“Com cada any, el desembre ens acosta Nadal. I, amb uns passos de llebre, arribem a Cap d’Any. I tindràs nova agenda, i potser faràs balanç”. Així ho expressa Josep Thió en la seva popular nadala És un desig, recordant que el final d’any és moment de mirar enrere per projectar el futur. I des de The New Barcelona Post també ens aturem per fer balanç d’aquest any 2025: un any de periodisme cuinat a foc lent, allunyat de la urgència constant i del soroll de l’actualitat més immediata.
Perquè no sabem si quan toquin les dotze campanades encara ens quedarà algun raïm al plat —com diu la popular nadala—, però sí que tanquem 2025 amb el convenciment de deixar enrere un any de periodisme reposat, explicat amb rigor, però també amb ànima. Un periodisme que convida a llegir sense presses, a analitzar lentament. I així es reflecteix també entre els lectors: 3 minuts i 20 segons és la mitjana de temps que els lectors dediquen a cada article. Una dada que contrasta amb la societat de la immediatesa i dels continguts ràpids, que imposa lectures en diagonal. De fet, es calcula que els usuaris dediquen només 26 segons de mitjana a cada article, segons un estudi global de Chartbeat. En aquest context, els 3 minuts i 20 segons de mitjana de lectura es converteixen en molt més que una xifra: són un indicatiu de confiança i voluntat de llegir més enllà del titular.
Un periodisme que posa el focus en aquelles històries que impulsen i projecten Barcelona. En les Good News que mouen, inspiren i projecten la ciutat. Històries positives, però, que no són ingènues ni superficials, sinó True Stories. És a dir, que no amaguen els debats de ciutat ni de les assignatures pendents per resoldre.
No és casual, doncs, que els articles més llegits d’aquest any al The New Barcelona Post —sense tenir en compte els articles d’opinió i les entrevistes— acabin dibuixant un retrat fidel dels titulars i les històries que han marcat aquest 2025, des de tots els vessants: l’empresarial, el cultural o el lifestyle. Des de casos d’èxit de l’ecosistema empresarial o científic de la ciutat i el seu entorn, fins a les històries d’aquelles cares desconegudes que mouen i treballen, encara que de vegades de forma imperceptible, per construir una ciutat millor. Històries que, en definitiva, resumeixen preocupacions, interessos i mirades compartides.
1. La Rambla reinventa el souvenir amb què vol ser recordada
El turisme és, sens dubte, un dels grans debats de ciutat. D’una banda, la capital catalana ha convertit la indústria turística en un dels seus grans motors econòmics: ja representa el 13% del PIB i genera més de 150.000 llocs de treball, segons les dades de l’Observatori del Turisme de Barcelona. D’una altra banda, però, l’excés de visitants també genera tensions socials, sobretot en un any en què la ciutat s’ha consolidat com la destinació turística més massificada del món: amb 20,37 milions de turistes anuals i una densitat de més de 200.000 turistes per quilòmetre quadrat.
Unes tensions socials que han portat la ciutat a redefinir el seu model turístic cap a un model més sostenible, posant el focus en la qualitat, i no en la quantitat. Un debat que també s’ha traslladat al The New Barcelona Post: Barcelona es replanteja com vol ser visitada i viscuda, però també quin record vol deixar en els visitants que cada dia passegen i fotografien la ciutat.
Contra els vestits de flamenca, les figures de toros o les samarretes on s’hi llegeix “I love BCN”, que sovint freqüenten les botigues de souvenir, els estudiants d’Elisava, en una iniciativa impulsada per Amics de la Rambla, han decidit remodelar aquests objectes de record perquè estiguin realment arrelats a la ciutat, amb propostes singulars que s’acostin a allò que realment la ciutat vol representar. Des d’ampolles amb olors a Barcelona fins a una cullera de vidre dissenyada per trencar el sucre de la crema catalana, passant per gots i safates que s’apilen com un castell, les propostes volen contribuir al renovat discurs que vol projectar la Rambla, el passeig més emblemàtic de la ciutat.
2. Casa Alfonso celebra 90 anys pensant en el centenari
I és en aquesta Barcelona on la massificació turística sembla imposar cadenes de menjar ràpid, franquícies i supermercats 24 hores, on els locals històrics es converteixen en icones de resistència i espais on es manté viva la cultura i història de la ciutat. I Per sort, Barcelona encara és plena de locals centenaris —o gairebé centenaris— amb història i històries, tot i que, dia a dia, encara n’hi ha molts que decideixin abaixar la persiana, però també locals que, renovats, tornen a revifar.
