Vivim en una època en què la velocitat sembla dictar el ritme de les nostres vides, des de com ens comuniquem fins a com ens vestim. Les tendències canvien constantment, les col·leccions se succeeixen i ens hem acostumat a poder comprar una peça de roba i tenir-la gairebé de manera immediata. Des de la meva sastreria a Barcelona, observo aquesta realitat amb una mirada diferent, la d'un ofici en què el temps continua sent una part imprescindible del procés.
La celebració de la 080 Barcelona Fashion és una bona ocasió per reflexionar sobre el present i el futur de la moda, però també sobre el paper que hi té l'artesania. Com a sastre, crec que el coneixement de l'ofici té avui tant sentit com fa dècades, encara que el context hagi canviat profundament.
La diferència entre la sastreria artesanal i la moda de producció industrial no és només una qüestió de preu, materials o exclusivitat. És, sobretot, una manera diferent d'entendre com es crea una peça, quina relació estableix amb la persona que la porta i quant de temps esperem que ens acompanyi.
El valor de l'ofici comença en el coneixement del cos humà. Quan un client entra a la sastreria, el nostre treball no consisteix simplement a prendre-li unes mides i confeccionar una peça. Hem d'observar la seva anatomia, la postura, les proporcions i la manera com es mou cada persona. Cada cos és diferent, i aquesta singularitat és el punt de partida de la sastreria a mida.
Al llarg del procés, fem habitualment tres o quatre proves, que ens permeten ajustar i corregir la peça fins a aconseguir que s'adapti al cos amb naturalitat. Un bon vestit no només ha d'afavorir la figura, també ha de ser còmode. La peça ha d'acompanyar el moviment de qui la porta, sense imposar-li limitacions.
"Un bon vestit no només ha d'afavorir la figura, també ha de ser còmode"
La confecció industrial, en canvi, treballa habitualment a partir de patrons estandarditzats i sistemes de talles que han de respondre a un gran nombre de persones. És un model que ha fet la moda més accessible i que també pot oferir productes de gran qualitat, però que difícilment pot assolir el mateix grau de personalització sense modificacions posteriors.
Una altra diferència és el temps de confecció. Per elaborar una americana de manera completament artesanal podem necessitar unes 70 hores de feina. Darrere d'aquestes hores hi ha l’elaboració del patró, el tall, la preparació dels materials, les proves i tots els petits ajustos que acaben donant forma a la peça.
En un món tan accelerat com el que vivim, i on el sistema de producció habitual busca reduir els terminis i augmentar el volum, dedicar tantes hores a una sola americana pot semblar difícil de justificar. Però, des de la nostra perspectiva, aquest temps és precisament el que ens permet treballar amb el nivell de detall que exigeix l'ofici.
Ara bé, defensar la tradició no significa renunciar a la innovació. La sastreria ha evolucionat al llarg de la història i ha incorporat nous coneixements, eines i materials. El fet de treballar artesanalment no ens hauria de fer donar l'esquena als avenços que poden millorar una peça o facilitar determinades fases de la confecció.
En aquest sentit, l'evolució dels teixits ofereix possibilitats interessants. Les fibres naturals com la llana, la seda, el lli o el cotó continuen tenint un paper molt important en la sastreria d'alta qualitat, tant per les seves propietats com per la manera com es comporten durant la confecció. Però la indústria tèxtil també ha desenvolupat llanes més lleugeres, nous acabats i combinacions de fibres que poden millorar la resistència a les arrugues, aportar elasticitat o facilitar el manteniment de les peces.
El repte és saber escollir quin material respon millor a cada necessitat, sense perdre de vista la qualitat, la comoditat, la durabilitat i la sostenibilitat. La tecnologia també troba el seu espai al taller, no per substituir les mans del sastre, sinó per acompanyar-les. Eines fonamentals com la màquina de cosir han evolucionat amb prestacions que aporten una precisió mil·limètrica en la puntada, faciliten el treball amb una varietat més àmplia de teixits i agilitzen les tasques més mecàniques. Són avenços que milloren l'ergonomia i les condicions de treball, alliberant temps per concentrar l'esforç en el detall sense alterar l'esperit artesanal de l'ofici.
Tanmateix, en la sastreria artesanal continua sent necessari el criteri del professional per interpretar com es comporta un teixit sobre un cos real, com s'ha de corregir una espatlla o com s'ha d'equilibrar una americana perquè tingui una bona caiguda. Per mi, la innovació té sentit quan està al servei de l'ofici i de la persona que vestirà la peça, no quan la velocitat es converteix en l'únic objectiu.
Aquest coneixement també es manifesta en aspectes que sovint no es veuen. La construcció interior d'una americana, per exemple, és tan important com el teixit exterior. En la sastreria artesanal treballem amb entreteles i estructures que podem modelar perquè acompanyin les formes del cos. La manera com es construeix aquesta part interior condiciona la caiguda de la peça, el seu comportament amb l'ús i les possibilitats de reparar-la o modificar-la en el futur.
"La innovació té sentit quan està al servei de l'ofici"
I és precisament aquí on apareix una altra qüestió que considero important: la sostenibilitat. Parlem molt de moda sostenible, però crec que abans de res ens hauríem de preguntar quant de temps volem conservar la roba que comprem. La sastreria artesanal parteix d'una idea senzilla: confeccionar peces pensades per durar. Una americana feta a mida pot acompanyar una persona durant molts anys i, si les seves necessitats o el seu cos canvien, sovint es pot ajustar, reparar o adaptar.
Aquesta possibilitat de donar una vida llarga a les peces encaixa amb la filosofia del slow fashion, que proposa un consum més conscient i menys condicionat per la successió constant de tendències. Això no significa que tota peça artesanal sigui automàticament sostenible. L'origen dels materials, els processos de fabricació i l'ús que en fem també importen. Però una peça de qualitat, que es cuida, es repara i es continua utilitzant durant molts anys, planteja una relació amb la roba molt diferent de la del consum ràpid i la substitució constant.
També crec que tenim una responsabilitat envers el futur dels oficis artesanals. El coneixement d'un sastre no s'adquireix únicament a través de manuals o eines digitals. Hi ha una part de l'aprenentatge que passa necessàriament per les mans, per l'observació, per l'experiència i per les hores de treball. Saber interpretar un teixit, entendre com respon a la planxa o identificar per què una peça no acaba d'ajustar-se correctament són habilitats que es desenvolupen amb la pràctica.
Per això, quan parlem del futur de la moda, també hauríem de parlar de com conservem i transmetem aquest coneixement a les noves generacions. La tradició no ha de ser una cosa estàtica, sinó un punt de partida des del qual continuar aprenent i evolucionant.
"La tradició no ha de ser una cosa estàtica, sinó un punt de partida"
Crec que la moda del futur pot trobar un equilibri entre la capacitat d'innovació de la indústria i el coneixement acumulat dels oficis artesanals. Són dues realitats que poden aprendre l'una de l'altra.
Des de la meva experiència, tinc clar que la sastreria continuarà tenint sentit mentre hi hagi persones que valorin una peça ben feta, que busquin una relació més personal amb la seva manera de vestir i que entenguin que la qualitat també requereix temps. Perquè, al capdavall, la sastreria no consisteix a vestir-se com abans, sinó a conservar el millor d'un ofici per continuar vestint el present i el futur.