És prou conegut i generalment acceptat que el districte 22@ és un dels grans èxits urbanístics, econòmics i sobretot estratègics de Barcelona en els darrers 30 anys, potser el més gran. Barcelona i els seus governants van tenir la visió d’anticipar que el futur de la ciutat, com el del món, pivotaria sobre la innovació, la tecnologia i la sostenibilitat, com a vectors transversals presents d’una manera o altra en tots els sectors econòmics, les tendències culturals i moviments socials.
Durant aquestes gairebé tres dècades el districte s’ha consolidat com l’eix urbà de referència per a la innovació, a nivell de ciutat i internacional, com exemplifica cada any la llarga llista de delegacions de tots els continents que visiten el districte a la recerca de models inspiradors, durant tot l’any però en particular els dies de l’Smart City Expo World Congress (que es troba ja en la seva quinzena edició a Barcelona i l’èxit del qual no és aliè a l’existència del 22@), quan s’acumulen els grups de congressistes que deambulen pel barri.
Com moltes altres empreses de la ciutat, atrets per la potència del 22@ i el seu lideratge com a pol de futur innovador i capdavanter, l’any 2016 Cuatrecasas va moure les seves oficines centrals al cor del nou districte. Va ser una gran decisió. Tot i que l’assessorament jurídic no s’identifiqui espontàniament com un sector de la Nova Economia, per a Cuatrecasas es va tractar d’una decisió “transformacional”: la convivència i interacció amb l’ecosistema profundament disruptiu del 22@ va accelerar els nostres processos de transformació digital, amb la creació de Cuatrecasas Innova (hub centralitzador de totes les iniciatives d’innovació oberta de la firma), el Programa Celia (Cuatrecasas Experta Legal en Intel·ligència Artificial) i altres iniciatives de caràcter tecnològic que amb el temps han esdevingut mereixedores de nombrosos premis i reconeixements internacionals. Junt amb això, la innovació també s’ha traduït en una actitud decidida de relaxació del presencialisme, tot i la seva importància en el sector dels serveis legals de valor afegit, posant al centre de l’equació l’eficiència i la disponibilitat.
Tot i l’èxit rotund i incontestable del model 22@, no podem caure en la relaxació. La competència és global i qui més qui menys totes les ciutats i territoris de rellevància han posat en els darrers anys la innovació i la tecnologia en el cor de les seves estratègies de creixement o renovació urbana. Mirant endavant, romanen alguns grans reptes pels quals caldrà seguir apostant, en un esquema de col·laboració estreta i eficaç entre administracions, associacions i sector privat.
En destaquen la necessitat d’incrementar el teixit comercial i de serveis en general (la manca de referències en el sector de la restauració respecte d’altres barris de la ciutat és notòria), la conveniència de reformar el parc d’habitatge —sovint envellit i en mal estat— i incrementar-ne la densitat, la substitució progressiva d’antigues fàbriques, locals i tallers per generar espai per a l’economia del coneixement, la captació —idealment— de seus centrals d’algunes grans empreses del país, que puguin actuar com a flagships i, molt important, l’increment de la col·laboració horitzontal entre empreses i institucions ja presents al districte. Respecte d’aquest últim aspecte, cal ressaltar la ingent tasca que desenvolupa l’associació 22@ Network Barcelona com a nucli aglutinador de bona part d’aquesta col·laboració i interlocutor amb les administracions.
En definitiva, cal persistir en els elements que expliquen l’èxit esclatant del 22@ —visió, actitud decidida, col·laboració eficaç entre els actors de l’ecosistema— i reforçar aquells altres —teixit urbà, habitatge, renovació del parc empresarial, atracció de seus— on existeixen deures pendents. I evitar sempre i en tot cas deixar-se temptar per la complaença.
