Quan Damm va començar a elaborar cervesa a la Barcelona de finals del segle XIX, la ciutat vivia una profunda transformació urbana i industrial: l’enderrocament de les muralles i l’expansió de l’Eixample d’Ildefons Cerdà obrien pas a una capital que es consolidava com un dels grans pols econòmics del sud d’Europa. En aquest context no només canviava la fisonomia urbana, sinó també els hàbits de consum i les formes de vida. En un territori encara fortament vinculat al vi, la cervesa començava a obrir-se pas com a símbol de modernitat urbana, de la mà de projectes locals com Moritz o la mateixa Damm.
Un segle i mig després, la cervesa ja forma part natural de la vida social de Barcelona, i Damm ha deixat enrere els seus orígens com a petita fàbrica de barri per convertir-se en una de les grans multinacionals catalanes. Així, l’empresa ha anat creixent al mateix ritme que la ciutat i la seva economia, fins a consolidar-se avui com un grup present en més de 130 països i amb una facturació superior als 2.000 milions d’euros. Un recorregut que, en el fons, segueix la mateixa evolució de la Barcelona que la va veure néixer.
Una fàbrica al cor de l’Eixample
La història de Damm es remunta a 1871, quan el mestre cerveser alsacià August Kuentzmann Damm i la seva esposa Melanie van arribar a Barcelona fugint de la guerra francoprussiana. Un any més tard s’hi afegiria el seu cosí, Joseph Damm. Ambdós procedien d’Alsàcia, una regió amb una llarga tradició cervesera, i van decidir traslladar aquest coneixement a la capital catalana. Ho van fer, primerament, associant-se amb la família Camps per fundar Camps y Kuentzmann, l’any 1872, amb fàbrica a Sant Martí de Provençals i una cerveseria a la Rambla Santa Madrona, on es podien degustar els seus productes. Però va ser l’any 1876 quan Kuentzmann i Joseph Damm van decidir iniciar el seu propi projecte establint-se al carrer Viladomat, on van començar a produir cervesa sota la marca Damm.
Uns anys més tard, a principis del segle XX, el mercat cerveser barceloní ja començava a consolidar-se i, el 1910, diverses empreses del sector van decidir unir-se per crear SA Damm. La nova societat va establir la seva fàbrica principal a La Bohèmia, al carrer Rosselló, un gran complex industrial construït entre 1903 i 1905 que s’acabaria convertint en un dels símbols fabrils de l’Eixample, amb les seves característiques façanes de maó i la gran xemeneia que encara avui sobresurt sobre la ciutat.
Però aquesta fàbrica no només va marcar el paisatge del barri: també va formar part de la seva vida quotidiana. Molts treballadors vivien a l’entorn i la relació amb el veïnat era constant, fins al punt que les bodegues subterrànies de La Bohèmia van servir de refugi durant els bombardejos sobre Barcelona a la Guerra Civil. En paral·lel a aquesta connexió amb la vida veïnal, la cervesa també guanyava presència entre els barcelonins, especialment amb el producte estrella de la companyia: l’Estrella Dorada (rebatejada ja com a Estrella Damm el 1991), que va créixer en popularitat als anys 20.
Aquella fàbrica de barri, La Bohèmia, es va mantenir central en la història de Damm fins al 1992, quan es va completar el trasllat a la fàbrica del Prat de Llobregat, inaugurada el 1985. El moviment reflecteix la transformació de Barcelona en el context dels Jocs Olímpics, amb una ciutat en plena reorganització i una indústria que es desplaçava progressivament del centre cap a l’àrea metropolitana. Però també marca un punt d’inflexió en el creixement de Damm, que en aquell moment ja necessitava ampliar la seva capacitat productiva per donar resposta a una demanda creixent. Avui, el grup supera els 21 milions d’hectolitres anuals entre cervesa i altres begudes.
