Hi ha històries que és millor explicar-les en primera persona. Fa més de 4.000 anys, el 2250 aC, Iny es convertí en l'explorador preferit del faraó Pepi I, durant el seu regnat en la dinastia VI de l'antic Egipte. Un home que va fer fins a sis viatgers a terres llunyanes amb el seu vaixell i va tornar amb perfums, olis, plata i altres materials de les terres del Llevant. Un home que va sortir de la pobresa i aconseguir l'equivalent als títols nobiliaris de l'època. Que es va guanyar el respecte, l'estima i l'amistat de tres faraons: Pepi I, Merenre I i Pepi II. Un home que va ser enterrat en una tomba plena d'obsequis i escriptures i que —gràcies a la feina de grans egiptòlegs— ara s'exposa al Museu Egipci de Barcelona, acompanyada d'una sala interactiva des d'on la recreació de la veu de l'explorador guia a l'espectador per descobrir els secrets de la vida d'Iny, l’explorador del faraó.
Aquesta història comença fa ben bé trenta anys. Jordi Clos, empresari hoteler i mecenes especialitzat en egiptologia, va comprar la primera peça de tota la col·lecció que s'ha inaugurat aquest dimecres en una subhasta a Londres. Era una estela de falsa porta procedent d’una tomba egípcia i contenia inscripcions sobre un personatge aleshores pràcticament desconegut. Aquella adquisició va ser el punt de partida d’un procés de dècades. Des de llavors, la feina d'egiptòlegs, d'experts i de treballadors del museu va ser intentar unir totes les possibles peces del puzle que és la vida d'Iny. Subhastes, rèpliques, negocis i sobretot, molta voluntat han donat vida a aquesta nova col·lecció d'una seixantena d'objectes que relaten l'Antic Egipte sota la mirada principal d'un explorador, com fa ser Iny.
Sense dubte, però, la joia de la corona és la sala immersiva; una experiència única que posa el Museu Egipci de Barcelona "a un nou nivell": "Fins ara no havíem incorporat la tecnologia", assegura Clos durant la inauguració. Aquest espai està destinat a entendre de prop tot el que va viure Iny, però també a viure de primera mà una recreació de l'Antic Egipte. "No és la representació de l'Egipte que coneixem avui dia, sinó el que hem pogut recuperar del de fa 4.000 anys", explica Maixaixa Taulé, directora del Museu Egipci, també en la presentació. Es tracta d'una recreació que dura al voltant de 10 minuts i que transporta els visitants a les diverses parts de la vida d'Iny, des del seu primer contacte amb el faraó Pepi I, fins als seus vaixells navegant pel riu Nil. Tot és un compte explicat en primera persona que simula el Ba de Iny, és a dir, la representació que tenien els egipcis de l'ànima i com aquesta podia sobrevolar el món dels vius.
Una representació fidedigna
La reconstrucció de la sisena dinastia ha estat una feina extensa duta a terme per autèntics professionals i egiptòlegs. A través de documents, informació i altres peces s'ha pogut representar en tot un món, fins ara, mai exposat a la ciutat de Barcelona. El viatge passa per la necròpolis de Saqqara i arriba a Memfis, ciutat de Iny. Allà, es poden veure les cases on vivien els egipcis, fetes a través d'altres documents i il·lustracions que es conserven. També es veuen vaixells amb la cabina alçada, un avenç tecnològic creat en aquella època per tenir més control del timó. Pel que fa al cabal del riu Nil, que no sempre ha estat igual, han aconseguit recrear les zones per on passava fa més de 4.000 anys i les vores plenes de papir i altres plantes que cultivaven. "Ha estat una feina cuidada al mil·límetre", confessa Taulé, qui agraeix la col·laboració de MAAT: Creació de Contingut Cultural Històric, AT YOUR SERVICE PRODUCTION i 119 MEDIA en el projecte.
La directora del Museu Egipci fa molt d'èmfasi en una part del film que es va posar en postproducció: el palau del faraó Pepi I. No es tenen gaires documents de com eren els palaus de la dinastia VI, però això no ha impedit al museu aconseguir una representació fidedigna d'aquests espais. Si bé és cert que si han afegit elements de palaus més moderns d'Egipte, Taulé confirma que "tota decisió té un raonament". El film aconsegueix transportar el visitant cap a un Egipte desconegut, però amb elements que encara es reconeixen avui dia, com per exemple, la piràmide esglaonada, a la necròpolis de Saqqara, la part principal del complex funerari del faraó Djoser. A la rodalia d'aquesta es troben les tombes dels tres faraons als quals va servir Iny i, malgrat que no es coneix el lloc concret on va ser enterrat, s'estima que la seva tomba podria ser en aquella zona.
Una seixantena de peces
Per complementar aquesta sala immersiva, la col·lecció disposa d'unes seixanta peces de la dinastia VI exposades. Hi ha des de figures que representen personatges importants, tot i que no se'n sap l'origen ni el nom, fins a maquetes dels vaixells amb els quals Iny i els seus homes feien els viatges a l'estranger. Entre les peces seleccionades hi ha una estàtua d’un home en fusta de la dinastia VI, una estàtua d’un noble assegut en calcària i una figura d’un servent molent gra, a més dels relleus i les inscripcions de la mateixa capella. Les obres —tot i que no totes pertanyen a Iny— ajuden a posar rostre i context a l’Egipte en què l'explorador va viure.
En definitiva, en el pròxim any, la vida de Iny estarà exposada en el museu. La iniciativa forma part del procés de transformació digital impulsat pel museu en els darrers anys. El projecte va ser presentat el passat mes de març a Shanghai, en el marc del programa internacional Research Fellowships in Digital Leadership, impulsat pel Consell Internacional de Museus (ICOM) i ICOM-IMREC. A més, té el suport de la Generalitat de Catalunya i a la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell. Ara bé, tal com anuncia Taulé: "La tecnologia és una eina al servei de la història i del rigor científic", per tant, Iny pretén ser la primera de moltes exposicions immersives al Museu Egipci de Barcelona.