El director d’Artika Books, Marc Buil, ens rep en una sala plena de llibres. Però la disposició no és l’habitual: no són lleixes amb llibres que mostren els lloms un darrere l’altre, sinó que estan col·locats lluint portada (si és que se li pot dir així). Són de grans dimensions i dissenys únics, tant, que podrien semblar objectes de col·leccionista i peces d’art, i no llibres. I en certa manera, ho són tot. Però, tot i la singularitat de l’exterior, el valor dels llibres d’Artika s’amaga, sobretot entre les seves pàgines.
Tant és així, que Buil arriba amb uns guants blancs a la mà. Els llibres d’Artika s’han de tractar com es tracten les obres d’art, les peces de museu o les joies; no es poden tocar a mà nua. “Hem publicat més de 30 obres de gran varietat d’artistes”, destaca, assenyalant-los al seu voltant. Plensa, Botero, Sabina, Toulouse-Lautrec, Frida Kahlo, Miró, Dalí, Miquel Barceló, Lita Cabellut… “Seiem?”. No, primer n’escollim un.
Tot va començar amb Dalí, i la coincidència el 2003 de l’any de l’artista i del IV centenari del Quixot. Per commemorar la doble efemèride, van publicar una edició de l’obra de Cervantes amb reproduccions facsimilars de les aquarel·les de Dalí. Així es va publicar el primer llibre d’Artika, quan encara no sabia que seria Artika. El llançament del segell com a tal va arribar l’any 2015, acompanyat per un llibre-escultura de Jaume Plensa. També aquest és a la lleixa de sala, ocupada per una gran taula central, on Buil ara col·loca un llibre amb una escultura (o una escultura amb un llibre) de Manolo Valdés. Una gran, pesada, blava i elegant menina és l’encarregada de subjectar el llibre, creat amb la col·laboració del pintor i escultor. “Vam començar el projecte amb la intenció de fer un llibre dels seus gravats, i vam voler fer un estoig del llibre. Valdés va dir: ‘Deixeu-me donar-li una volta’. I va aparèixer amb la menina”.
Dins de l’estoig, no només hi ha un llibre, sinó dos: el llibre d’art, i el llibre d’estudis. Aquest últim, “és com el guia del museu”, que repassa la trajectòria i context de l’artista, i entra al detall de la seva obra, de forma general i, especialment, de les publicades al llibre. Les obres estan a l’altre volum que, més que ser un llibre d’art, és art en un llibre. I és que els gravats de Valdés, com passa amb la resta d’obres d’Artika, no es reprodueixen en imatges sobre el llibre. En lloc d’imprimir-se directament en les pàgines, es reprodueixen en paper, i no un paper qualsevol, sinó aquell que millor permeti la reproducció de cada obra. “El llibre fa de suport. No és un llibre de 50 gravats, sinó que són 50 gravats en un llibre”.
Buil passa pàgines, i gravats, mentre seguim dempeus: “Molta gent n’escull els que vol, els treu del llibre i els emmarca”. Sense treure's els guants en cap moment, ara treu Càntic al sol de Miró, l’última edició d’Artika, amb 33 gravats de l’artista i una reproducció de la planxa de gravat. De cadascun dels llibres, se’n fa una tirada limitada, i pràcticament tots estan esgotats (alguns, amb llista d’espera, per si algun client decideix retornar-lo per algun motiu inesperat). El preu dels llibres d’artista d’Artika oscil·len entre els 5.000 i els 7.000 euros, xifres llunyanes a les habituals del món editorial, però gens desmesurades quan es té en compte el que són implica cada una de les publicacions: “De mitjana, estem entre quatre o cinc anys per projecte, en cada un intervenen més de 100 persones en la creació i es produeixen de forma artesanal”. A més, darrere hi ha una inversió rellevant, amb assegurances incloses per manipular originals, i proves de producte i de disseny. Per tots aquests motius, no és fàcil que Artika trobi competidors amb una proposta similar. “El fet de formar part del Grup Planeta és important. Dins del grup, Artika és un segell que dona prestigi. Així, l'objectiu principal no és la rendibilitat i el creixement, sinó crear una gran editorial que tingui els millors artistes del món, i anar-la fent gran, sempre de forma sostenible”.
“Per tot això, Artika està més a prop del món de l’art que del món del llibre”, i així ho demostra el fet que el segell acostuma a anar més a fires d’art que a fires del món editorial. “Estem a mig camí, però som més un satèl·lit del món de l’art que del món del llibre”. De fet, artistes amb què treballa consideren els llibres d’Artika una oportunitat per arribar a més gent: “Quanta gent es pot permetre un Plensa o un Antonio López? Tot i que els nostres llibres tinguin aquest cost, permeten democratitzar l’art i fer-lo més accessible. Pels artistes, és una manera d’arribar a més gent”.
Per seleccionar els artistes, Artika prioritza noms consagrats (tot i que també estudia la manera de posar el focus en els emergents), i busca l’equilibri entre artistes més clàssics i artistes en actiu. En els llibres sobre artistes actuals, les obres van signades per ells, i treballen braç a braç durant el temps que sigui necessari perquè l’edició sigui representativa de la seva obra. Mentre Buil ho explica, treu el llibre que el segell va dedicar a Steve McCurry l’any passat, el primer volum sobre fotografia d’Artika. Dins, igual que passa amb els gravats, no hi ha fotos impreses sobre les pàgines, sinó 40 fotografies. Encara no ens hem assegut.
“Vindran més llibres de fotografia?”. No es descarta, però no es pot avançar res: “Tenim una quinzena de projectes en diferents fases”. Artika n’acostuma a publicar un a l’any, i molts dels seus clients ja l’esperen. En tenen tant a escala estatal com internacional —de fet, totes les seves edicions són bilingües, en castellà i anglès—, i molts estan pendents de les seves novetats. Els nous clients arriben també online, en un procés en què intervenen assessors i especialistes de Belles Arts, per explicar les singularitats de cada publicació.
Aquestes singularitats van més enllà de les evidents, i apareixen des de l’inici de procés, fins al final. Hi intervenen equips interns i externs, estudis de disseny, i artesans, que contribueixen en cadascun dels passos. La impressió del paper, l’enquadernació (en ocasions, manual), la creació dels estotjos, especialistes en cadascun dels materials, fins i tot en el paper pels facsímils: “Depèn del que necessitem, el paper no existeix en el mercat, i ens han fet papers específics, per exemple, en el Molí Paperer de Capellades”.
I tota aquesta singularitat i aquest art recollit en un llibre té una tirada limitada, amb una xifra que també és peculiar. “Mai és un número rodó. Poden ser 1.998, 2.998…”. Per què? “A les impremtes, al principi, les planxes eren de fusta. Quan calia imprimir molts exemplars, difícilment s’arribava mai a mil, perquè les planxes de fusta, en passar per la premsa, es feien malbé”. I aquí va aparèixer un número propi del sector: el quasi mil. “Rarament es podia arribar a mil, i així es va quedar el número quasi mil. Per això vam agafar el 998 i, quan vam començar a fer tirades més llargues, vam mantenir-ho, per no perdre aquesta màgia”. Un detall més d’aquests llibres de guant blanc que simbolitza tot el que tenen darrere.
Finalment, no ens hem assegut.