La Volatería del Prat.
Trabajadores de La Volatería posan junto a un biplano en el primer campo del Prat.

De tres camps a un aeroport

Els tres aeròdroms de Barcelona que van acabar convertint-se en el mateix camp de vol

Aquest és el segon capítol de les nostres cròniques sobre la història de l’aviació a Barcelona. Avui expliquem com la ciutat, en un temps no tan llunyà, va acollir tres camps de vol que, com a peces d’un trencaclosques, es van unir per donar vida a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat.

Cada vegada que un avió aterra a les pistes d’aquest aeroport, s’escriu una nova línia en una història que va començar fa més d’un segle. El 1916, els primers aparells van volar als terrenys que avui formen el cor del recinte aeroportuari, però, abans d’arribar-hi, Barcelona va viure una fascinant creació d’aeròdroms: La Volateria, el camp francès i l’Aeròdrom Canudas. De la seva rivalitat, els seus somnis i la seva fusió va néixer l’aeroport que avui connecta la ciutat amb el món.

La Volateria

L’aviació va arribar a Barcelona el 1910, un any que va marcar el primer vol a Espanya. L’escenari no va ser un aeròdrom, sinó un hipòdrom: Can Tunis, al que avui és el passeig de la Zona Franca, al costat del litoral. L’òval de curses de cavalls es va transformar en un improvisat camp de vol, testimoni d’exhibicions que meravellaven una Barcelona que somiava conquerir el cel.

En aquella època, els avions eren una novetat gairebé màgica, una invenció de la qual encara se n’explorava la utilitat. La Primera Guerra Mundial (1914-1919) va mostrar el seu potencial bèl·lic, però Barcelona, al marge del conflicte, va apostar per l’aviació civil. El 1916, la provisionalitat de l’hipòdrom va quedar enrere, i la ciutat va estrenar el seu primer camp de vol: La Volateria, anomenat així per les granges avícoles dels seus voltants.

L’empresa Pujol Comabella i Companyia va impulsar aquest salt, seguida per Talleres Hereter, que va construir aeronaus i va formar pilots. El 1919, La Volateria va fer un pas més en acollir els primers vols comercials: els avions-correu de Latécoère, germen de la mítica Aéropostale. Iberia hi va enlairar-se el 1927; Lufthansa va unir Europa amb Espanya, i el 1921 el camp va passar a mans del govern central, convertint-se en l’Aeronaval de la Marina de Guerra, una història que mereix el seu propi capítol.

Camp de vuelo de La Volatería del Prat.
Carta aeronàutica del camp de vol de La Volateria

El camp francès

Mentre La Volateria bullia, la Compagnie Latécoère, pionera del correu aeri i que havia començat des d’allà, va buscar el seu propi espai a Barcelona, escala clau de la seva ruta entre França i el Marroc. Així va néixer el camp francès, un petit aeròdrom on avions carregats de sacs postals —i algun passatger valent— feien escala. Amb el temps, Latécoère es va transformar en Aéropostale, un projecte que somiava unir França, Àfrica i Sud-amèrica en una xarxa aèria sense precedents.

Per aquest racó barceloní hi van desfilar figures il·lustres dels anys 20, des de caps d’Estat fins aventurers, atesos amb l’hospitalitat de l’Aéropostale. La dona d’un cap d’escala es va guanyar el cor dels viatgers amb els seus plats casolans, servits en les pauses d’aquells vols èpics. El 1933, Air France va heretar l’aeròdrom i el va rebatejar com a Camp de la companyia Air France, operant-lo fins al 1938, quan la història de Barcelona va prendre un altre rumb.

En la seva última etapa fins el 1938, el camp francès va acabar sent el camp de la companyía Air France, la mateixa que encara vola actualment.

L’Aeròdrom Canudas

El 1923, amb dos camps de vol ja en marxa, el pilot Josep Canudas i Busquets va somiar més alt. Convençut que Barcelona havia de tenir un aeròdrom a l’altura de la seva ambició europea, va impulsar la creació d’un tercer: l’Aeròdrom Canudas. Aquest espai es va convertir en un símbol de modernitat, llar de la societat Aeròdrom de Barcelona SL, dedicada a la formació de pilots, el manteniment d’aeronaus i serveis aeris.

Josep Canudas y Josep Gaspar.
L’aviador Josep Canudas i el periodista i fotògraf Josep Gaspar en un hangar amb paquets de publicitat per llançar-la des d’un avió.

Les seves pistes es van omplir d’activitat amb vols de fotografia, publicitat i batejos aeris que feien somiar els barcelonins. Els anys 20 rugien, i l’aviació era l’emblema d’una ciutat que mirava cap al futur. Com La Volateria, el Canudas va passar a mans públiques, primer a la Generalitat i després, mitjançant d’acords amb el Govern de la República i l’Ajuntament, es va convertir en la llavor de l’aeroport unificat que Barcelona anhelava. La memòria de Canudas segueix viva en l’actual Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, i una de les seves sales VIP està dedicada a aquest pioner de l’aviació a Barcelona.

El 1936, tot semblava a punt per fusionar els tres camps en un gran projecte aeronàutic. Però la història, capriciosa, tenia altres plans, i els tres anys següents canviarien el destí de la ciutat i el seu cel.

La Volateria en la seva etapa de camp de vol militar ja obert al tràfic civil i comercial. Les enormes lletres ‘Prat’ ajudaven els aviadors.