La futura arribada de l’Hospital Clínic al tramo alto de la Diagonal, prevista per al 2035 als terrenys que avui ocupa la zona esportiva de la Universitat de Barcelona (UB), obre la porta a una nova etapa per a un entorn que ja té una llarga trajectòria científica i que aplega facultats, centres de recerca i institucions vinculades a l’àmbit de la salut. Però aquesta transformació no haurà d’esperar una dècada per començar a fer-se visible: la Universitat de Barcelona ja treballa en nous projectes per reforçar l’ecosistema de recerca que s’ha anat configurant a la zona.
Una de les principals apostes de la UB és la construcció de dos nous equipaments a banda i banda de la Diagonal. Els dos edificis sumaran 24.000 metres quadrats i requeriran una inversió de 71,5 milions d’euros, finançada per la Generalitat de Catalunya i la mateixa universitat. Un dels immobles acollirà la nova Facultat de Matemàtiques i Informàtica, actualment ubicada a l’edifici històric de la UB a la plaça Universitat, així com espais de recerca en economia i empresa. L’altre ampliarà les instal·lacions del Parc Científic de Barcelona (PCB), que es troba plenament ocupat.
La previsió és que les obres dels dos edificis comencin durant el darrer trimestre del 2027 i estiguin enllestides el 2029. Cinc anys després, doncs, que la UB i el Govern de la Generalitat firmessin un conveni, l’abril de 2024, amb l’objectiu d’impulsar la recerca i el talent en aquests àmbits. Així, tot i que no formaran part del futur recinte hospitalari del Clínic a la Diagonal, les dues actuacions s’emmarquen en una mateixa estratègia: reforçar el pes de la universitat i la recerca a la part alta de la Diagonal i preparar el territori per a una transformació que anirà més enllà de l’activitat assistencial del Clínic.
Una nova seu per a la Facultat de Matemàtiques i Informàtic
Al costat nord de la Diagonal, a tocar de la Facultat d’Economia i Empresa, la UB aixecarà un edifici de 14.000 metres quadrats que es convertirà en la nova seu de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica. Actualment, la facultat comparteix espais amb la de Filologia i Comunicació a l’Edifici Històric de la universitat, a la plaça Universitat. El centre compta actualment amb més de 1.600 estudiants i un equip de 160 professionals, entre personal docent i investigador i personal tècnic, de gestió, administració i serveis. La seva oferta acadèmica inclou cinc graus, cinc màsters universitaris i un programa de doctorat.
El disseny d’aquest equipament, que signa els despatxos Barceló-Balanzó Arquitectes i Magén Arquitectos, s’articula en dos volums. Un bloc de quatre plantes concentrarà els espais de recerca, mentre que una torre de nou pisos acollirà les dependències de la facultat, amb aules, laboratoris i zones de treball col·laboratiu, a més de disposar d’una planta soterrània que connectarà amb l’actual Biblioteca d’Economia i Empresa.
A més d’aules i laboratories, el nou edifici també vol ser un exemple d’eficiència energètica. El disseny tindrà en compte l’aprofitament de la llum i la ventilació naturals i incorporarà sistemes de generació d’energia renovable, com plaques fotovoltaiques i instal·lacions geotèrmiques i aerotèrmiques. La combinació d’aquestes solucions ha de permetre reduir al màxim el consum energètic i acostar l’edifici a un model de consum gairebé nul.
Més laboratoris per investigar en salut
A l’altra banda de la Diagonal, al costat sud, la UB ampliarà les instal·lacions del Parc Científic de Barcelona amb un nou edifici de 10.000 metres quadrats. El parc, que disposa de 100.000 metres quadrats de superfície repartits en vuit edificis, fa mesos que treballa a plena ocupació. Actualment, acull uns 3.600 treballadors i un centenar d’empreses i entitats, de manera que la nova construcció permetrà donar resposta a la demanda creixent d’espais per a la recerca. Una necessitat que també guanyarà pes amb la futura arribada del Clínic i el desenvolupament del nou pol de salut a la Diagonal.
Per aixecar el nou equipament, s’enderrocarà l’actual seu de l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI). Al seu lloc es construirà un edifici amb planta baixa i sis plantes pis, destinat principalment a la investigació en ciències de la salut. Entre els futurs ocupants hi haurà l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), que ja està instal·lat al PCB i viu una etapa de creixement; el centre Fraunhofer, que hi establirà la seva primera seu a Espanya, i altres activitats de recerca vinculades a la UB.
El projecte arquitectònic, a càrrec de PMMT Forward Thinking Healthcare Architecture i 080Arquitectura, s’ha concebut a partir d’una estructura modular que permetrà adaptar els espais a les necessitats dels laboratoris i dels grups de recerca. En concret, les instal·lacions s’organitzaran en mòduls d’uns 90 metres quadrats al voltant d’un atri central. Aquesta distribució busca facilitar la reorganització dels espais i afavorir la interacció entre els equips científics, dos factors importants per impulsar la col·laboració entre disciplines.
Una nova centralitat al voltant del futur Clínic
Els dos nous edificis de la UB formen part d’una estratègia per reforçar el pes universitari i científic de la Diagonal, on ja es concentren alguns dels principals equipaments de recerca de la ciutat. El rector de la UB, Joan Guàrdia, ha destacat, durant la presentació d’aquests dos nous equipaments, la dimensió d’aquest procés i ha avançat que, quan les noves instal·lacions estiguin enllestides, “el 80% de l’activitat de la Universitat de Barcelona es desenvoluparà en aquesta zona”.
La peça central d’aquesta transformació serà el futur Campus de Salut Clínic-UB, que s’aixecarà als terrenys de l’actual zona esportiva universitària i integrarà l’assistència sanitària, la docència i la recerca en un nou entorn urbà. El projecte, però, va més enllà de les instal·lacions hospitalàries: preveu fins a 1.125 habitatges —325 a Barcelona i 800 a l’Hospitalet, la meitat dels quals protegits— i 22 hectàrees d’espais verds.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha emmarcat el projecte en una transformació urbana de llarg abast, que ha de permetre “convertir una zona de frontera en una zona de trobada” a l’entrada de la Diagonal. Illa també ha reivindicat el paper de “la ciència i la recerca davant del negacionisme”.
Quan aquests dos edificis de la UB entrin en funcionament, el 2029, el futur Campus de Salut Clínic-UB encara estarà lluny de ser una realitat completa. Però la transformació de la Diagonal ja haurà fet un primer pas: la zona comptarà amb nous espais per a la docència i la recerca, i haurà començat a consolidar-se com un pol de coneixement en què conviuran disciplines com les matemàtiques, la informàtica i les ciències de la salut.