Diuen els experts que en un dinar de negocis no es comença a parlar de debò fins que arriben les postres. Abans es tempteja el terreny. S’observa, es mesura el to, es deixa que la conversa trobi el seu ritme. Només llavors, entre un cafè i alguna cosa dolça, apareix allò important.
Al Quadrat d’Or de Barcelona aquest ritual es domina especialment bé. Entre façanes modernistes, hotels elegants i despatxos històrics, el migdia té el seu propi llenguatge. Aquí no s’hi ve només a menjar. S’hi ve a presentar una idea, a explorar una aliança, a conèixer millor algú o a veure si una conversa pot anar una mica més enllà.
El business lunch potser té nom anglosaxó, però en aquest racó de l’Eixample es practica amb una naturalitat molt barcelonina: bona acústica, servei que entén el ritme del migdia, una certa elegància sense excés de cerimònia i, si pot ser, alguna taula apartada on les frases importants no tinguin públic al voltant. Aquestes són algunes de les adreces on el migdia de negocis troba la seva millor versió.
Solomillo, un amagatall perfecte per parlar de negocis
Hi ha restaurants que semblen pensats perquè una conversa avanci sense obstacles. Solomillo n’és un. Està una mica amagat i això, en un dinar de feina, acostuma a ser un avantatge: menys soroll, menys trànsit i més sensació de privacitat. L’ambient té aquell aire elegant, silenciós i lleugerament Mad Men que convida a seure amb temps. Encara més si es reserva la Sala de Cristall, pensada per a unes deu persones, un d’aquells espais on una reunió es pot desenvolupar amb calma i discreció.
La proposta gira al voltant de la carn, però amb una amplitud poc habitual en una ciutat on el solomillo acostuma a quedar reduït a quatre tòpics. Aquí es trien talls, races i punts gairebé amb la mateixa atenció amb què s’afinen els termes d’una negociació. A això s’hi suma una bona selecció de guarnicions i un servei que entén perfectament el ritme d’un dinar de feina. Quan arriba el bon temps, a més, la terrassa de l’Alexandra Barcelona Hotel serveix la mateixa carta de Solomillo en un racó que convida a deixar que la reunió s’allargui una mica més.
C/ Mallorca, 251. Preu mitjà: 50€.
Windsor, discreció i taula ben parada
Windsor fa anys que domina una cosa que no tots els restaurants aconsegueixen: que un dinar de feina funcioni amb una naturalitat poc habitual. L’espai hi ajuda. Les taules estan ben separades, l’acústica permet parlar amb normalitat i el ritme de la sala acompanya. Els seus salons permeten des de reunions àmplies fins a taules de dos on discutir xifres o idees sense la sensació que tot el restaurant està escoltant. Aquest equilibri entre elegància i calma forma part del seu encant.
A taula, el menú Tradicions resol molt bé el migdia amb una cuina catalana reconeixible i ben executada. Arrossos, rap, fideus melosos o un flam d’avellanes que arrodoneix el dinar amb aquell punt amable que sempre ajuda a allargar uns minuts la sobretaula. Tot dins d’una finca modernista amb jardí interior que manté un aire serè, gairebé al marge del soroll de l’Eixample.
C/ Còrsega, 286. Menú Tradicions (dies laborables): 39,90 euros
Embat, negoci discret en clau informal
Hi ha reunions que funcionen millor quan l’entorn rebaixa una mica la solemnitat. Embat té exactament aquest punt. El menjador principal conserva l’ambient animat d’un restaurant estimat pel barri, però qui el coneix sap que la clau és al seu reservat. Una taula apartada per a fins a set persones on la conversa pot anar a allò important sense interrupcions. Aquest tipus d’espais on es pot parlar amb calma, ordenar idees o explorar una col·laboració sense necessitat d’abaixar la veu.
