Hi ha matins en què un passeja pel centre de Barcelona i té la sensació que la ciutat s’ha convertit en un decorat. Carrers plens de persianes mig obertes, botigues de souvenirs que venen la mateixa samarreta del Barça repetida a cada cantonada i supermercats 24 hores on entren quatre turistes al dia. Mentrestant, molts veïns es pregunten on han quedat aquelles botigues que feien còmoda la vida del barri: el supermercat assequible, la botiga de queviures, el petit comerç especialitzat que donava personalitat al carrer.
Tots volem una Barcelona més còmoda i atractiva per a qui hi viu, amb un turisme més equilibrat i de més qualitat. Aquesta aspiració s’assembla molt a la idea, gairebé utòpica, del comerç de barri que alguns responsables públics reivindiquen constantment. No demanem res extraordinari: n’hi hauria prou amb recuperar una xarxa comercial real, útil i diversa, on convisquin supermercats, botigues especialitzades i fins i tot comerços gurmet. En definitiva, una ciutat on el comerç respongui a les necessitats de qui hi viu i no només a la inèrcia del turisme més ràpid i superficial.
Però la realitat és molt més complexa. Els locals comercials no s’omplen sols ni es mantenen únicament amb bones intencions. Avui dia, els negocis que més paguen per determinats locals del centre són precisament aquells que molts voldríem evitar: botigues de souvenirs o supermercats oberts les 24 hores. Paguen, en molts casos, preus per sobre del mercat i, a més, són els únics que s’atreveixen a apostar per determinades ubicacions, assumint el risc d’operar en un entorn normatiu cada vegada més restrictiu per al comerç a Barcelona.
L’Ajuntament té raó quan intenta limitar la proliferació de determinades activitats per evitar la degradació comercial de les zones més turístiques. El problema és que la regulació actual està provocant, massa sovint, l’efecte contrari del que es busca. Operadors comercials de qualitat, marques consolidades o projectes interessants simplement fugen de Ciutat Vella. No perquè la ubicació no els interessi, sinó perquè la normativa municipal no els ho permet o perquè perceben una degradació creixent de l’entorn comercial.
La pregunta és inevitable: estem treballant realment en solucions? Fa poc, un alt càrrec municipal ens demanava propostes comercials interessants per a la denominada “nova Rambla”. La iniciativa és positiva, però obre altres preguntes de fons. Coneix realment l’administració la realitat del comerç actual aplicada a Barcelona? S’està treballant de manera conjunta amb operadors comercials i immobiliaris per atraure projectes de qualitat? Es podria pensar en sistemes que permetin concedir llicències en funció de la qualitat i el valor del projecte, i no només de la seva tipologia?
També hi ha altres palanques possibles. Tant costaria revisar la moratòria hotelera per permetre hotels de cinc estrelles a Ciutat Vella? Aquest tipus de projectes atreuen un turisme de més qualitat i generen activitat econòmica que es trasllada directament al comerç del seu entorn. Els carrers ho agrairien. I també ho agrairia el teixit comercial que volem protegir
Existeixen, a més, molts detalls tècnics en la concessió i transmissió de llicències comercials que l’Ajuntament podria afinar per afavorir l’arribada d’operadors de qualitat. Són aspectes potser massa tècnics per enumerar-los aquí, però que podrien marcar la diferència entre un local tancat, una altra botiga de souvenirs o un projecte comercial capaç de revitalitzar un carrer
Barcelona té talent, té marca i té un patrimoni urbà extraordinari. El que necessita és una estratègia comercial coherent que combini regulació amb capacitat real d’atreure projectes de qualitat. Perquè la ciutat que tots imaginem no es construeix només prohibint allò que no ens agrada, sinó facilitant allò que realment volem. I així, potser, d’aquí a uns anys podrem tornar a passejar pel centre sense sentir que caminem per un aparador repetit, sinó per una ciutat viva, amb comerços que serveixen els seus veïns i sedueixen qui ens visita. Una Barcelona on el comerç torni a formar part de la vida quotidiana, i no només del record.