Locals com la llibreria Sant Jordi, de la mà de Rafa Serra —encarregat també de tornar a donar vida a l’Espai Quera—, o l’emblemàtic Casa Leopoldo, fundat l’any 1929 per Leopoldo Gil i que s’ha conservat en mans de la família fins a l’any 2015, quan Rosa Gil el va decidir traspassar. Per les seves taules s’havien deixat veure personatges com Eduardo Mendoza, Vázquez Montalbán o Juan Marsé. Un segle després, el local torna a la vida gràcies al grup Banco de Boquerones, mantenint-se, però, el més fidel possible, no només amb una decoració intacta sinó també per l’aposta gastronòmica, al seu passat gloriós.
A aquesta llista se sumen espais que han resistit intactes al pas del temps en mans de la mateixa família que els va inaugurar, tot i la pujada dels preus del lloguer o la globalització. Entre aquests, destaquen locals com Casa Alfonso, fundat l’any 1934 per una parella vinguda de Jaén —l’Alfonso i la Rosario—i que avui dirigeix la tercera generació de la família, amb Alfonso García com a alma mater d’un projecte que encara manté l’ànima i esperit d’aquell matrimoni. “Som un oasi aquí. Quan la gent ve al centre, mira on dinar i només troba grups de restauració o franquícies, però vol locals amb ànima”, sosté el seu propietari, qui celebra el 90è aniversari del local, pensant ja en el centenari, amb una quarta generació —la Claudia i la Lucía— que comença a prendre les regnes del negoci familiar.
3. El Gran Hotel la Florida reneix interpel·lant als barcelonins amb la seva restauració
Així com les històries que s’amaguen darrere dels negocis centenaris han despertat un gran interès entre els lectors, també ho han fet les històries dels hotels de la ciutat. Aquests espais són testimonis de les transformacions urbanes, dels canvis socials i del replantejament del model turístic. A banda de ser llocs de pas i de descans, també són espais de memòria: espais on s’han creuat personatges il·lustres que han visitat la ciutat, turistes de diferents generacions i on també s’han firmat negocis i acords de gran rellevància.
Espais que, en definitiva, també són testimoni de com Barcelona ha crescut, s’ha internacionalitzat i s’ha anat adaptant i reinventant amb el pas del temps. Per a adaptar-se als canvis socials els mateixos hotels també han anat transformant el seu aspecte, amb reformes integrals com la del METT Barcelona —fins a aquest any conegut com a Gran Hotel La Florida— que, després d’una reforma de vuit mesos i 15 milions d’euros, ha reobert aquest setembre, amb Atom Hotels com a propietaris de l’emblemàtic espai a la falda de Collserola. L’espai es presenta ara com un establiment de luxe, que aspira a atreure a visitants de tot el món, però també als barcelonins, a través dels seus quatre restaurants i amb un spa exclusiu.
Tal és l’interès la història i històries d’aquests espais de la ciutat, que a The New Barcelona Post, hem iniciat la sèrie Hotels amb història, on només ens fixem en grans establiments de cinc estrelles, que també, sinó en fondes, pensions i hotels que, sense ostentacions, han estat testimonis de la història de Barcelona: llocs que van acollir genis, aventurers o personatges gairebé anònims que han anat deixant la seva empremta a la ciutat. Des del Cuatro Naciones —i la factura que li van reclamar al geni de Chopin pel matalàs cremat—, fins a l’hotel que va néixer per un enuig: el Lamaro Hotel, creat per Antonio Lamaro quan a ell i a la seva esposa li van dir a El Ritz que només tenien per a ells una habitació amb bany compartit; sense oblidar aquell que va ser el primer estudi de Pablo Picasso: el Serras; entre molts altres.
4. Tercera vida per a Montjuïc
El 1929 va ser l’any en què Montjuïc —i, en conseqüència, Barcelona— es van mostrar al món, a través de l’Exposició Internacional. Un segle després, el centenari d’aquesta efemèride ha deixat de ser una data llunyana en el calendari per a convertir-se en un horitzó concret que ha impulsat projectes i grans transformacions a la muntanya que va esdevenir l’espai de projecció internacional.
Amb la mirada posada en la celebració d’aquest centenari, Montjuïc afronta la tercera gran transformació en menys d’un segle: la primera, amb l’Exposició Internacional de 1929, la segona amb els Jocs Olímpics de 1992 —un altre esdeveniment que va servir per a projectar i modernitzar la ciutat i on Montjuïc va tornar a ser protagonista—, i avui, amb un ambiciós projecte que vol connectar la muntanya a la ciutat. Un projecte que inclou la transformació de la plaça d’Espanya, amb una imatge més amable pel vianant, la renovació d’Anella Olímpica o la construcció de fins a 500 habitatges entre Paral·lel i Rius i Taulet.
