Fa només cosa de quinze anys, el sector editorial estava en plena reflexió sobre què passaria amb la irrupció del llibre digital. Hi va haver qui vaticinava que el llibre en paper tenia un futur molt complicat i que l’e-book el desplaçaria en un decenni. Hi havia qui també veia molts dubtes que això passés. La situació actual és que l’e-book ha arribat per quedar-se, però que no ha desplaçat ni sembla que hagi de substituir el protagonisme del llibre en paper. A l’Estat espanyol les dades ens diuen que la facturació de l’e-book en el conjunt del mercat és d’aproximadament el 5%.
Ara bé, les noves tecnologies, les xarxes, Internet han canviat el món editorial. Ara, els editors han d’estar pendents de les xarxes per saber de què es parla, el que es mou o quines tendències hi ha per poder crear productes que satisfacin les expectatives dels lectors. Les xarxes també han creat noves popularitats que han entrat com a autors en el món del llibre. Veiem com influenciadors o youtubers també acaben publicant les seves obres i aconsegueixen vendes importants.
I també les xarxes acaben tenint un paper important en la prescripció. Tradicionalment, els editors estàvem pendents d’aconseguir entrevistes amb els nostres autors per la ràdio, la televisió, els diaris i esperàvem aconseguir bones crítiques de les obres que publicaven. Aquesta prescripció era importantíssima per a la promoció dels nostres llibres. Ara també hem de mirar a les xarxes i escollir quins prescriptors hi podem trobar per aconseguir que parlin dels nostres llibres.
Els editors hem de fer molt d’editors en el sentit de cuidar molt les obres que publiquem
El llibre ha estat des que es va inventar la impremta la principal eina de transmissió de coneixement. Amb l’aparició d’Internet això ha canviat i a les xarxes hi ha molt, moltíssim coneixement, tant que sovint costa triar i escatir si ens podem fiar del coneixement que ens arriba. En aquest sentit, és important que els editors fem bé la nostra feina perquè el llibre, que considero que té molt de prestigi com a eina fiable de transmissió de coneixement, en continuï tenint. Els editors hem de fer molt d’editors en el sentit de cuidar molt les obres que publiquem. Avui, un autor tant de ficció com de no-ficció pot autopublicar-se a Internet sense cap dificultat. Recordo en un article que vaig llegir fa uns anys on es deia que la diferència entre una obra que hagi passat per una editorial i una que no podia ser similar a la del menjar abans de passar per un cuiner o no. O sigui, si és un menjar cru o cuit. Feia el símil en el sentit que els editors ens arriba una obra crua per, després de cuinar-la, aconseguir un resultat final que sigui més saborós pel potencial lector.
Un altre actor vinculat a Internet que també ha canviat la cadena del llibre ha estat la venda online i especialment l’aparició d’Amazon, que s’ha convertit en un canal de vendes important i una amenaça per a la tradicional venda a llibreries. També aquí ha calgut reaccionar. I hi ha qui ho ha fet, de manera que existeixen distribuïdors que lliuren a les llibreries les comandes en 24 hores. Un servei similar al d’Amazon. Ens agradi o no, vivim en la societat de la immediatesa: quan volem una cosa la volem ja. L’espera no té bona fama. Aquesta és la principal virtut dels portals de venda online. I el punt de venda de les llibreries necessita afrontar aquest repte. Per altra part, els llibreters tenen com a punt a favor la seva capacitat de prescripció fiable, la relació directa amb el lector, a qui coneix, i a qui li pot aconsellar els llibres que li poden interessar.
Finalment, voldria comentar una dada que ens ha arribat sobre els hàbits de lectura de la generació Z, una població completament nadiua digital. Hi ha una tendència significativa dels components d’aquesta generació, que contra el que es podria preveure, prefereix la lectura en llibre físic, per diferents motius. És una generació que passa moltes hores connectat a la pantalla i la lectura en paper com a esbarjo acaba esdevenint un descans digital i, a més, s’allunya de les distraccions constants que representa estar connectat al món digital amb missatges que van i venen constantment. Una altra qüestió és que, segons aquests estudis, hi ha certa tendència en aquesta generació de donar valor a allò que és físic, a l’objecte, a allò que es pot tocar, olorar. Aquesta darrera tendència fa doncs que el vaticini que el món en paper tindria poc futur estigui lluny d’acomplir-se. Llarga vida, doncs, al llibre en paper.
