El gran tresor exclusiu del Cercle del Liceu

Juan Carlos López era el cap dels bombers de Barcelona quan el fatídic 31 de gener del 1994 les flames van devorar el Gran Teatre del Liceu. Va ser dels primers a advertir que calia salvar la valuosa col·lecció de pintures i altres objectes artístics del veí Cercle del Liceu. Així va ser com bombers, policies municipals i empleats del club es van afanyar a despenjar els llenços i transportar-los a peu i en una furgoneta fins al proper Palau de la Virreina. Tot i l’alarma, el foc, iniciat en uns treballs de soldadura a l’escenari del teatre, no va afectar el Cercle, de manera que es conserva intacte, així com el tresor que protegeix.

El Cercle del Liceu és un club privat relacionat amb el teatre líric però independent, encara que el primer no s’entén sense el segon. El seu caràcter privat fa que l’accés només sigui permès als socis. Això vol dir que admirar el seu interior està vetat la resta de ciutadans. Només es fa una excepció quan algú aliè a l’entitat és convidat per un dels socis, ja sigui al restaurant o a qualsevol altra activitat.

Un cop l’any, el club obre les portes perquè l’associació 48H Open House Barcelona organitzi una visita per als que han aconseguit una plaça prèvia inscripció. És una de les comptades excepcions que el públic —escasses persones— té el privilegi de resoldre el misteri de saber com és el Cercle per dins i admirar de prop llenços que només es poden contemplar en fotografies, de Casas, Rusiñol, Masriera, Brull, Miralles, Ribera, Urgell, Cusachs i Canals, entre d’altres.

“Fins al 2001, només podien ser socis els homes. Les dones van ser admeses després d’una llarga batalla i una renyida votació”

El Cercle del Liceu complirà l’any que ve 180 anys, igual que el gran teatre. Des de llavors, ser soci només és accessible per a les elits de la burgesia. Fins al 2001, només podien ser socis els homes. Les dones van ser admeses després d’una llarga batalla i una renyida votació. Actualment congrega al voltant d’un miler de socis.

El club i les sales són un monument al modernisme. Tots els espais tenen la seva singularitat i un passaria un o diversos dies sencers admirant casa racó. Alguns conviden a seure i contemplar. Res més i per temps indefinit. Per exemple, a la sala coneguda com a Peixera, un conjunt de butaques amb vistes a la rambla a través d’unes vidrieres i des d’una lleugera elevació respecte al nivell del carrer. Un pot passar-s’hi hores assegut veient passar gent —en aquests moments, obres— pel cosmopolita passeig.

Però la gran joia és el conjunt de 12 llenços de Ramon Casas a l’antiga sala de joc avui coneguda com La Rotonda. Es tracta d’una dotzena de plafons encarregats al cèlebre pintor català pels volts del 1900. Les pintures s’inspiren en temes musicals i en la vida del públic durant les representacions al teatre. La Rotonda deu el nom a la forma semicircular del saló, on arquitectura i obres d’art dialoguen en perfecta harmonia. És un altre dels llocs on evadir-se del temps assegut en uns sofàs als peus dels quadres.

Ramon Casas té una presència distribuïda per tot el Cercle. Al Gran Saló, hi ha una de les seves obres més conegudes. Es tracta del retrat de Júlia Peraire, jove model i amant de l’artista. El llenç es coneix com La Sargantain i produeix una mena d’efecte hipnòtic contemplar-lo. El Saló Xemeneia, l’Alexandre de Riquer i la Cocteleria són altres dels espais que val la pena recórrer, així com el vestíbul i els quatre vitralls instal·lats el 1905 obra d’Oleguer Junyent amb temàtica wagneriana. I és que el compositor alemany manté des de mitjans del segle XIX un idil·li especial amb Barcelona, ​​on compta amb multitud de seguidors.

El Cercle del Liceu es va crear el 20 de novembre de 1847, al cap de pocs mesos de finalitzar el gran teatre, encara que el seu origen cal buscar-lo uns anys abans a la Societat Auxiliar de Construcció, constituïda el 1844 per obtenir finançament per al teatre. A la seva història, només va tancar durant la guerra civil. Sempre n’ha mantingut el caràcter exclusiu. Tant, que fins el foc del 1994 tampoc no hi va poder entrar.