinó invertir més recursos per poder tenir en compte totes aquestes variables.
— E.C.: S’està avançant, però encara queda camí. L’endometriosi és una malaltia equiparable a la diabetis o migranya, però com que només afecta les dones, que són la meitat de la població, rep molta menys inversió i focus mediàtic.
— M.R.: Va tot lligat: fa 50 anys, la majoria dels líders acadèmics eren homes, i no es plantejaven investigar malalties com l’endometriosi. Avui, amb més dones en posicions de lideratge, més conscienciació i més coneixement, estem abordant aquestes necessitats. També hi ha homes compromesos amb aquesta causa, i la suma de tots aquests factors és clau.
“Si la majoria de posicions de lideratge estan ocupades per homes, és més probable que tendeixin a reconèixer i impulsar altres homes. Les quotes ajuden a crear una base més igualitària”
— Heu estat reconegudes com a Top 1 Dones emprenedores de Catalunya. Considereu que els premis i rànquings encara són necessaris per visibilitzar referents femenins?
— M.R.: La visibilitat és clau mentre les dones continuem en minoria, per exemple al capdavant de startups. Personalment, també soc partidària d’establir quotes per avançar cap a la paritat. Si la majoria de posicions de lideratge estan ocupades per homes, és més probable que tendeixin a reconèixer i impulsar altres homes. Les quotes ajuden a crear una base més igualitària. No són una solució definitiva i probablement en el futur ja no seran necessàries, però ara ens permeten començar des d’un punt més just. A més, s’ha demostrat que incorporar diverses perspectives, no només de gènere, sinó també d’origen o cultura, aporta més valor a governs, empreses o entorns acadèmics.
Quan reps un premi també adquireixes una certa responsabilitat: retornar aquest suport, referenciar-nos i ajudar-nos mútuament, tal com altres dones van fer amb nosaltres quan començàvem. Crear aquesta xarxa de suport és clau per construir un ecosistema on les dones s’impulsin entre elles.
— Com us imagineu MiMARK d’aquí a cinc anys?
— M.R.: Ens agradaria veure el nostre primer producte ja funcionant al mercat i el segon molt a prop de sortir, confirmant que les biòpsies líquides basades en fluids ginecològics tenen sentit i funcionen.
— E.C.: Més enllà de l’empresa, volem que el camp creixi i que altres grups i empreses treballin amb fluids ginecològics. Hi ha malalties que nosaltres no podrem abordar, i és positiu que hi hagi més actors investigant en salut femenina: tant de bo hi hagi més empreses, fàrmacs al mercat i inversió en aquest àmbit.
Idees en tenim moltes, però en una startup els recursos i el temp són limitats i cal prioritzar. Tot i això, veiem molt potencial: des d’entendre millor processos com la menopausa fins a detectar abans patologies com el càncer d’ovari. Ara ens centrem a introduir el nostre primer test de càncer d’endometri en l’entorn clínic, però imaginem un futur en què les dones puguin monitoritzar la seva salut fins i tot des de casa.
“Encara avui la salut femenina sovint es percep com un nínxol, i això es tradueix en menys inversió i menys fons implicats”
— I com veieu la investigació en salut femenina d’aquí a cinc anys? Creieu que encara es percebrà com un nínxol?
— E.C.: Hem de ser optimistes. Fa cinc anys, quan vam fundar MiMARK, tampoc estàvem on som ara. Necessitem més inversió, projectes més grans i casos d’èxit d’empreses que arribin al mercat. Encara avui la salut femenina sovint es percep com un nínxol, i això es tradueix en menys inversió i menys fons implicats.
— M.R.: A escala internacional ja existeixen iniciatives i inversors centrats en salut femenina. El repte és que aquest impuls també arribi aquí, amb més suport institucional i financer per a projectes en aquest àmbit.