El menú del migdia encaixa molt bé en aquest context: ràpid, ben resolt i amb plats que deixen clar que aquí la cuina es pren seriosament el que fa. El milfulls d’espàrrecs amb pecorino i tòfona o el caneló XL de tres carns amb suc rustit en són bons exemples. Les receptes les signa Santi Rebés, amb Roser Sancho a la sala i Marta Przywarska completant l’engranatge d’un restaurant fiable, d’aquells que fa gairebé vint anys que funcionen sense necessitat de fer soroll. No és casual, tampoc, que Embat hagi estat escola de cuiners que després han acabat obrint projectes propis com Casa Fiero, Incorrecte o Pompa.
C/ Mallorca, 304. Menú de migdia (dies laborables): 25 euros.
Os-Kuro, negocis amb pausa japonesa
Per a qui prefereix canviar de registre sense que el dinar de feina perdi context, Os-Kuro ofereix una alternativa interessant en ple Quadrat d’Or. El japonès de l’Hotel Claris fa temps que afina una proposta elegant, silenciosa i molt adequada per a reunions. Ara, a més, hi ha introduït un petit gir que funciona especialment bé al migdia. Els dijous el restaurant dedica el seu menú al ramen, una opció ràpida i reconfortant que trenca una mica amb la formalitat habitual d’aquest tipus de trobades.
El resultat és curiós i força útil quan el que convé és rebaixar una mica la rigidesa sense perdre nivell. També hi ajuda que, més enllà d’aquest menú concret, Os-Kuro compti amb altres menús i carta, de manera que es pot adaptar bastant bé al to de cada trobada. I després hi ha un detall gens menor: les taules circulars, que sempre faciliten que tothom es miri de cara, sense girs incòmodes, i que la conversa flueixi d’una manera més natural.
C/ València, 271. Menú Ramen (dijous): 27 euros.
Lasarte, una taula per tancar negocis majors
Pocs llocs tenen aquest pes silenciós com Lasarte. El restaurant de Martín Berasategui al Monument Hotel celebra vint anys sent un dels grans temples gastronòmics de la ciutat i, a més, el primer de Barcelona a assolir les tres estrelles Michelin, que manté des del 2017. Al migdia ofereix un menú que no respon tant a la lògica d’un àpat ràpid com a la d’un dinar important. D’aquells als quals un hi aniria quan la conversa mereix un escenari a l’altura.
Al capdavant de la cuina hi ha Paolo Casagrande, que des de fa més d’una dècada signa una proposta refinada i d’una precisió admirable, que al migdia pren forma en plats com el peix llimona marinat amb ostres fumades, la carbonara de fines herbes o la royal de cabirol. A la sala, Joan Carles Ibáñez i el maître Antonio Coelho entenen perfectament el to d’una reunió de feina i saben acompassar-s’hi amb naturalitat. I si és cert que els negocis comencen a dir-se quan arriben les postres, a Barcelona pocs finals tenen tant de pes com els de Xavi Donnay a Lasarte.
C/ Mallorca, 259. Menú de migdia (de dimecres a divendres): 225 euros.
The Bistrot, un pati interior per parlar amb calma
Hi ha reunions que necessiten ser breus però ben situades. The Bistrot de Santa Eulalia respon exactament a aquest format. Està amagat en un pati interior de l’Eixample convertit en restaurant, en una de les plantes de la botiga de moda més històrica de Barcelona. Poques taules, ambient tranquil i aquella sensació de refugi elegant que permet mantenir una conversa sense soroll al voltant.
La seva fórmula de dinar prêt-à-manger, un joc de paraules amb el món de la moda, encaixa molt bé amb aquest ritme àgil i ben resolt. A taula hi conviuen amanides, moussaka, roast beef o bacallà amb samfaina, però on realment es percep el caràcter de la casa és en una selecció gastro de noms ben barcelonins: còctels de Dry Martini, croissants de Takashi Ochiai, macarons d’Enric Rosich o una Sacher d’Escribà amb pipeta d’albercoc.
Passeig de Gràcia, 93. Preu mitjà: 30 euros.
