Fa més de 2.700 anys que Catalunya produeix vi. Des de llavors, el territori català s’ha convertit en una terra dominada per vinyes i una gran varietat de cellers des d’on es comercialitza fins i tot internacionalment aquest producte considerat la beguda preferida dels Déus. Una producció i tradició amb caràcter mil·lenari, però, que ha anat evolucionant i professionalitzant-se amb el pas de les dècades. De fet, en els últims anys, les vinyes i cellers han aconseguit reinventar-se per a oferir a visitants nacionals i internacionals experiències que connecten vins de gran qualitat amb el paisatge, la gastronomia i el patrimoni i que, a més, atrauen nous públics, a través d’activitats com ioga entre vinyes o vermuts musicals.
“Contràriament a la concepció general, no van ser els grecs ni els romans qui van introduir el vi i les àmfores a Catalunya. El vi va ser introduït com a producte exòtic pels fenicis, provinent de la primera colònia fenícia a Gádir (Cadis)”, ha aclarit el sociòleg i expert en enoturisme Lluís Tolosa a la sessió Enoturisme a prop de Barcelona, moltes experiències per descobrir, organitzada per The New Barcelona Post dins del cicle Moments Estel·lars.
Tolosa, qui ha estudiat la història d’aquesta beguda a les terres catalanes en el seu llibre Origen de la vinya i el vi a Catalunya. Una perspectiva arqueològica i sociològica juntament amb Dani López, ha concretat que la primera premsa per a extreure el suc del raïm i convertir-lo en vi va tenir lloc l’any 700 aC a Avinyonet del Penedès. Dos mil·lennis més tard, el Penedès, aquella primera regió on es va iniciar la tradició del vi i la vinya, continua jugant un paper destacat dins del panorama vitivinícola català, concentrant 152 dels 435 cellers visitables que existeixen actualment a Catalunya.
Però aquesta no és l’única regió que conrea raïm i produeix vi. Segons l’estudi Wine Travel Observer, impulsat per l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, Catalunya disposa de 1.090 negocis vinculats a l’enoturisme en més dotze denominacions d’origen. Entre aquests establiments, destaquen 435 cellers visitables, 470 restaurants, 102 establiments turístics, 60 agències de viatges i 23 empreses de serveis. La província de Barcelona concentra gairebé la meitat d’aquests cellers oberts al turisme, amb un total de 182.
“Catalunya compta amb una varietat de vins meravellosa: des del xarel·lo del Penedès fins al picapoll o el mandó —varietat recentment recuperada— de la DO Pla de Bages, passant pel trepat de la Conca de Barberà”, ha exemplificat l’escriptora i presentadora del programa de Catalunya Ràdio Tast Vertical, en el qual es passeja per cellers, DO i propostes sorprenents per a acostar el públic a aquesta riquesa existent.
“Una varietat i riquesa que aconsegueix deixar bocabadats sommeliers i professionals del sector del tot el món”, ha afirmat Moliner en una sessió moderada pel periodista i professor de la UPF-BSM Toni Aira, i organitzada amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, Casa Seat, Barcelona Global i Must Media Group. Les comarques barcelonines concentren tres denominacions d’origen pròpies: a més de l’extensa DO Penedès —amb més de 24.000 hectàrees—, també destaquen la DO Bages i la DO Alella que, tot i les seves dimensions més reduïdes, sobresurten per la seva intensitat i maduresa dins del sector.
Tot i comptar amb aquesta tradició mil·lenària, els cellers han sabut no només sobreviure al pas del temps, aconseguint fins i tot exportar i brillar a escala internacional, sinó que, a més, des de fa unes dècades, també s’han obert al turisme nacional i internacional. “El sector del vi és un sector en creixement i que cada vegada està més professionalitzat”, ha afirmat el director de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, Gerard Domingo. Una professionalització que, des de 2014, acompanyen i impulsen a través de formacions i cursos des d’aquest centre situat a Vilafranca del Penedès.
“Fa unes dècades el sector estava dominat per pagesos que, a més de conrear les seves terres, també produïen els seus vins. Però, des de fa uns pocs anys, aquests productors també han fet un pas més i s’han obert al turisme”, ha valorat Domingo. Així, cellers i vinyes ofereixen experiències innovadores que no només sedueixen al visitant a través del paladar, sinó que també aconsegueixen maridar l’experiència amb història, cultura, patrimoni i respecte cap al paisatge i els productors locals.
Experiències completes com la d’Oller del Mas, a la DO Pla de Bages, que s’ha aconseguit convertir en el celler més visitat de tot Catalunya, amb una oferta que combina vi amb golf i cabanes al bell mig de la natura. Unes experiències especialment riques en moments com els de la verema, que s’estén des de finals d’agost i fins a principis d’octubre. Des dels inicis del temps, la recol·lecció del raïm s’ha associat a un cert ritualisme i encara avui, quan el procés ja s’ha mecanitzat gairebé per complet, és motiu de festa i celebració a totes les denominacions d’origen de la província de Barcelona.
