Quan la música s’interpreta amb ànima, no només s’escolta: sacseja el nostre món interior i desperta emocions que semblaven apagades. Amb aquesta convicció —que la música pot transformar la societat— va néixer l’any 2005 la Franz Schubert Filharmonia. Una orquestra que, vint anys després, no només commemora una efemèride, sinó també una trajectòria que ha projectat el talent català més enllà de les fronteres catalanes, fins als grans auditoris internacionals.
Des del primer acord, la capacitat d’adaptació i transformació ha estat el fil conductor de la Franz Schubert Filharmonia. Una trajectòria que va iniciar-se l’any 2005, lluny dels grans centres musicals europeus, quan un grup de músics, encapçalats per Grau, va decidir impulsar una iniciativa ambiciosa: portar la música clàssica allà on no arribava. Grau, després de formar-se a Barcelona i Viena, trobava a faltar una oferta musical més rica a Vila-seca, municipi de Tarragona on s’havia instal·lat i que aleshores comptava amb poc més de 15.000 habitants.
Davant d’aquesta mancança, un grup d’amics músics van decidir sumar forces per a assolir un objectiu senzill alhora que ambiciós: fer sonar la música clàssica allà on encara no arribava. “El nostre granet de sorra podia ser aquest: crear una orquestra simfònica que dinamitzés l’oferta cultura d’aquests municipis”, rememora Grau. Ho van fer, tanmateix, amb dues premisses clares que han marcat el camí de l’orquestra: l’excel·lència musical i l’obertura internacional. Excel·lència “per a buscar un so propi i mantenir una qualitat musical sense concessions”. I obertura per a convidar altres directors i enriquir, així, la mirada artística de la formació.
Aquell embrió va començar la temporada 2005-2006 amb només 12 músics i 11 concerts, sota el nom d’Orquestra Camera Musicae. Avui, vint anys després, la formació compta amb una plantilla estable de 80 intèrprets i ha actuat en escenaris de referència com el Carnegie Hall de Nova York o la Dubai Opera, a més de mantenir una programació estable al Palau de la Música Catalana, el Teatre Tarragona, l’Auditori Enric Granados de Lleida i l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, i haver-se convertit en l’orquestra resident del Vendrell, vila natal del mestre Pau Casals.
Un creixement “impensable” en els inicis, tal com rememora Grau, però que respon a una idea sostinguda en el temps: rigor i passió per la música. També a una evolució identitària que es va materialitzar amb el canvi de nom d’Orquestra Camera Musicae —que feia referència a la música íntima i propera, gairebé com si fos tocada a casa— a Franz Schubert Filharmonia. La tria no és casual: el músic austríac Franz Schubert, icona del Romanticisme, “simbolitza com pocs la dimensió íntima de la música”, com apunta Grau. Les seves Schubertiades —trobades musicals amb amics a la seva casa— inspiren encara avui l’esperit de proximitat de la formació.
Un esperit que l’orquestra catalana vol continuar, afegint-hi, a més, el concepte de “filharmonia”, que es tradueix com a amor per la música. Una intenció que es respira més enllà de l’escenari, ja que la formació no només vol portar la música arreu del territori, sinó també garantir que tothom pugui experimentar-la en directe. Aquest compromís es concreta en iniciatives socials i educatives: descomptes per a joves, concerts per a col·lectius vulnerables i la retransmissió en línia dels concerts, per a poder gaudir-ne des de casa.
La mateixa filosofia s’aplica també a la difusió del talent local. “Avui tenim la millor generació de músics catalans de la història, gràcies a centres com l’ESMUC, el Taller de Músics o el Liceu, i hem de donar-los oportunitats a casa seva”, defensa Grau. Al llarg d’aquestes dues dècades, l’orquestra ha estrenat més de 30 obres de compositors catalans, com també ho han fet per a celebrar aquesta efemèride: estrenant una nova melodia de Happy Birthday, composta per Gerard Pastor, músic que fa anys que col·labora amb la formació.
