Bou-Balust ha obert el debat redefinint un concepte que comença a consolidar-se en l’ecosistema: el d’empresa AI-native. “Les companyies AI-native són les que ja estan anant més enllà de l’era GenAI: comences a construir el teu producte a través de la IA o involucrant agents; és un producte basat en agents”, ha explicat.

No es tracta, per tant, de ser “AI-first” com a etiqueta de màrqueting, sinó de dissenyar des de l’origen productes, processos i cultura corporativa al voltant d’agents intel·ligents. Organitzacions amb mentalitat agent-first, on des del desenvolupament de producte fins als fluxos interns s’automatitzen.
Ordax ha matisat aquesta visió: “No es tracta de ser AI-first. La IA és un viatge, i cal gaudir del viatge i aprendre a recórrer-lo”. A parer seu, l’adopció no és un destí binari, sinó un procés continu d’aprenentatge i adaptació.
Martynau: “Les startups AI-native més exitoses són globals des del primer dia”
Les startups, a la frontera
Des de la perspectiva d’infraestructura, Martynau ha subratllat el paper que juguen les startups com a punta de llança del canvi tecnològic. “A NVIDIA intentem seguir les startups perquè avui dia són els líders. Són a la frontera”, ha afirmat.
La companyia, ha explicat, fa anys que prepara tant la capacitat d’entrenament com d’inferència a gran escala, no només amb hardware, sinó amb un stack complet de software, SDKs i llibreries optimitzades per habilitar la següent onada: la dels agents autònoms.

En aquest escenari, les startups que triomfen comparteixen dos elements clars. “Les startups AI-native més exitoses són globals des del primer dia. Construeixen per al món, no per a la seva regió, ni tan sols per a Europa”, ha assenyalat. I ha afegit: “Els millors fundadors pensen en gran des de l’inici i són molt, molt resilients”.
El 95% és fàcil; el 5% marca la diferència
Un dels moments més reveladors del debat ha girat al voltant de l’anomenada “batalla de l’últim 5%”. Bou-Balust ho ha resumit amb claredat: “Quan connectes un LLM o un agent a una tasca, és força fàcil portar-lo al 95% del que necessites, i després aquest 5% extra és el que realment requereix temps o coneixement”.
Aquest marge crític depèn, en gran manera, de la qualitat de les dades. “Internet no es va construir per als agents. Potser tampoc és el millor repositori de coneixement humà que tenim”, ha apuntat. D’aquí que Cala treballi amb bases de dades estructurades i fiables que permetin als agents operar amb precisió en entorns reals.
Ordax ha afegit una altra idea clau sobre les expectatives: “Hem d’entendre que dos més dos no serà quatre. Serà 3,7 o 3,9, i això ha de ser suficient”. La gestió de la incertesa i de l’error probabilístic passa a formar part de l’ADN empresarial.
Escalar en un entorn exponencial

Per la seva banda, Ordax ha advertit que no es tracta de construir pensant a deu anys vista, sinó d’adaptar-se a un entorn en constant transició. L’adopció de la IA podria multiplicar-se per cent o per mil, cosa que farà que les arquitectures actuals resultin insostenibles en cost o rendiment si no es revisen contínuament.
Un indicador del canvi estructural que s’acosta és el mercat laboral. “En els pròxims dos o tres anys, la IA agèntica es convertirà en element mainstream i aquest fet tindrà un enorme impacte per als clients, però també per a nosaltres com a empleats”, ha anticipat Ordax. Fins i tot ha revelat que una de les grans firmes globals —”una de les big four“— ja ha anunciat que està frenant la contractació d’empleats a temps complet per centrar-se més en la creació de nous agents.
Ordax: “La IA agèntica es convertirà en un element mainstream i aquest fet tindrà un enorme impacte per als clients”
Davant la imminent onada d’agents autònoms, Martynau ha insistit en la necessitat de construir límits i marcs de seguretat: “Espero que en el pròxim any o d’aquí a dos anys també ens centrem més a construir guardrails per a la IA. Serà crític amb l’onada d’agents autònoms que s’acosta”.
Bou-Balust: “Busquem talent que tingui dos trets principals: que sigui capaç de pensar i que tingui curiositat”
El talent serà un altre factor diferencial. Bou-Balust ho ha resumit en dues qualitats essencials: “Busquem talent que tingui dos trets principals: un, que sigui capaç de pensar —i no ho dic a la lleugera— i el segon, que tingui curiositat”.
La velocitat d’adopció ha generat, a més, un fenomen inèdit: “Per primera vegada, com que l’adopció de la IA va tan ràpid, hi ha grans empreses que contracten startups perquè les ajudin en els seus fluxos de treball interns”, ha explicat la fundadora de Cala.