Sota la superfície visible del món de l’art —les inauguracions, els grans noms reconeguts i la varietat de galeries que enriqueix la ciutat— s’estén tota una estructura menys visible que manté viu l’ecosistema. En aquest engranatge, el col·leccionista és una peça clau: discreta, sovint a l’ombra, però imprescindible perquè la maquinària continuï rodant. Tot i la seva importància dins del sistema i el mercat de l’art, el col·leccionisme continua associat, massa sovint, a grans fortunes, salons privats i exclusivitat, envoltat d’una aura de distància que l’allunya d’una bona part de la ciutadania.
La iniciativa The Collector is Present sorgeix precisament de la voluntat de desplaçar el col·leccionista dels marges al centre del relat. Des d’aquest dijous 14 i fins diumenge 17 de maig, 19 col·leccionistes i 15 galeries d’art contemporani de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat i Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) obren les seves portes amb exposicions, converses, visites guiades, passejos i trobades gratuïtes amb col·leccionistes per a desmitificar la seva figura i explicar, en primera persona, com i per què van començar a comprar art.
Més que un programa d’exposicions i activitats, The Collector is Present —impulsat per l’associació de galeries ArtBarcelona— és una invitació oberta a acostar-se a les galeries, escoltar les històries que hi ha darrere de les col·leccions i desmuntar la idea preconcebuda que el col·leccionisme és un àmbit inaccessible. “La figura del col·leccionista encara s’associa a persones amb un alt nivell adquisitiu”, explica Mariña Á. Piño, directora de la Barcelona Gallery Weekend i de The Collector is Present. “Precisament, l’objectiu del programa és mostrar que existeixen moltes maneres d’apropar-se a l’art i, fins i tot, d’adquirir art contemporani”, afegeix.
Un propòsit especialment rellevant en un mercat de l’art com el català, on, malgrat l’existència d’una xarxa activa de galeries que resisteix, innova i es renova per continuar seduint nous públics, el col·leccionisme continua sent una de les grans assignatures pendents. Sobretot si es compara amb ciutats com París o Brussel·les, amb una tradició col·leccionista molt més consolidada.
Segons la directora de The Collector is Present, aquesta diferència no respon només a una qüestió de capacitat econòmica, sinó a una manca de pedagogia i de transparència al voltant del mateix mercat de l’art. Sovint es desconeix com circulen les obres, qui les adquireix o quin paper tenen els col·leccionistes dins l’ecosistema cultural. “Cal reivindicar la figura del col·leccionista sense complexos. Al cap i a la fi, perquè tota la roda de l’art pugui girar, les obres s’han de vendre”, afirma Á. Piño.
“És un focus temàtic que, tot i ser present de manera transversal en l’activitat de les galeries, mereixia un programa específic”, afegeix la directora de The Collector is Present. La iniciativa, que enguany celebra la quarta edició, també va néixer de la necessitat de donar continuïtat a l’activitat de les galeries i reivindicar-les com a espais oberts, gratuïts i accessibles, independentment de si s’hi va a comprar o simplement a mirar.
Amb aquest mateix propòsit, a banda de les exposicions gratuïtes que cada galeria organitza individualment, l’associació ArtBarcelona també impulsa al llarg de l’any diferents programes i festivals conjunts que busquen acostar l’art contemporani a nous públics: des del festival Art Nou a l’estiu, dedicat a creadors menors de trenta-cinc anys, fins a la Barcelona Gallery Weekend, la gran cita de tardor de les galeries d’art, que enguany se celebrarà del 17 al 20 de setembre. En aquesta mateixa línia també s’ha recuperat el cicle Art a la Pàgina, organitzat conjuntament amb les biblioteques públiques de la ciutat, on artistes i galeristes conversen a partir de llibres d’artista i publicacions contemporànies.
El col·leccionisme en primera persona
The Collector is Present ocupa, així, el calendari de primavera com un espai específic per reflexionar sobre el paper del col·leccionisme dins l’ecosistema cultural. La seva voluntat d’obertura i transparència es tradueix en una programació heterogènia, pensada perquè cada col·leccionista pugui expressar-se des del seu propi llenguatge. “Cada proposta està ideada per una de les galeries participants, en col·laboració amb un o diversos col·leccionistes, perquè trobin el format amb què se sentin més còmodes: hi ha qui exposa part de la seva col·lecció de manera pública durant uns dies; altres prefereixen una conversa o un debat; i també hi ha activitats més participatives”, resumeix Piño.
És el cas d’Escat Gallery, que organitza una trobada sobre col·leccionisme jove —un dels grans focus de les galeries per garantir el relleu generacional— amb els col·leccionistes Manuel Expósito i Carlos Muñoz. Guiats per Carmen Corbera, conduiran una sessió oberta per resoldre dubtes, desmuntar prejudicis i acostar el col·leccionisme a les noves generacions.
Aquesta no serà l’única conversa oberta, ja que altres galeries també abordaran el col·leccionisme des de perspectives diverses: des de la necessitat de construir un cànon més inclusiu, a SELTZ by Ritter Ferrer —amb la participació de Natalia Foguet, directora de la Fundació Úniques; l’artista Mónica Jover Calvo; Pepa Reverter, representant a Catalunya de MAV (Mujeres en las Artes Visuales), i el crític i comissari José Luis Pérez Pont— fins a la circulació internacional de l’art local, eix de la conversa que proposa Didalica entre l’artista Lucía Bayón i Mónica Carroquino, directora de la plataforma de projecció internacional Catapulta.
Amb la voluntat d’explicar i explicar-se, el programa també inclou activitats vinculades a les exposicions de les galeries per fer-les més accessibles al gran públic. És el cas de Pigment Gallery, amb una proposta al voltant de la mostra de Francesca Poza, o de RocioSantaCruz, en el marc de l’exposició Ouka Leele. Barcelona. Fins i tot, el col·leccionista Josselin Souris, de la mà de Suburbia Contemporary, proposa un passeig per Barcelona amb els artistes Gregory Thielker, Mar Hernández i Peter Eastman per dialogar sobre el dibuix i la pintura.
Tot, sense perdre de vista la dimensió més visual de l’art, diverses galeries inauguren aquests dies exposicions que permeten veure públicament obres procedents de col·leccions privades. L’univers simbòlic i fantàstic de Miguel Scheroff omplirà de color la galeria Víctor Lope Arte Contemporáneo, mentre que la jove col·leccionista Laura del Arco presentarà a Sorondo Projects una exposició centrada en l’autorepresentació femenina, amb artistes provinents tant de la seva col·lecció com del programa de la galeria.