Una temporada d’inflexió
Dues dècades d’història que els han ajudat a situar-se “en el seu millor moment de la història: tant en excel·lència musical com en projecció internacional”, valora Grau. És precisament en aquest punt àlgid que Tomàs Grau decideix fer un pas al costat i no dirigir cap concert durant la temporada 2026-2027. Lluny d’una retirada, la decisió respon a una aposta decidida pel futur de la formació. “En aquestes dues dècades hem assolit fites inimaginables i no volem que cada temporada es converteixi en una roda de hàmster, en què anem acumulant noms i èxits sense temps per a la reflexió”, afirma.
Tomàs Grau: “Necessitem temps per escoltar-nos, repensar-nos i reflexionar”
“Necessitem temps per escoltar-nos, repensar-nos i reflexionar. En definitiva, per redefinir el futur de la formació i l’estratègia d’internacionalització, i continuar fent créixer la seva missió i l’amor per la música”, afegeix. Aquesta voluntat de pausa es traduirà en una temporada amb directors convidats. Tot i que Grau continuarà vinculat al projecte, cedirà la batuta a figures que defineix com a “amics de la casa”, com Gabriel Bebeșelea, Chloé Van Soeterstède, Sunwook Kim o Guillermo García Calvo.
La música que transforma
Així, la temporada 2026-2027 de la Franz Schubert Filharmonia es presenta com un punt d’inflexió i redefinició per mantenir viu l’esperit fundacional: portar la música arreu i fer-la capaç de transformar tant els individus com la societat. Amb aquest mateix propòsit, la programació artística al Palau de la Música Catalana, sota el lema “La música que transforma”, es concep no com una simple suma de concerts, sinó com un recorregut emocional pensat per deixar empremta.
El concert inaugural (18 d’octubre) marcarà aquesta línia amb la pianista Yulianna Avdeeva —que ja ha col·laborat recentment amb la formació— interpretant el Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski. El seguirà el Rèquiem de Mozart (15 de novembre), sota la direcció de Guillermo García Calvo, una obra que l’orquestra recupera després d’haver-la interpretat amb les limitacions imposades per la pandèmia.
La temporada també posarà en valor la trajectòria de figures internacionals amb qui la Franz Schubert Filharmonia manté una estreta relació. És el cas de la pianista Anna Fèdorova, que el 13 de novembre oferirà un recital amb obres de Beethoven, Debussy i Chopin, en un programa que dialoga amb la idea de llibertat musical que defineix la seva trajectòria. “Tocar amb la Franz Schubert Filharmonia és una experiència emocionant: cada músic és entusiasta, apassionat i compromès. Tots toquen perquè estimen el que fan, i això és molt poc habitual”, destaca Fèdorova.
L’any 2027 arrencarà amb nous debuts, com el de la directora Chloé Van Soeterstède (17 de gener), sense oblidar el compositor que dona nom a la formació: Schubert serà protagonista amb el Winterreise (15 de febrer), interpretat pel tenor Mark Padmore i el pianista Paul Lewis, coincidint amb el 200 aniversari de l’obra.
El mateix mes, Judith Jáuregui (28 de febrer) assumirà el doble rol de pianista i directora en un programa dedicat a Bach, Haydn i Mozart. Ja a la primavera, arribaran altres moments destacats, com Les Quatre Estacions de Vivaldi (18 d’abril), dirigides des del violí per la concertino Maria Florea, en una aposta per donar protagonisme als músics de la casa. La temporada també s’obre a nous públics amb dues cites especials: El Pessebre de Pau Casals, en el 150è aniversari del seu naixement, i un concert dedicat als 50 anys de Star Wars, amb música de John Williams en versió simfònica.
Finalment, el tancament de la temporada reafirmarà una de les grans apostes de la formació: la promoció del talent català. Ho farà amb l’estrena a Catalunya del Concert per a trompa núm. 2 de Benet Casablancas, coincidint amb el seu 70è aniversari i després d’haver-se interpretat en països com Croàcia, el Regne Unit o el Japó. El compositor subratlla que aquesta versió oferirà “una nova perspectiva” de l’obra, ja que per primera vegada s’interpretarà amb orquestra completa.
