La Sagrada Família: de la Glòria a l’originalitat de l’origen

La Sagrada Família no va començar a aixecar-se a Barcelona; va emergir a Sant Martí. Entre descampats de terra, van començar a col·locar-se les primeres pedres d’un temple que havia de ser una església dedicada a la Sagrada Família, projectada per l’arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar. Però les desavinences pels preus dels materials van desembocar en la seva destitució, i va ser aquí quan es va apostar per un nou arquitecte: Antoni Gaudí. “La complexitat de la Sagrada Família ha anat creixent des de la seva fundació”, ha il·lustrat el director general de la basílica, Xavier Martínez, en una nova sessió del cicle Moments Estel·lars, al costat de l’arquitecte director, Jordi Faulí.

I és que, des de la primera pedra col·locada el març de 1882, la Sagrada Família no ha fet més que créixer, en dimensió i en complexitat constructiva i de gestió, fins a coronar el seu cim amb la Torre de Jesús. Però arribar al més alt no significa, ni des de bon tros, el final de la construcció. Encara queda la façana de la Glòria, la principal del temple. “La seva magnitud i l’esforç constructiu és més gran que el de les torres”, ha destacat Martínez en la trobada, organitzada per The New Barcelona Post amb la col·laboració de Casa Cupra Raval, Must Media Group i Barcelona Global, per abordar un moment històric de la basílica, marcat per l’Any Gaudí, la Torre de Jesús i la visita del Papa al juny.

“Les peces de pedra que tenen les torres són 20.000. Per a la façana de la Glòria, seran 100.000. Cinc vegades més”, ha emfatitzat Martínez en el debat, moderat pel professor de la UPF-BSM i periodista Toni Aira. A més, la façana projectada per Gaudí inclou un altre element: l’escalinata per a salvar el desnivell de cinc metres del carrer Mallorca respecte al de Provença, on ara se situen edificis d’habitatges: “Estem en contacte amb l’Ajuntament, per veure quina forma és la més idònia perquè guanyin els veïns, guanyi la ciutat i guanyi la Sagrada Família”.

Gaudí, arquitecte del futur

I és que, malgrat néixer entre descampats, “la Sagrada Família ha anat creixent amb la ciutat, i s’ha anat integrant en el nucli urbà”. Per aquest motiu, la basílica s’ha hagut d’anar adaptant al seu entorn transformat, amb mesures com el trasllat de gran part dels treballs constructius.

“La Sagrada Família no es construeix al carrer Mallorca; es construeix en dues fàbriques externes, i a la Sagrada Família el que fem és acoblar les peces”. Són tècniques molt diferents a les que van començar a erigir el temple, que ha vist evolucionar tant la ciutat com les tècniques i les tendències artístiques. Des de l’inici, però, Gaudí ja va preveure que els canvis arribarien, encara que no sabia ni quan ni en quina forma: “Va construir per al futur”, ha subratllat Faulí.

El patronat ja disposa de les propostes sol·licitades als artistes Miquel Barceló, Cristina Iglesias i Javier Marín, i ara deliberarà sobre quina vestirà la façana de la Glòria

Tant és així que Gaudí “desitjava que la Sagrada Família s’incardinés a cada moment històric”. La gent que construiria el temple, els artistes, les tècniques, la tecnologia, anirien evolucionant, i la basílica havia de fer-ho també d’acord amb el moment, com ha defensat Faulí. Aquesta filosofia també quedarà plasmada en la façana de la Glòria: explicarà els conceptes del cel i l’infern, i “tot el que l’Església i Crist proposen per arribar a la Glòria”, com ja va plantejar Gaudí “d’una forma molt pedagògica i molt clara”. No obstant, “encara que el contingut serà aquest, l’aportació contemporània estarà en l’expressió artística”, que ha de ser la corresponent a aquest moment històric”, ha remarcat Faulí.

