El growth hacking, estratègia de creixement de negoci a l’era digital

Aquests nous professionals són uns dels més buscats, tant per startups com per empreses en transformació digital

L’ecosistema startup té clar que el creixement ja no és una opció, sinó que és l’única forma de fer front a la vertiginosa velocitat del nou context interconnectat. Davant d’aquesta necessitat, sorgeix un nou plantejament en la forma d’abordar el màrqueting i la comunicació, que de fet, traspassa les seves fronteres i es converteix en un plantejament de negoci. És el denominat growth hacking.

Aquest concepte, del qual tothom parla, va aparèixer per primera vegada el 2010, al blog Startup Marketing de Sean Ellis, per definir una pluridisciplina que es caracteritza per tenir com a objectiu el creixement, amb una estratègia basada en dos pilars essencials: creativitat i anàlisi.

A Silicon Valley, existeixen ja figures clau d’aquesta pluridisciplina, com l’Andrew Chen, impulsor del creixement de Uber, per qui un growth hacker és aquell professional que es pregunta constantment com pot fer créixer el seu negoci i respon a aquesta pregunta de manera analítica i creativa, mitjançant proves A/B, landing pages, tècniques virals i estratègies de màrqueting de continguts que treballen el SEO, entre moltes altres possibilitats. Les fronteres del growth hacking ja han traspassat les fronteres de Silicon Valley. De fet, la figura de l’expert en creixement es troba entre els perfils professionals més buscats arreu del món i entre els més ben retribuïts, tal com assenyala Nilton Navarro, Social Media Manager d’Infojobs: «Les empreses necessiten perfils tecnològics que els ajudin a créixer i a potenciar la seva transformació digital. El Growth Hacker és un dels perfils emergents més demandats perquè és una peça clau a les empreses. Aquesta professió amb prou feines existia en el mercat laboral al començament de la dècada i pateixen de manca de professionals preparats. A més a més, els salaris solen superar els 30.000 euros bruts anuals, de manera que es converteix en una excel·lent oportunitats per a aquells joves que volen orientar la seva formació cap a una professió de futur o per a aquells que volen reorientar la seva professió actual».

Però, quina és la recepta de l’èxit d’una estratègia growth hacker? En el fons, el seu enfocament encaixa perfectament amb el plantejament del mètode Lean Startup, clau del funcionament de les startups. Aquesta metodologia, popularitzada per Eric Ries, es basa en l’anomenat «producte mínim viable», que permet llançar versions successives del producte per a poder mesurar el seu impacte abans de acabar de desenvolupar-lo, seguint el cercle virtuós de crear-mesurar-aprendre. A partir d’aquests tres pilars, podem definir les diferents estratègies bàsiques de growth hacking:

CREAR
La innovació és clau per a impulsar el creixement. Entre les múltiples decisions que es poden adoptar per a impulsar el creixement destaquen les que passen per apoderar l’usuari, amb el focus posat en la viralitat. Hotmail va ser pionera en aquesta pràctica, amb una acció simple però extremadament efectiva: posar un enllaç al final de cada correu electrònic promocionant comptes gratuïts. Tècniques més recents, com el influencer marketing o el màrqueting de continguts, busquen establir aquests vincles amb l’usuari, que també s’ha aconseguit per altres vies, com la integració en grans xarxes socials, com va ser el cas de Spotify amb Facebook.

MESURAR
Tal com destaca Avinash Kaushik, un dels més prestigiosos experts en màrqueting digital, actualment hi ha un immens camp de possibilitats per prendre decisions intel·ligents basades en l’estudi analític de les dades. Les múltiples eines de monitorització digital, i la Big data que generen les pròpies plataformes permet comprovar, gairebé a temps real, els resultats de qualsevol acció. L’escolta activa de l’usuari és clau, no només per al creixement, sinó per al desenvolupament dels productes.

APRENDRE
En aquests temps canviants, l’aprenentatge és l’única via per evolucionar. Sense experimentació, sense diàleg constant amb els públics i sense una actitud flexible, no és possible mantenir l’actitud de beta constant que imposa la nova economia.