Una nova dimensió del sector vitivinícola, però, en què tot just els cellers comencen a submergir-se. De fet, la ruta enoturística catalana més antiga, la ruta de la DO Penedès, tot just ha celebrat 20 anys des de la seva creació. Així, “els cellers encara tenen camí per a recórrer i continuar professionalitzant-se”, afirma Domingo, ja que, per exemple, dels 435 cellers visitables només un 20% compta amb un gestor de reserves integrat dins del seu web.
Un nou reclam turístic
“Barcelona ha d’exercir de capital d’un territori vitivinícola divers i ric”, ha reivindicat Lluís Tolosa, que ha rebut 12 premis nacionals i internacionals, inclòs el Best Wine Tourism Book in The World de 2021. “Així com la ciutat veïna de Bordeus exerceix sense complexos de capital mundial de l’enoturisme sense disposar de cap vinya en el seu interior, la capital catalana també hauria de poder reivindicar la seva capitalitat i el seu paper destacat en el món i el sector”.
“Barcelona hauria de començar a mirar dins del seu propi territori i identificar-se amb la seva part més rural”, ha reivindicat el director de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya. “El turisme cap a l’interior, a través de cellers que connectin vi amb paisatge i història, pot ser una oportunitat, a més, per aconseguir esponjar i reduir la massificació turística que pateix la capital catalana”, ha defensat Domingo.
En un moment de debat sobre el model turístic de la capital catalana, l’escriptora Empar Moliner ha defensat que “l’enoturista és un tipus de turista amb un major grau d’implicació i de respecte cap al territori, un turista que no només visita, sinó que també lloga bicicletes o prismàtics, compra llibres i oli i, en definitiva, s’implica en l’entorn”. Així, les activitats en vinyes i cellers no només poden servir com a experiències complementàries durant la visita a Barcelona, que aconsegueixi distribuir el turisme cap a altres territoris, sinó que fins i tot pot esdevenir un reclam per al visitant nacional i internacional. Encara avui un 50% dels visitants a cellers són catalans, motiu pel qual aquests establiments encara poden fer per atraure un turista internacional que està en auge.
Com a exemple de bona pràctica, el sociòleg Lluís Tolosa, que ha publicat 25 llibres sobre vi i enoturisme, ha citat l’exemple de la Xina, que en els últims anys està convertint una gran quantitat de terres en vinyes, amb l’objectiu d’esdevenir el país amb un major nombre de vinyes i cellers en els pròxims anys. “A Europa es destrueixen vinyes mentre que a la Xina se’n construeixen i es reprodueixen per tot el territori, perquè el país està apostant pel vi com un sector econòmic amb gran potencial”, ha afirmat el sociòleg.
“Un sector potent a ulls de la Xina perquè, d’una banda, aconsegueix multiplicar per més de deu el preu del producte inicial, el raïm, en transformar-lo en vi. I perquè, a més, aconsegueix connectar tots els sectors econòmics: el primari, secundari i terciari, a més de recordar que la vinya serveix de tallafoc de cara als incendis forestals”, ha defensat el sociòleg. I ha afegit: “és hora que Catalunya, amb Barcelona com a capital i ciutat que ens representa internacionalment, comenci a valorar aquest sector no només com a potent sinó gairebé com a essencial”, ha afirmat Tolosa. L’expert ha reivindicat també la construcció de la Catalan Wine House, un avantprojecte per a construir un centre lúdic i cultural del vi i l’enoturisme a Catalunya, a l’estil de la Cité du Vin de Bordeus.
Una reivindicació de les denominacions d’origen pròpies de Catalunya en què també ha de jugar un paper essencial la restauració, perquè bars i restaurants comencin a comptar amb una varietat major i recomanar cada vegada més productes i begudes de la zona. En un any en què Catalunya es reivindica com a Regió Mundial de la Gastronomia, el territori té una oportunitat de presentar-se al món com a referent internacional no només amb una cuina creativa, però que no oblida les seves arrels, sinó també a través d’uns vins i caves que aconsegueixen seduir paladars de tot el món.
“El sector vitivinícola i l’enoturisme a Catalunya viuen un moment excepcional perquè Barcelona i les seves comarques comencen a creure’s i reivindicar el seu potencial en el sector internacional”, ha afirmat Empar Moliner, mostrant-se esperançada i assegurant que la població té un interès major per aprendre sobre els vins blancs, rosats, negres i escumosos autòctons. Amb aquest objectiu, cellers i vinyes han de continuar oferint no només propostes cada vegada més variades —des del ioga fins als vermuts musicals—, sinó que també aconsegueixin seduir a nous públics. Públics amb un perfil cada vegada més jove i femení, ja que tradicionalment aquests perfils han quedat relegats d’aquestes activitats i experiències.
La presentadora de Tast Vertical ha reivindicat que, a més, els productes de les dotze denominacions d’origen de Barcelona s’ajusten a les demandes actuals dels consumidors internacionals, qui reclamen “vins amb menys graus d’alcohol, més elegants, fins i eteris”. “Amb tot, Catalunya no té res a envejar a altres regions vitivinícoles del món i, si continua reivindicant la seva diversitat i riquesa, pot acabar ocupant el lloc destacat en el món que li correspon en aquest àmbit”, ha conclòs l’escriptora.
