Cada vegada ens veiem més empesos a anar ràpid per la vida. Volem resultats immediats i reconeixement constant. A les empreses, a la política, a l’educació i fins i tot a la nostra pròpia vida personal, pensem que el bon líder és qui aconsegueix que tot passi abans.
Tanmateix, cada vegada que passo per davant de la Sagrada Família i penso en Gaudí, hi veig una altra cosa. La Sagrada Família ensenya que hi ha projectes que no es poden construir des de la pressa. Ens recorda que algunes visions són massa grans per cabre en una agenda anual.
Gaudí sabia que no veuria acabada la basílica
I, tot i així, hi va treballar amb una entrega absoluta. Es diu que una societat es fa gran quan algú planta arbres sota l’ombra dels quals sap que mai no s’asseurà. La Sagrada Família expressa aquesta mateixa idea, però esculpida en pedra. És l’acte de construir pensant en un futur que no podràs controlar ni gaudir del tot.
Aquí és on es mesura la talla d’un líder. El mediocre necessita sentir-se imprescindible, vol que tot passi per les seves mans i que la seva presència es noti en cada decisió. Tem que la seva absència paralitzi el projecte perquè confon el control amb el valor. En canvi, el gran líder crea una visió tan clara i uns principis tan recognoscibles que altres poden continuar l’obra sense trair-la. El sacerdot Theodore Hesburgh deia que aquesta és l’essència del lideratge: tenir una visió tan clara que ningú no pugui tocar una “trompeta incerta”.
Si la Sagrada Família ha avançat és perquè diferents generacions han sabut posar-se al servei d’una visió que les precedia. Arquitectes, artesans, escultors, enginyers, donants, ciutadans i visitants han format part d’una obra que pertany a tothom perquè va néixer d’una visió prou gran. Al final, la forma més alta d’influència és aconseguir que altres continuïn construint alguna cosa que mereix sobreviure’ns.
Per això Barcelona ha après a mirar les grues que envolten el Temple com a part d’una promesa. I tota promesa important exigeix paciència. La paciència de qui entén que allò que val la pena es construeix pedra a pedra.
Cada vegada que hi passo pel davant i miro cap amunt, ho veig més clar. Liderar és formar persones capaces de millorar allò que tu vas començar. És aixecar una obra que no et necessiti per continuar viva. Un bon líder entén que el seu llegat més gran és tornar-se prescindible perquè la direcció sigui eterna.