De fet, la Junta Constructora ja està avançant en la definició d’aquesta expressió artística. Un any després que el patronat demanés als artistes Miquel Barceló, Cristina Iglesias i Javier Marín que creessin propostes artístiques per a la façana, les tres propostes ja s’han lliurat. “Ara, el patronat deliberarà. En aquests moments, hi ha molta feina”. Quan es revelarà la decisió? “No hi ha data”, ha assenyalat Martínez. El projecte bàsic de la façana, no obstant, ja ha pres forma, com ha detallat Faulí.

I després de la construcció?

Així, el temple continua avançant en la seva construcció, amb aquest desig de veure’l culminat en deu anys. Malgrat aquest avanç, “la Sagrada Família és un projecte atemporal”, segons Faulí, que considera que, una vegada es vagin acabant les principals parts constructives, “es podrà entendre millor com Gaudí va imaginar el projecte”. I què passarà quan s’acabin aquesta construcció? Continuarà havent-hi treballs per fer, i la Sagrada Família preveu reforçar un àmbit pel qual ja aposta des de fa anys: l’acció social. Des de 2023, ha finançat a més de 300 projectes socials amb un total de més d’11 milions d’euros.

“Estem passant d’una obra constructiva a una obra social. Quan es vagin restant recursos per a la construcció, aniran al fons d’acció social, dirigit als col·lectius més vulnerables”, ha avançat Martínez. I és que la Sagrada Família és molt més que la seva construcció. “La Sagrada Família és una síntesi d’arquitectura, simbolisme i art”, ha proclamat Faulí. Sempre, seguint els principis de Gaudí, i la màxima de l’arquitecte que ha recordat Martínez: “L’originalitat és tornar a l’origen”.

I aquest origen, per a la Sagrada Família, és la d’un temple expiatori amb el qual ha construït “un model únic en el món” no només en arquitectura, sinó també en gestió i finançament. Aquesta concepció de la basílica com a temple expiatori va implicar que la seva construcció avancés a base de donacions durant tot el segle XX, la qual cosa “va condicionar el ritme de la construcció” per la falta de recursos suficients. Tot va canviar quan el 1992 les fotos des de la Piscina Municipal de Montjuïc van fer que el món es preguntés per aquell peculiar edifici que es veia en obres en plena ciutat. Els turistes van començar a arribar a la Sagrada Família, i es van multiplicar amb la visita del Papa Benet XVI el 2010, fins als 4,8 milions de persones que visiten anualment el temple.

“L’arribada del turisme va ser un punt d’inflexió. L’entrada que paga el visitant és una aportació a la construcció de la Sagrada Família. És un model únic en el món, i ens ha permès canviar de velocitat”, ha explicat Martínez. Així, el ritme de la construcció ha augmentat a base de visitants, després de dècades en les quals les obres van seguir el ritme de les donacions. “Som la cinquena generació que estem construint la Sagrada Família, i tenim molts recursos que els nostres predecessors no van tenir. Gràcies al turisme podem finançar de manera estable la construcció. I pensar ja en la finalització”.

Aquest vessant turístic afegeix complexitat a la basílica, la gestió de la qual oscil·la entre tres esferes: la construcció, el culte i els visitants. En aquest punt, el temple s’acosta als barcelonins amb jornades de portes obertes i activitats. “Fa 15 anys, la percepció era que ens dirigíem més al turista que al local. Hem fet molts esforços per revertir-ho”, ha destacat Martínez. A preguntes del públic sobre la possibilitat que els barcelonins entrin gratuïtament al temple, el director general de la basílica ha reafirmat la seva aposta per les jornades de portes obertes, que s’ofereixen per la Mercè i per Santa Eulàlia amb 15.000 entrades cadascuna. Els inscrits sempre desborden la xifra: “Hem comprovat l’interès creixent de la ciutadania, que vol participar de la Sagrada Família, i cada vegada participa més”.

“L’interès per la Sagrada Família ens omple d’orgull, perquè significa que estem connectant”. I més encara en un any històric, amb la Torre de Jesús en el més alt i amb la visita del Papa León XIV prevista per a juny. “És un reconeixement, un regal”, ha enaltit Martínez. És la “guinda” per a un moment històric, per a una basílica que mira al futur a través de la façana de la Glòria, i sempre amb l’originalitat de l’origen com a far.