A favor de Gastrocat online

Llegim al The New Barcelona Post que “l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició posa en marxa una reparadora iniciativa, el portal Gastrocat Online” per ajudar els cuiners catalans, que, com que tanquen quinze dies, oferiran “serveis de menjar per emportar o a domicili”. M’encanta, perquè ajuda. Diu que a la ciutat que ens ocupa s’han donat d’alta restaurants tan diversos com Via Veneto, A Pluma, Silvestre, el Gaig, M2 Gluten Free o Merquen.

Abans d’aquest tancament, després del confinament (perdoneu la rima; deu ser fatiga pandèmica) els del Disfrutar ja preparaven per emportar les safates dels increïbles aperitius que serveixen —que servien— a la sala. L’amo d’un petit establiment, Vinus i Brindis, que té una barra de vins molt interessant però també botiga (és al carrer Calaf, ben a prop del mercat de Galvany) m’ha explicat que durant el confinament el client feia el següent (perdoneu la triple rima, de nou deu ser fatiga pandèmica): demanaven al repartidor a domicili que els anés a buscar un vi a ells i, després, un pollastre a un dels restaurants que citàvem més amunt, i que és al carrer Santaló, molt a prop: A Pluma.

Comprar segons quin menú per emportar significa que te’l donen preparat perquè “l’acabis” a casa. Envasat al buit i a punt per ficar al forn o a l’olla. És ideal per fer-li una sorpresa al nostre grup bombolla. No hi haurà la litúrgia, esclar. No hi haurà aquelles estovalles (ja siguin blanques, ja siguin de paper amb el “bon profit” en quatre idiomes, ja siguin de quadrets vermells i blancs). No hi haurà els veïns de taula mal educats que tracten qui els serveix com si fos un serf de la gleva. Ni aquell caminar, lleuger i diligent, dels cambrers, amunt i avall. Que t’expliquin el plat. Que et preguntin “com ha anat?”, que és una cosa que només et pregunten en un restaurant, a la sala d’operacions i al llit. Però serà divertit, i, sobretot, ajudarem. De la mateixa manera que ens mengem, a casa, una pizza, un sushi, uns tacos mexicans, podem també menjar una coca de recapte, un xai al forn o un menú degustació.

De la mateixa manera que ens mengem, a casa, una pizza, un sushi, uns tacos mexicans, podem també menjar una coca de recapte, un xai al forn o un menú degustació

Les cafeteries, esclar, poden fer el mateix amb el cafè (ja ho feien) però ho tenen molt més difícil les cocteleries i bars de copes, que no et poden fer un negroni per emportar pel carrer, ni les cerveseries per a guiris de la Rambla, que servien aquelles gerres de sis litres (impossible aixecar-les si no t’ha entrenat el campió vienès d’halterofília Wilhelm Türk). Les pagaven, per cert, a preu de segrest. Els guiris, un cop havien vist el compte, solien pagar entregant maletins de manera discreta.

Si em fessin fer una llista dels homes que més plaer m’han donat a la vida, als llocs de dalt de tot hi hauria cambrers. Si em fessin patentar un sistema per descobrir la vàlua i la intel·ligència d’un adult, diria que se li ha de preguntar en quants idiomes diferents sap dir: “Una (altra) copa de vi”.