L’espardenya és un d’aquells clàssics que ningú no es planteja canviar. Atemporal, tradicional i lligada al Mediterrani, sempre ha funcionat tal com és. Precisament per això, cada intent de reinterpretar-la resulta especialment revelador. En els últims anys, el concepte barefoot —basat en una relació més natural entre el peu i el terra, respectuós amb la forma natural del peu— ha anat guanyant presència en el món del calçat. Fins ara, ho havia fet des d’un llenguatge més tècnic que cultural. Però ara aquest enfocament es trasllada a peces reconeixibles, de les de sempre, com les espardenyes.
Ho fa de la mà d’una marca experta precisament en aquest tipus de calçat: Toni Pons porta fent espardenyes des de 1946. Nascuda a Girona com una empresa familiar, la marca ha crescut sense allunyar-se gaire del seu origen, mantenint la producció a Espanya i una manera de treballar molt vinculada a l’artesania. El negoci que va començar com un petit taller ha evolucionat fins a convertir-se en una firma amb presència internacional, sense trencar del tot amb aquesta lògica d’ofici que continua marcant la seva identitat. “La tradició forma part del nostre ADN, però mai no l’entenem com una característica estàtica”, explica Jordi Pons, CEO de Toni Pons. “Sempre treballem des de la voluntat d’evolucionar, però sense perdre de vista els nostres valors fonamentals”.
D’aquí neix la seva col·laboració amb Ohne Project. La proposta no busca trencar amb l’anterior, sinó desplaçar-lo lleugerament. L’espardenya continua sent reconeixible, però comença a respondre a altres formes d’ús. “Detectem un interès creixent per un calçat més respectuós amb el cos i el moviment natural del peu. Amb Ohne hem trobat una connexió molt natural entre el seu coneixement tècnic i el nostre saber fer artesanal”.
La càpsula introdueix elements propis del barefoot, com una forma més ampla, sola plana (zero drop) i més flexibilitat, pensats perquè el peu es mogui amb més llibertat. Es concreta en dos models unisex: el 026 JUTE, més proper al nàutic i confeccionat en suede vegà, i el 080 JUTE, una versió més lleugera en cotó pensada per al dia a dia.
El desenvolupament, però, no ha estat immediat. “El repte més gran ha estat la pròpia construcció del calçat”, assenyala Pons. “El barefoot respon a uns estàndards molt exigents i ha suposat repensar processos, patrons i formes sense perdre l’essència estètica i mediterrània de l’espardenya”.
Però el més rellevant d’aquesta col·laboració no és només el producte final, sinó quina filosofia deixa entreveure, ja que fins i tot les tipologies més consolidades comencen a revisar-se des de noves prioritats, on el confort guanya pes i deixa de ser un element secundari. “Quan vam veure que el resultat mantenia intactes els nostres estàndards estètics i de qualitat, vam entendre que el producte funcionava”, afegeix. “No era una adaptació forçada, sinó quelcom coherent i reconeixible”.
Aquest canvi respon també a una transformació més àmplia. “El consumidor actual està molt més informat i és més conscient de l’impacte que el calçat té en el seu benestar”, apunta. “Creiem que el barefoot no és una moda puntual, sinó part d’un canvi més profund en la relació amb el cos i amb el consum”.
La col·lecció continua produint-se a Espanya, amb processos artesanals que formen part de la identitat de la marca. Aquesta decisió no és només una qüestió d’origen, sinó també de control i qualitat. La producció de proximitat permet ajustar processos, materials i acabats sense perdre el vincle amb l’ofici.