Un grup global amb arrels locals
Però avui Damm és molt més que una marca cervesera: s’ha consolidat com una de les principals multinacionals nascudes a Barcelona, amb més de 5.400 treballadors, una facturació superior als 2.000 milions d’euros i presència a més de 130 països. La companyia opera amb 16 plantes de producció i envasat i exporta les seves marques a desenes de mercats internacionals.
En les darreres dècades, l’empresa també ha decidit diversificar la seva activitat. A les varietats de cervesa que han anat ampliant el catàleg —com la Voll-Damm, la sense alcohol o la Daura, pensada per a persones celíaques— s’hi han sumat altres negocis vinculats a l’alimentació i les begudes. Tot i que la marca sovint es redueix o s’associa exclusivament a Estrella Damm, el grup va molt més enllà: participa en marques d’aigua com Veri o Fuente Liviana, en begudes com Cacaolat o Laccao i en cadenes de restauració com Rodilla, acords als quals s’afegeix la recent col·laboració amb Nestlé per a produir i distribuir Nestea en diversos mercats.
Tot i aquesta expansió, Damm manté un vincle visible amb els seus orígens i amb la història industrial de Barcelona. La Bohèmia, tot i haver deixat enrere la producció, funciona avui com a seu corporativa i espai cultural. Per la seva banda, a l’empresa encara hi té presència la família fundadora, amb fingures com Ramon Agenjo, besnet de Joseph Damm i un dels últims descents de la família fundadora, que continua vinculat al grup com a secretari del consell d’administració i director de la Fundació Damm.
Tanmateix, avui bona part de l’accionariat es concentra en mans de la família Carceller, a través del grup energètic Disa. Es tracta d’una família històricament vinculada a la companyia, que continua al capdavant del grup amb Demetrio Carceller Arce com a president executiu. En una gala recent al Gran Teatre del Liceu amb motiu del 150è aniversari, Carceller va sintetitzar aquesta trajectòria de creixement i continuïtat amb una idea clara: “A Damm hem sabut evolucionar sense perdre la nostra essència, mantenint una manera de fer basada en la qualitat, la innovació i la proximitat amb la societat”.
La fàbrica com a espai cultural
Més enllà de la celebració institucional al Liceu, Damm ha impulsat diverses iniciatives pel seu 150è aniversari. Entre elles destaca BOHEMIA, una edició especial de la cervesa que ret homenatge a la trajectòria del grup i a la història industrial de Barcelona. El seu propi procés d’elaboració recupera aquesta idea de temps lent: una cervesa de guarda, amb maduració prolongada i ingredients naturals, que evoluciona fins a assolir el seu equilibri final.
Aquesta antiga fàbrica, tot i haver deixat la producció industrial, continua sent una peça clau de la marca. El 2010 es va rehabilitar part del conjunt de La Bohèmia, incloent la sala de maceració —amb antics alambins de coure—, la sala polivalent i el vestíbul del recinte. Així, avui funciona com a espai corporatiu i cultural, reforçant el vincle entre la companyia i la ciutat.
Aquest vincle és especialment visible en l’àmbit cultural, sobretot en la música, amb una presència constant en festivals com el Primavera Sound, el Sónar o el Cruïlla, així com en cites com la Mercè o Sant Jordi. Una mostra d’aquesta connexió es va viure al Parc del Fòrum durant la celebració del 150è aniversari, quan més de 30.000 persones van assistir a un concert amb Oques Grasses, Love of Lesbian o The Tyets. L’ambient, festiu i obert a la ciutat, connectava amb la imatge que la marca ha anat construint a través de la campanya “Mediterràniament” des de fa més d’una dècada.
Més enllà de la música, l’esport també ocupa un espai central en aquesta relació amb la ciutat. A través de la Fundació Damm, la companyia impulsa projectes socials i educatius centrats en la formació esportiva de joves. El seu projecte més emblemàtic és el CF Damm, un històric club de futbol base fundat el 1954 —inicialment vinculat als treballadors de l’empresa— que ha format centenars de jugadors i jugadores al llarg de la seva història.
