3 minuts i mig. Que són 210 segons.
Temps suficient per respirar unes vint vegades. Per caminar dues o tres illes de l’Eixample. Per fer un cafè ràpid a la barra. O per llegir, de mitjana, un article del The New Barcelona Post.
Sempre m’ha fascinat això del “temps de lectura”. De fet, he de reconèixer que em transporta inevitablement als museus i al temps que dediquem a observar una obra d’art. Diuen que, de mitjana, les persones passen entre 15 i 20 segons davant de cada peça. I és, de fet, el mateix que molts dediquen a la “lectura” dels articles: mirar la fotografia, llegir el titular i fer un scroll ràpid abans de continuar.
I això diuen les estadístiques, però sabem que per entendre de veritat una obra cal aturar-se. Mirar-la una mica més. Entrar-hi. Descobrir-ne el context, els matisos, les capes invisibles. Suposo que 3 minuts i mig davant d’una obra d’art és prou temps per aconseguir endinsar-s’hi.
Hi ha, de fet, alguns que ho allarguen molt més. El professor James O. Pawelski acostumava a portar els seus alumnes a la Barnes Foundation de Filadèlfia i els demanava passar vint minuts davant d’una sola obra. Defensava que aquella contemplació pausada no només enriquia l’experiència artística, sinó que provocava beneficis molt similars als de la meditació.
Quan penso que els lectors del The New Barcelona Post dediquen, de mitjana, 3 minuts i mig a cada article, no puc evitar pensar en la responsabilitat que això implica. La responsabilitat de no omplir per omplir. D’aportar un moment valuós durant aquests 210 segons.
D’exercir un periodisme que no només informi, sinó que també enriqueixi. Que doni context. Que inspiri. Que ajudi a entendre una ciutat tan complexa, contradictòria i extraordinària com Barcelona. Que doni llarga vida a les bones notícies i faci visibles totes aquelles coses que sí que funcionen, encara que sovint facin menys soroll.
I en aquesta dedicació intencionada de temps, hi ha també la responsabilitat de mantenir-nos molt magazine. De fugir de la urgència constant. De no competir per ser els primers, sinó per ser rellevants. I fins i tot d’intentar que la lectura sigui un gaudi.
Perquè no és només què expliquem, sinó com ho expliquem: la veu pròpia dels autors, el ritme dels articles, la cura de les fotografies, els silencis, l’espai en blanc, l’equilibri entre informació i mirada, la preservació de la confiança.
I el gaudi, inevitablement, també té a veure amb el continent.
De vegades em pregunto com seria el The New Barcelona Post si fos físic. Quin paper tindria. Quin gramatge. Quin tacte. Si seria d’aquelles revistes que es deixen obertes damunt la taula del saló o d’un lobby d’hotel perquè algú les torni a fullejar més tard.
I l’espai digital també ens l’hem de plantejar així. Per això, avui ens llegiu amb un gramatge diferent, amb una nova web. El disseny que Ricardo Feriche va idear el 2018 va representar de manera brillant el marc editorial i estètic del magazine durant més de vuit anys. Tant, que l’any passat encara va ser reconegut amb un premi al millor disseny, el Millor Disseny Editorial Digital atorgat per l’APPEC editors de revistes i digitals.
Però ja sabem que, en l’era digital, el temps no passa igual. És una mica com els anys dels gossos: si en el món caní, un any equival a set, en el digital la proporció encara és més exagerada. Els vuit anys del The New Barcelona Post a internet han estat pràcticament una vida sencera.
Des d’aquell 2018, el projecte ha canviat molt. I alhora, no tant. Han canviat les mans —Must Media va adquirir el projecte el 2021—, han crescut les ambicions, els lectors i els formats. Però continua intacta la mateixa convicció fundacional: explicar Barcelona des del talent, la iniciativa, la cultura, l’economia, la creativitat i la innovació.
"No ens renovem per deixar de ser qui som. Ens renovem, precisament, per ser-hi més fidels que mai."
Continuem creient que Barcelona és el millor lloc de la Mediterrània per viure, treballar, crear i invertir. I continuem creient que el periodisme també té la responsabilitat de construir relat de ciutat. D’explicar allò que passa, sí, però també allò que és possible.
I aquesta nova etapa digital que avui encetem amb un nou disseny neix exactament d’aquí.
No ens renovem per deixar de ser qui som. Ens renovem, precisament, per ser-hi més fidels que mai. Per cuidar millor els continguts. Per donar més espai a les històries. Per fer més agradable la lectura. Per mimar aquests 3 minuts i mig de temps que ens dediqueu, i ampliar-los si cal.
Per cert, sabeu allò que diuen que les males notícies mai venen soles? Doncs les bones tampoc. Estigueu a prop, perquè aquesta nova web és només una de les moltes novetats que us anirem explicant abans que ens agafi l’estiu.
