Barcelona inicia l’obra de la biblioteca pública més gran del país

El 1989, el ministre de Cultura, Jorge de Semprún, expressava la voluntat que Barcelona comptés amb una biblioteca pública de grans dimensions. Més de trenta anys després, la capital catalana disposa d’una extensa xarxa bibliotecària amb més de 40 edificis municipals —i en són 430 al conjunt de Catalunya—, però cap de la grandària suficient com per equiparar-se a la resta de les grans capitals europees. Fins ara.

El Govern central, la Generalitat i l’Ajuntament de la ciutat han acordat, finalment, reprendre la construcció d’una biblioteca estatal, després que el projecte es gestés per primera vegada el 1997. L’equipament se situarà al costat esquerre de l’Estació de França, en un edifici en desús cedit al consistori el 2004.

El 14 de setembre començarà el procés de demolició d’aquesta construcció, en un termini estimat de cinc mesos,  i a principis de 2023 es procedirà amb els tràmits per a la llicència d’obra. Caldrà esperar a finals del pròxim any per a l’inici de l’edificació, que es preveu que estigui llesta per a la inauguració el 2027.

De titularitat estatal i gestió transferida a la Generalitat de Catalunya, la biblioteca costarà a l’erari uns 55 milions d’euros, convertint-se així en la major inversió que ha fet l’Estat en una biblioteca en els últims 125 anys, quan es va construir la biblioteca Nacional a Madrid. L’edifici disposarà de prop de 600.000 col·leccions, ocuparà més 16.000 m² útils i constarà de tres nivells elevats, de manera que els seus accessos es trobaran en diferents punts de Ciutat Vella.

El districte ha estat triat per albergar el projecte pel fet que concentra alguns dels punts socials i culturals més importants de la ciutat, com el Parc de la Ciutadella i la futura Ciutadella del Coneixement o el Centre de Cultura i Memòria del Born, a més a més de situar-se en una zona de fàcil accessibilitat per a bona part de la ciutadania barcelonina.

De la mateixa manera que el 2010, abans que el projecte fos posposat, el despatx Nitidus Arquitectes amb Josep Maria Miró al capdavant es farà càrrec del disseny arquitectònic de la biblioteca. El concepte de l’edifici no distarà gaire del proposat llavors, però s’inclouran algunes millores adaptades als temps actuals i a la normativa vigent, amb una mirada posada en la sostenibilitat.

“Com ningú sap com seran les biblioteques del futur, una característica fonamental de l’edifici és la flexibilitat. Els espais que componen la biblioteca han de permetre que es pugui muntar un escalèxtric, una conferència o un acte”, assegura Miró. És per aquest motiu que les instal·lacions principalment estaran formades per espais buits, de manera que tindrà molta versatilitat i “proporcionarà moltes facilitats a les persones que gestionin el centre”.

Així doncs, la Biblioteca Provincial de Barcelona –nom provisional, tot i que també es coneix com ‘estatal’ o ‘central’– tindrà una part destinada al públic amb sales de lectura, sales d’informació, sala d’accés al fons general i especialitzat, fons infantil i juvenil, sala de premsa diària, sala d’actes, sales multifuncionals, punts d’accés a Internet, màquines d’autopréstec, zona de descans, zona d’exposicions, cafeteria-llibreria, auditori i zona d’aparcament.

En les àrees d’accés restringit, hi haurà zones de treball i de dipòsits especialitzats per a la conservació de les obres ingressades per dipòsit legal corresponents a les obres editades a la demarcació de Barcelona.

La Comissió Mixta de Seguiment del projecte va reprendre l’activitat el setembre de 2021, després de set anys sense reunir-se i així es va reactivar el projecte. El projecte de construcció de la Biblioteca Provincial de Barcelona a la parcel·la de l’Estació de França va ser redactat el 2010, després de descartar la seva construcció al Mercat del Born.

Els responsables del projecte asseguren que la biblioteca està constituïda per un model de bones pràctiques en la contractació dels projectes, el qual ha consensuat amb els gestors de les administracions involucrades les necessitats a cobrir o actuacions a realitzar per cadascuna de les parts, en el marc de la Comissió de Seguiment. A més a més, s’ha optat per un sistema de selecció de concurs d’idees participatiu i massiu en què s’ha prioritzat la qualitat de la proposta davant altres paràmetres, com el prestigi previ dels concursants, entre altres.