Tal com ha avançat Joan Francesc Marco, el nou president del Consell d’Administració del TNC: “Això és una festa: la festa de presentació de la temporada”. I és que la roda de premsa d’avui ha tingut una dosi important d’emoció. Durant aquest mes de juny del 2026 s’escollirà la nova direcció artística del TNC, després de sis anys sota el timó de Carme Portaceli. La trobada ha estat un homenatge i un agraïment públic a la feina feta per l’actual directora, que dirigirà la seva última temporada al temple teatral de Catalunya.
Sònia Hernández, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha volgut dedicar-li unes paraules a la directora i ha destacat “l’aposta valenta per la igualtat en escena i per la diversitat”. Una diversitat que, com també ha apuntat el president, s’ha traduït en xifres reals: l’ocupació d’aquesta última temporada ha fregat el 82% i una quarta part dels assistents ha estat públic jove.
Marco ho ha remarcat llançant un missatge clar: “No és el públic de demà: és el públic d’avui”. En aquest sentit, ha posat el focus sobre el programa educatiu i social del TNC: “és la nineta dels nostres ulls”, emfatitzant l’esforç de la institució per programar espectacles de qualitat tant per a joves com per al públic familiar (com el retorn d’El TNC Petit amb propostes com Gota, de Txema Muñoz).
Sílvia Pérez Cruz obrirà la Sala Gran del TNC amb un cant d’amor a Barcelona
L’inici de la temporada a la Sala Gran no serà amb una obra de teatre convencional: serà amb un concert únic. Els dies 19 i 20 de setembre de 2026, Sílvia Pérez Cruz serà l’encarregada d’inaugurar l’escenari principal del TNC per oferir un concert amb un repertori especialment concebut per a l’ocasió.
La tria de l’artista empordanesa no és casual: la seva lligadura amb Barcelona, la ciutat on s’ha format musicalment i on ha teixit gran part de la seva carrera, encaixa perfectament amb el leitmotiv de la temporada. Serà un recital íntim però de gran format, que vol retre homenatge a les històries, els carrers i la identitat de la capital catalana.
La programació del TNC ret homenatge a Barcelona, a les dones i a la llibertat
La nova temporada del TNC ha estat anunciada per l’actual directora Carme Portaceli que ha volgut “reivindicar el teatre com a lloc de reunió, de resistència, en un món que ens fragmenta i ens separa cada cop més”. Una temporada que, com ha volgut remarcar, està dedicada a Barcelona:
“Gairebé des del començament de la meva direcció al TNC, vaig tenir clar que la meva última temporada la dedicaria a Barcelona. Barcelona, per mi, ha estat sempre la ciutat dels meus somnis. (…) Jo era molt petita i el meu imaginari volava cap a aquesta ciutat on es parlava català (la meva llengua prohibida a València) als locals públics, a les botigues i als restaurants, no només a casa. (…) On les dones eren més independents, més lliures. I jo somiava que passaria aquí tota la meva vida”.
La fascinació de Portaceli per la ciutat de Barcelona, per la llibertat que omplia els carrers i per la força de les dones, es respira a la programació de la nova temporada del teatre. Produccions com L’hostal de les tres camèlies de Mercè Rodoreda, dirigida per la pròpia Portaceli, Roig i violeta, un text inspirat en dues obres de Montserrat Roig (El temps de les cireres i L’hora violeta), Nada (No-res) de Carmen Laforet o La mare coratge i els seus fills de Bertolt Brecht, amb la direcció de Josep Maria Mestres i el protagonisme d’Emma Vilarasau, son només alguns dels exemples d’aquesta Barcelona femenina, empoderada i que ha lluitat sempre per la seva llibertat.
El TNC es connecta amb el món i amb el territori
Dins d’aquesta línia de visibilització, destaquen dos projectes de la casa. El primer és Barcelona Calling, que, en aquesta tercera edició, posa la mirada a l’Orient Mitjà i, en concret, en la visió de les dones. Amb el subtítol de “Les dones es reinventen”, podrem gaudir d’espectacles d’artistes del Líban, Egipte, Palestina, Siria, etc., amb una perspectiva 100% femenina.
Sobre l’escenari, es debatran temes que, normalment, les dones sempre han portat en secret com la menopausia, l’embaràs… En paraules d’Anne Goalard, l’assesora i coordinadora artística: “Creiem que és hora de mostrar que, malgrat molts prejudicis, les artistes àrabs i iranianes són pioneres de la causa feminista”. I, Portaceli, a la roda de premsa ha afegit: “Elles han aconseguit que l’art no sigui un luxe, sino una necessitat”.
“Creiem que és hora de mostrar que, malgrat molts prejudicis, les artistes àrabs i iranianes són pioneres de la causa feminista”.
El segon projecte és 365 dones l’any, que té com a objectiu difondre la vida i el llegat de dones invisibilitzades per la història. I, per fer-ho, treballen amb companyies de teatre amateur que vulguin portar a terme aquests muntatges per arreu de Catalunya. El teatre els hi cedeix un text i, a partir d’aquí, acompanya a les companyies amb formacions i espais de trobada perquè puguin fer la seva pròpia versió. Perquè, com a ha remarcat el president: “Volem treballar més a fons en la idea de que el TNC sigui el teatre de Catalunya i no només de Barcelona”.
Aquesta voluntat de sortir fora es consolida amb una forta xarxa de coproduccions (amb aliances que van des del Centro Dramático Nacional, amb qui s’estrenarà l’octubre La última noche con mi hermano d’Alfredo Sanzol, fins al Teatre Principal de Palma o l’Agrupación Señor Serrano) i tres grans gires que portaran fora de la ciutat els muntatges de L’hostal de les tres camèlies, La tercera fuga de Victoria Szpunberg (que viatjarà a Madrid i París) i La ràbia de Josep Julien, coproduïda amb Teatres en Xarxa.
De la Sala Petita, on Josep Maria Miró obrirà curs el 30 de setembre amb el món rural d’El Cadell, fins a les visites internacionals de luxe com la coreògrafa Sharon Eyal a la Sala Gran amb Delay the Sadness, el TNC es prepara per a un any de transició, de memòria històrica i, sobretot, d’amor a la ciutat.
Angélica Liddell serà el tancament catàrtic del TNC de Portaceli
Si la temporada comença amb la veu i la intimitat de Sílvia Pérez Cruz, el tancament serà una autèntica sacsejada. Del 20 al 27 de juny de 2027, l’Angélica Liddell ocuparà la Sala Gran amb 00:01 La Creación, una nova producció pròpia de l’artista. Liddell és coneguda internacionalment pel seu teatre radical, visual, poètic i lliure i, amb aquest nou projecte, ofereix una estructura interna molt particular: funciona com un compendi de la seva visió escènica a través de diferents estadis o “peces de pensament”.
El teatre serveix, sobretot, per trobar-nos i resistir enmig de la fragmentació.
És una proposta que manté viva l’essència del projecte de Portaceli: fer del Teatre Nacional de Catalunya un espai de pensament crític, de risc artístic i, sobretot, una finestra oberta a les tendències més trencadores d’Europa.
Amb la nova temporada del TNC, Carme Portaceli no s’acomiada de puntetes: obre la Sala Gran de bat a bat a la llibertat, a l’avantguarda i al compromís amb les creadores per recordar que el teatre serveix, sobretot, per trobar-nos i resistir enmig de la fragmentació.
