Un altre restaurant italià a Barcelona? Podria rebatre’s qualsevol estrena, tenint en compte que la ciutat ja compta amb una inacabable nòmina d’aquesta gastronomia, de les versions més modestes a les més exclusives. Però l’arribada del grup Big Mamma amb la seva Gloria Osteria Barcelona suma els força elements distintius per haver-se fet un lloc a tota velocitat entre els paladars locals. Expliquen que la seva raó de ser no és altra que “oferir deliciós menjar italià, autèntic i generós, a preus accessibles i servit amb un somriure”. Però a més ho fan en un local espectacular de l’Eixample, en un dels epicentres de l’hostaleria barcelonina (Enric Granados) i amb una filosofia de producte amb senyals d’identitat que el dota d’ànima.
L’autenticitat que busquen xoca aparentment amb el fet que el grup neixi a França i actualment operi en sis països. Però els seus propulsors, Tigrane Seydoux i Victor Lugger, volien menjar “com a Itàlia” i van recórrer el país durant un any per modelar el seu concepte gastronòmic i buscar els millors ingredients i productors. El 2015 van obrir el seu primer local a París, i fins ara en sumen 27.
Un interior enlluernador
A Barcelona, les característiques del local van determinar la seva identitat. Es tracta de l’espai que va ocupar fa uns anys el macro restaurant Bellavista Jardí del Nord (amb la família Messi com a inversora) i que després de la seva trajectòria fallida va rellevar el grup Salvatge, que tampoc va quallar a la ciutat. En aquesta ocasió tot indica que a la tercera va la vençuda, vists els plens de les poques setmanes que porta obert i la potència del grup que l’avala.
Per a Barcelona van triar el concepte Gloria, que ja havien desenvolupat a Milà fa més d’un any, amb un format d’ostèria glamurosa, un toc retro que evoca els anys daurats d’Itàlia, disseny a preu fet i en aquest cas la impressionant entrada de llum natural que proporcionen els grans finestrals que donen a un jardí (no accessible). Amb més de 1.000 metres quadrats en dues plantes i capacitat per a 230 comensals, l’espai, la seva arquitectura i interiorisme ja fan obligada una visita fins i tot abans de conèixer la seva carta.
La proposta és obra del seu equip de dissenyadors, Studio Kiki, on destaquen columnes de mirall, detalls daurats, un llum gegant de vidre de Murano sobre la barra, canelobres de 70 kilògrams, catifes i una disposició de taules i bancs que permeten crear molts racons i certa intimitat fins i tot en una sala tanta concorreguda. La part de dalt exerceix a més de mirador i ubica també un obrador on elaboren la pasta fresca que és un dels pilars de la seva cuina, encara que no l’únic.
Abans de parlar dels seus fogons cal referir-se al seu rebost, ja que el grup es congratula de treballar amb producte de qualitat, italianíssim i que s’importa a cada país on obren un restaurant, donant a conèixer els detalls de la procedència i l’elaborador. En aquest cas, 170 productors del país d’origen subministren el que es menja a Enric Granados. I “tot es fa a casa”, subratllen, de les pizza napolitanes (de 15 a 25 euros) —com la ‘Glòria Ibèrica’, amb cansalada ibèrica i una base de beixamel Ibèrica al Parmigiano Reggià de 36 mesos—, fins al seu gelat artesanal.
Citen entre el seu arsenal des de mozzarelles de la formatgeria La Murgia a Muggiò, segons la tradició de Puglia, l’artesanal Prosciutto San Daniele D.O.P 24 mesos La Glacere o els embotits de l’Azienda Agricola Bettella. Sense oblidar el regnat del caviar. Aquest modus operandi ha contribuït que el 2018 fossin el primer grup hostaler a rebre la certificació B-Corp, etiqueta internacional que mesura i valora l’impacte real i les contribucions positives de l’activitat d’una empresa, del compromís social al mediambiental.
Del còctel a la taula
Un cop a taula, l’ambient hedonista convida a tastar els còctels, de la seva versió del Rossini a altres creacions pròpies, encara que també exhibeixen un interessant celler importat. Amb un equip de gairebé un centenar de professionals, la majoria dels quals han arribat des d’Itàlia o des d’altres restaurants de Big Mamma, encara que a poc a poc s’anirà introduint personal autòcton específicament format.
El servei a la sala és amable i atent, malgrat que el negoci està encara enlairant-se i ha de bregar amb una alta afluència. Saben assessorar bé sobre la carta, que arrenca amb variats antipasti, que van de les ostres a les taules d’embotits i alguns primers hits, com les cruixents boles farcides de vitello tonnato amb salsa tonnata i tàpera fregida, que vam poder tastar-vos per la qualitat del producte, on també s’aprecia la qualitat i també la filosofia de la casa, plats grans perquè ningú es quedi amb gana i, per tant, fàcils de compartir en molts casos. A l’apartat del mar, alguns plats funcionen també com a entrants o primers. El Tonno tonnato, talls de tonyina cru Balfegó, amb la salsa tonnata, tàperes i soja és una bona opció.
Provar la pasta és gairebé obligat a Gloria, on conviuen l’espectacle de la seva carbonara al tartufo —spaghettoni servits en roda de pecorí amb guanciale, rovell d’ou, pebre i tòfona—, entre d’altres, amb diversos formats farcits. Vam provar una de les seves estrelles, els generosos casoncelli farcits de llamàntol (30 euros), que se saltegen a la mantega blanca i es rematen amb un tàrtar de gambes fresques, una explosió de mar amb la contundència de la seva pasta artesanal. I també els raviolis d’ossobuc a la milanesa amb suc de carn i safrà, un plat idoni també per compartir i que gaudiran els carnívors.
Postres obligades a Gloria Osteria
Però el seu repertori enlaira també al peix (com una daurada en papallona) i la carn (de la tagliata di manzo al tomahawk per a dues persones, ambdues de La Finca). I qualificades de gurmet, també van que volen (encara que no vam provar) les esmentades pizzes.
Sense oblidar els finals feliços i sorprenents en dimensió, presentació i sabor. Encara que el tiramisú amb toc d’alcohol Marsala serà l’elecció de molts fans d’aquestes postres transalpines, ull al pastís de llimona amb capa de merenga per als més llaminers, o a l’enorme Baked Alaska per a dos (Pa de pessic, gelat de xocolata i stracciatella cobert amb merenga italiana i flambejat amb Grand Marnier). Si la xocolata corre per les teves venes, llança’t sense dubtar al Choco Clap Clap: pastís de xocolata amb caramel salat i praliné cruixent de cafè, que col·loquen sobre un plat cobert de nata muntada.
Afirmen que el tiquet mitjà va de 40 a 50 euros, encara que el repertori d’opcions i preus és tan variat que es pot menjar tant per 30 com per molt més, segons la selecció.
