Barcelona s’escriu també en forma de partitura. Una partitura complexa i variada, que viatja des de les notes agudes, gairebé estridents, fins als passatges més melòdics i acústics. En els darrers anys, aquesta partitura barcelonina s’ha convertit en un dels grans referents del panorama internacional. Des dels grans recintes com l’Estadi Olímpic —escenari que artistes internacionals han convertit en parada habitual de les seves gires, com Bad Bunny, Rosalía o Bruce Springsteen— fins als festivals que marquen el calendari musical, com el Primavera Sound o el Cruïlla, Barcelona s’ha consolidat com una ciutat amb una intensitat i nivell musical difícil d’igualar.
Però la imatge d’una ciutat convertida en escenari global és només una de les cares de la partitura barcelonina. L’altra cara —més discreta, menys visible, però igualment necessària— es toca cada setmana en sales i clubs de petit i mitjà format que sostenen el talent i l’escena local. Espais que, sense fer soroll —tot i sí apostar per la música—, mantenen viu el pols de la ciutat.
Al bell mig del carrer Consell de Cent s’hi amaga un d’aquests refugis musicals. Si no fos per una gran il·lustració d’una guitarra de fusta il·luminada que anuncia l’entrada, l’Aclam Club podria passar completament desapercebut entre els edificis de l’Eixample. Però aquesta discreció forma part del seu encant.
El detall de la guitarra és una pista del que realment s’hi amaga: després d’un llarg passadís s’arriba a una sala de més de mil metres quadrats on conviuen més de 300 guitarres elèctriques comparteixen espai amb motocicletes clàssiques de marques com Bultaco, Ossa o Montesa i amb una extensa col·lecció de fotografia analògica formada per càmeres Nikon, Canon o Leica. A primera vista semblen objectes procedents de mons diferents. Però tots expliquen una mateixa fascinació pel disseny, l'artesania i els objectes que han sobreviscut al pas del temps.
El projecte neix precisament d'aquestes tres passions de Jordi Canivell: la música, les motos i la fotografia. La col·lecció que avui ocupa bona part de l’espai és, de fet, el resultat de més de tres dècades de recerca, adquisicions i restauracions al voltant d'aquestes tres passions. Tot va començar l’any 1986 amb la compra d’una guitarra Fender Stratocaster. Aquell primer instrument va marcar l’inici d’una col·lecció que no ha deixat de créixer des d’aleshores.
Tot i que la col·lecció sí ho va fer, en realitat la història d’Aclam no va començar dins del món de la música. Fa més de trenta anys, l’empresa desenvolupava la seva activitat en l’àmbit de les arts gràfiques i els estudis de gravació. Amb el temps, la passió de Canivell pels instruments va anar guanyant pes fins a transformar completament el projecte empresarial.
Així, després de dècades estudiant instruments, components i sistemes de construcció, Canivell va decidir fer el pas de col·leccionista a creador. Durant anys va treballar en diferents prototips d'instruments fins que, l’any 2021, va comercialitzar els primers models de les guitarres Canivell. El principal distintiu d’aquestes guitarres és que ofereixen possibilitat d’intercanviar les pastilles i combinar diferents tipus de tapa. Un sistema que permet modificar l’instrument i explorar una àmplia varietat de configuracions sonores.
Quan una Bultaco es converteix en guitarra
A mesura que Aclam es consolidava com a botiga especialitzada ja no només en guitarres, sinó també en pedals i sistemes de pedaleres, també creixia la necessitat de compartir aquesta passió més enllà de la venda i l’exposició. La idea d’un club dedicat a la música en directe va anar prenent forma fins que es va decidir ampliar l’espai de la botiga i connectar-lo amb el local adjacent, que fins aleshores funcionava com a aparcament.
La transformació va requerir una reforma integral orientada especialment a garantir la qualitat acústica de la sala. Les obres van finalitzar el 2019 i van donar lloc a l’actual Aclam Club: un espai híbrid entre sala de concerts, centre cultural i punt de trobada per a músics, col·leccionistes i aficionats. És en aquest espai on es respira l’essència i l’ànima de la col·lecció, amb objectes que són més que una mera decoració: des dels sofàs Chesterfield fins als vinils o les motocicletes exposades, tots respiren la mateixa estètica.
Aquesta atenció al detall també es reflecteix en alguns dels instruments que formen part de la col·lecció. Diverses de les guitarres han estat concebudes com un homenatge directe a motocicletes Bultaco, inspirant-se en els seus colors, línies i elements de disseny. Exposades al costat dels models que les van inspirar, estableixen un diàleg singular entre dues disciplines diferenciades però amb un origen molt barceloní: ja que tots dos elements han estat dissenyats i fabricats a la ciutat —tant les guitarres Canivell com les Bultaco, marca catalana desapareguda l’any 1983—.
Aquestes guitarres acompanyen el visitant durant el llarg del passadís que condueix fins al club, convertint el trajecte d'entrada en una mena de recorregut expositiu. És aquí on apareix una altra de les passions de Jordi Canivell: la fotografia analògica. Les parets acullen una selecció d'imatges capturades pel mateix col·leccionista, moltes d'elles escenes quotidianes de Nova York que comparteixen la mateixa estètica vintage que impregna tot l'espai.
A la sala, les creacions pròpies de Canivell conviuen, però, amb algunes de les grans firmes de la història de la guitarra. Entre els més de 300 instruments que formen la col·lecció hi ha exemplars de Fender, Gibson, Selmer o Monteleone, així com peces construïdes per lutiers de referència com Antonio Torres, Enrique García o Ignacio Fleta.
El resultat és una sala diàfana i flexible, amb una capacitat que pot arribar aproximadament a les 200 persones segons el format, però que és capaç d’adaptar-se a les diferents activitats sense perdre identitat. Un dia pot adaptar-se per un concert íntim d’un músic com Jon Carin (mític membre de la banda Pink Floyd); al següent, una presentació de llibre o un esdeveniment corporatiu; i durant la nit, un taller de composició.
L’eclecticisme de la col·lecció, per tant, també es manifesta en la programació de la sala, ja que a Aclam no hi ha una única línia estilística ni la voluntat de limitar-se a un sol gènere. Jazz, blues, soul, rock, folk i flamenc conviuen en una agenda que aposta per la diversitat musical. “Preferim no limitar-nos a un únic estil”, explica Marcel Cavallé, músic i programador del club. “La premissa és clara: apostar per música en directe de qualitat”. Aquesta flexibilitat defineix també l’ús de l’espai, que fora de la programació musical s’obre a esdeveniments corporatius de tota mena, fins i tot sense la necessitat d’estar relacionats directament amb la música.