En un escenari que combina història, cultura i sostenibilitat com Món Sant Benet, l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició ha celebrat l’acte de lliurament dels XXIII Premis Nacionals de Gastronomia, reconeixent la diversitat, l’excel·lència i l’impacte cultural del sector.
La gala, que per segon any consecutiu distingeix tant la cuina d’autor com la cuina tradicional, s’ha consolidat com una cita imprescindible per entendre el present i el futur de la gastronomia catalana.
I és que la gastronomia “és una de les principals forces i patrimonis de Catalunya” i una de les millors maneres de mostrar el país al món, com va proclamar el president de la Generalitat, Salvador Illa. “Catalunya viu el millor moment gastronòmic de la seva història. No tan sols pel reconeixement internacional o per tenir més estrelles Michelin que ningú, sinó perquè a tots els municipis del país pots trobar un bon plat a taula”. I va cloure la seva intervenció citant Néstor Luján: “Cap plat és menyspreable si es fa amb autenticitat”.
Per la seva banda, el president de l’Acadèmia, Carles Vilarrubí, va recordar que aquest és un sector que actua com a pilar fonamental de la nostra economia, una condició de vida per a milers de professionals i un patrimoni col·lectiu que ens defineix. “Des de la pagesia fins a la indústria alimentària, la gastronomia vertebra el nostre país”, va afirmar.
Una generació amb arrels i mirada de futur
El Premi Nacional de Gastronomia Cuina d’Autor ha estat per a Marc Gascons, xef del restaurant Els Tinars (Llagostera), per una proposta que conjuga elegància, producte de proximitat i arrelament territorial. Format amb mestres com Joan Roca, Salvador Brugués, Carles Gaig i Carme Ruscalleda, Gascons —tercera generació al capdavant d’un establiment amb més de mig segle d’història— defensa una cuina honesta i contemporània, reconeguda amb una estrella Michelin que conserva des del 2008.
Amb només 14 anys va començar a treballar als Tinars, restaurant que, sota la seva empremta, s’ha consolidat com a referent de la gastronomia catalana arreu del món. Durant la cerimònia, el xef va expressar amb emoció: “Aquí, a casa, tothom té un nom i un cognom. Intento que el meu equip se senti motivat”. També va voler destacar el paper imprescindible de la seva germana Elena i reconèixer l’impuls del seu pare: “Sense ell, res d’això hauria estat possible”. I va concloure: “Seguirem pedalant, igual o més”.
Homenatge a Fermí Puig, mestre de la cuina catalana clàssica
El Premi Nacional de Gastronomia Cuina Tradicional, atorgat in memoriam, ha reconegut la figura de Fermí Puig, cuiner clau en la dignificació de la cuina clàssica catalana. Amb una trajectòria que inclou etapes a elBulli, el Drolma o el Petit Comitè, Puig va defensar una cuina intel·ligent i rigorosa, allunyada del soroll i centrada en l’essència. L’homenatge va anar a càrrec dels seus amics Ferran Adrià i Jordi Basté.
El periodista va explicar que el va conèixer primer com a tertulià del Barça i, més endavant, com a xef del Drolma, “on convertia un plat en un discurs polític”. El va definir com “un home extraordinàriament savi i gran orador, barcelonista convençut”, i va confessar que els capons del sopar de Nadal familiar sempre els hi cuinava Puig.
Per la seva banda, Adrià va relatar que el va conèixer de manera casual durant el servei militar a Cartagena: “Quan el Fermí estava a elBulli, jo ni tan sols sabia què era”. També va explicar que va ser Puig qui el va recomanar per agafar les regnes del restaurant de Roses: “Allà em va canviar la vida”. I va concloure amb un somriure: “Era molt agraït i generós. Honest i humil. A elBulli tothom el coneixia com ‘Fermineti’”.
La sala, el futur i la paraula
Els guardons, entregats durant un sopar a càrrec del xef Iván Margalef (restaurant L’Ó, estrella Michelin), han volgut reconèixer també l’excel·lència més enllà dels fogons. El Premi Cap de Sala 2025 ha estat per a Montse Serra, del restaurant Miramar de Llançà, ànima d’un projecte de dues estrelles Michelin que des del 1939 defensa el mar com a paisatge i com a narrativa gastronòmica. Serra ha estat reconeguda per la seva sensibilitat i per la capacitat de transmetre emoció des de la sala.
Amb tan sols 27 anys, Moha Quach, xef d’El Terrat de Tarragona, ha rebut el Premi Revelació 2025, per una cuina que connecta arrels familiars, producte local i sostenibilitat. Nascut al Marroc i arrelat a Tarragona, ha construït una proposta lliure, valenta i compromesa amb el territori. Durant l’acte, Quach va apuntar que, sent originari del nord del Marroc, sovint s’adona que els ingredients amb què treballen allà són molt similars als d’aquí, cosa que li permet establir un diàleg natural entre les dues gastronomies.
El Premi Especial de l’Acadèmia 2025 ha estat per a l’empresa Josper, empresa fundada el 1969 a Pineda de Mar i creadora d’un dels forns més icònics del món: la combinació de brasa i forn que ha conquistat cuines professionals de més de 100 països. L’empresa simbolitza el vessant emprenedor i industrial de la gastronomia catalana, amb un model familiar que ha sabut exportar innovació sense perdre autenticitat.
Donar veu als qui no en tenen
El Premi Nèstor Luján de Periodisme Gastronòmic ha estat per a Mònica Ramírez, per l’article La cuina puja al tractor, publicat a la revista Cuina. Amb més de vint anys d’ofici, Ramírez explica que, amb aquest text, ha volgut donar veu i presència a qui sovint queda fora del focus mediàtic. “La major part de les vegades associem el periodisme gastronòmic només a l’alta cuina. I certament, els cuiners i cuineres han estat una figura clau en la visibilització del nostre país i de la nostra cultura culinària, però només en són una part”. I afegeix: “Un gran segment de la gastronomia està format pels productors: persones que no són tan visibles, que no compten amb altaveus i que, sense la seva feina, no hi hauria gastronomia. Sense ells perdem identitat, essència i patrimoni cultural”.
Premis com aquest ens recorden que la gastronomia no és només cuinar, sinó també explicar, escoltar i reconèixer. Que darrere de cada plat hi ha tot un ecosistema de persones i oficis que mereixen visibilitat. I que només si preservem aquesta cadena de valors podrem garantir un futur gastronòmic sostenible, inclusiu i fidel a allò que som.