Però que tampoc s’oblida dels elements que habiten aquesta muntanya. Elements com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que s’alça triomfal més enllà de les Torres Venecianes, que afronta un procés d’ampliació amb un pressupost de 122 milions i la mirada posada l’any 2030. O com el recinte firal de Montjuïc, que transitarà cap a un nou disseny més obert amb el seu entorn i ple de verd, i deixant enrere la monumentalitat poc accessible que l’ha caracteritzat en els seus primers 100 anys de vida.
5. Barcelona es convertirà en l’epicentre dels parcs d’atraccions
Els congressos també són un dels elements que defineixen Barcelona com a ciutat oberta i connectada amb el món. Cites com el Mobile World Congress o l’Integrated Sytems of Europe no només situen la capital catalana al mapa internacional, sinó que també marquen el pols econòmic de la ciutat. En un any en què Fira de Barcelona ha tornat a presentar resultats de rècord, amb més de 350 milions d’euros en ingressos, una gran varietat d’esdeveniments han marcat un calendari firal viu.
Esdeveniments que, més enllà de l’impacte econòmic, també aconsegueixen transformar la ciutat durant uns dies: amb congressistes de tot el món que dialoguen amb el teixit empresarial local; i talent, innovació i oportunitats omplint els passadissos de Fira de Barcelona. D’esdeveniments, de fet, hi ha de totes les tipologies i sectors, més enllà dels coneguts Mobile o ISE: des dels spas o les piscines (Piscina Barcelona) fins a les últimes novetats gastronòmiques (Gastronomic Forum Barcelona), passant pels vaixells d’alta gamma i els esports aquàtics (Saló Nàutic).
Però els salons no es queden aquí: perquè durant l’any Fira de Barcelona es converteix des d’un concessionari de les últimes tendències de cotxes intel·ligents o elèctrics a l’Automobile fins a un parc d’atraccions durant l’IAAPA Expo Europe, que ha reunit més de 700 expositors internacionals de 121 països. Muntanyes russes, caigudes lliures, tobogans o sínies han viatjat des dels seus habituals emplaçaments en parcs temàtics fins a Gran Via de Fira Barcelona
6. 9 claus que marcaran el futur de la literatura
Una de les notícies més rellevants de finals de 2025 ha estat la participació de Barcelona com a ciutat convidada a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, un esdeveniment que ha tornat a situar la ciutat en l’epicentre del mapa literari internacional. Una cita a la qual la ciutat ha arribat per mèrits propis, no només com a bressol i inspiració de grans escriptors i obres literàries, sinó també com a motor d’una indústria del llibre que projecta la seva influència al món.
Catalunya concentra, de fet, un terç de les editorials d’Espanya (amb 268 segells d’un total de 860) i supera la mitjana europea de segells per població. Tal és la importància de la indústria editorial catalana, que des de The New Barcelona Post hem volgut dedicar una de les setmanes temàtiques d’enguany a abordar la literatura i la indústria editorial. Les setmanes temàtiques s’han erigit enguany com un nou format que aposta per l’anàlisi profunda i el periodisme cuinat a foc lent, analitzant aspectes de la ciutat que la projecten al món, com la ciència o l’ecosistema emprenedor, a través de reportatges reposats, entrevistes a personalitats rellevants i articles d’opinió reflexius—
Durant la Setmana de la Literatura, ens hem preguntat: Com evoluciona el paper dels escriptors i escriptores en un món tecnològic que canvia a gran velocitat? De quina manera la lectura continua sent una eina de cohesió, pensament crític i llibertat, especialment per a les noves generacions? Quines són les veus literàries que destaquen actualment? I, finalment: quines són les claus que redefiniran com escrivim, què llegim i fins i tot què considerem lectura.
7. Claus per a un any aeroportuari rècord
Un altre dels grans debats que ha marcat l’agenda de la ciutat ha estat l’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. Enguany s’ha firmat l’acord del Govern, el Ministeri de Transports i Aena que dibuixarà l’ampliació d’aquesta infraestructura estratègica per a Barcelona i per al seu futur econòmic. Amb una inversió de 3.200 milions d’euros que es destinaran a allargar la tercera pista, i també a construir una terminal satèl·lit i a remodelar la T1 i la T2. Amb tot, la previsió és aprovar el Pla Director el 2028, per a començar a executar-lo el 2030 i tenir l’ampliació enllestida de cara a 2033.
L’acord, però, no ha estat exempt de debat i polèmiques. D’una banda, per les seves implicacions mediambientals: l’ampliació preveu afectacions sobre la zona natural de la Ricarda, que, per a compensar-se, es preveu renaturalitzar fins a unes 270 hectàrees de terreny agrícola. D’una altra banda, per l’arribada massiva de turistes, ja que el pla preveu passar dels 55 milions de viatgers anuals a uns 70 milions de turistes, a més de sumar una vintena de rutes intercontinentals a les més de 50 ja existents, incloent-hi les anhelades de Delhi i Tòquio.
A l’espera que aquesta ampliació es desencalli, l’aeroport del Prat ha tornat a tancar un any fregant la seva capacitat operativa. Factors com noves rutes o aerolínies que han permès obrir-se també a nous països sense escales —com és el cas de l’Uzbekistan o d’Hondures—, l’arribada d’avions de gran capacitat —com l’Airbus A380 d’Emirates—, la recuperació de rutes com Barcelona-Hong Kong o fins a Ciutat de Mèxic amb AeroMexico, o el reforç de les aerolínies low cost com Vueling, Ryanair o la catalana Volotea, expliquen que Barcelona hagi signat un altre any aeroportuari de rècord.
8. L’insòlit lutier de Gràcia
Però Barcelona no es construeix només a partir de grans noms o de grans projectes. La ciutat també pren forma a través de petites històries i de persones anònimes que, sovint de manera silenciosa, la fan avançar cada dia. Al llarg d’aquest 2025 hem volgut ser l’altaveu de totes aquestes històries i persones que fan de cada carrer, barri i comunitat de la ciutat un racó amb història i ànima, especialment a través de la secció Cares Desconegudes, amb relats diversos que dibuixen una Barcelona plural, però també profundament humana.
Des de l’insòlit lutier —el David Bagué— que des del seu taller de Gràcia elabora violins que sonen a tot el món, des de la Filharmònica de Viena fins als quartets locals Cosmos i Casals; fins al responsable de patrimoni mundial a Casa Batlló, Amilcar Vargas, encarregat de preservar un dels grans llegats arquitectònics de la ciutat; passant per l’Andreu Gabarrós, neurocirurgià i creador de la Simfonia dels Herois, projecte musical integrat per pacients supervivents de tumors cerebrals; o la Marta Guillem, que des de la seva botiga B de Barcelona reivindica els souvenirs creats per petits tallers locals artesans. Tots ells formen part d’aquest llistat de persones, sovint anònimes, però imprescindibles per a construir una Barcelona millor.
9. Startups made in Barcelona
Igual que les petites històries de persones anònimes fan avançar Barcelona en el dia a dia, l’ecosistema emprenedor és un motor econòmic essencial. De fet, la ciutat s’ha consolidat en els darrers anys com un dels principals hubs de startups a escala internacional, gràcies a un ecosistema dinàmic que combina talent, innovació i una projecció global creixent.
Tant és així que la capital catalana ha esdevingut un pol d’atracció per a emprenedors, inversors i professionals d’arreu del món. Tanmateix, aquest posicionament no està exempt de desafiaments. Encara hi ha camí per recórrer, reptes com la retenció del talent local, la bretxa de gènere i el sostre de vidre en l’ecosistema emprenedor, la transferència tecnològica de les aules i els laboratoris al mercat a través de spin-offs o la necessitat d’enfortir el teixit inversor, especialment en les etapes inicials.
Durant una setmana, a The New Barcelona vam repassar aquests reptes i oportunitats des de la perspectiva de diversos actors que exerceixen un rol fonamental en aquest ecosistema, des de fundadors fins a inversors i hubs, passant per l’àmbit universitari o de recerca.
10. El pol biomèdic de la Diagonal s’estira més enllà de Barcelona amb la mirada posada en el futur Clínic
En un moment en què el coneixement científic és qüestionat per alguns sectors, mentre la desinformació guanya terreny, Barcelona està fent una aposta decidida per enfortir el seu lideratge en la recerca científica, consolidant una trajectòria que ha fet de Catalunya un pol de referència en la indústria farmacèutica i el sector de la salut. Actualment, a la ciutat comencen a prendre forma diversos projectes estratègics de creixement que volen situar la capital catalana en el mapa internacional de la recerca.
Des del pols biomèdic de la Diagonal que comença a estirar-se més enllà de la ciutat, amb actors presents a la zona com Sant Joan de Déu o el Parc Científic de Barcelona i la mirada posada en el futur Hospital Clínic, les obres del qual s’iniciaran l’any 2030 amb una inversió de 1.700 milions d’euros, fins als primers fonaments de la Ciutadella del Coneixement, en una parcel·la on es construirà un complex científic que acollirà uns 2.000 investigadors, passant pel nou edifici de consultes de l’Hospital Clínic o el CaixaResearch Institute, centrat en immunologia.
Amb tot aquest conjunt d’articles que dibuixen el relat de l’any que tanquem, des de The New Barcelona Post encarem un 2026 renovat. Ho fem amb un únic desig tan senzill com profund: continuar retratant el pols de la ciutat, construint un relat positiu, alhora que rigorós, crític i compromès. Un contingut que expliqui Barcelona des dels seus reptes i la seva complexitat, però també des de les seves ambicions i oportunitats.
