Barcelona no només és la seu europea de King, la companyia darrere de Candy Crush. Tampoc és únicament l’amfitriona del Mobile World Congress. La capital catalana s’ha convertit en un dels principals centres europeus de desenvolupament de videojocs mòbils, un sector que ja aporta prop de 6.000 milions d’euros a l’economia europea i sosté més de 63.000 llocs de treball. La fotografia que dibuixa Mobile Matters, el nou informe presentat per King a Barcelona, situa la ciutat entre els grans nodes europeus d’una activitat que combina creativitat, tecnologia i projecció internacional.
La companyia sueca ha aprofitat la presentació del document per reivindicar el paper estratègic que exerceixen els videojocs mòbils dins de l’economia digital europea. Actualment, més de 1.000 empreses especialitzades operen a Europa i van generar el 2025 uns ingressos de 7.530 milions d’euros, una xifra que podria superar els 8.000 milions el 2028. La investigació, elaborada per la consultora Nordicity per a King, estima que el videojoc mòbil va aportar 5.890 milions d’euros en valor afegit brut (VAB) durant el 2025, a més de generar més de 63.000 llocs de treball equivalents a jornada completa.
Tot i que l’informe posa el focus en el conjunt d’Europa, també dedica un apartat específic al cas espanyol. I és aquí on emergeix el pes creixent de Barcelona dins del sector. La ciutat ja concentra més de 120 desenvolupadores especialitzades en videojocs mòbils i s’ha convertit en un dels principals hubs europeus d’aquesta activitat. Un posicionament que es recolza en diversos factors: una creixent cultura emprenedora, la presència de serveis especialitzats, el suport institucional i la capacitat per atreure inversió internacional.
De fet, la comunitat genera més de la meitat dels ingressos del sector a escala estatal, una activitat que va assolir els 722 milions d’euros de facturació, va sostenir 2.670 llocs de treball equivalents a jornada completa i va aportar més de 103 milions d’euros en valor afegit brut a l’economia espanyola. L’informe preveu, a més, que aquesta contribució continuï creixent fins a assolir els 108,4 milions d’euros el 2028.
La concentració de talent, inversió i emprenedoria ha contribuït a consolidar un dels principals pols europeus d’innovació en videojocs mòbils, reforçant la seva competitivitat en un mercat cada vegada més global. A això s’hi suma la celebració a Barcelona del Mobile World Congress, considerat el principal esdeveniment mundial dedicat a la indústria mòbil, que ha contribuït a reforçar la visibilitat internacional de la ciutat com a centre tecnològic.
Una realitat que, segons José María Moreno, director general d’AEVI, reflecteix la maduresa assolida pel sector espanyol. “La indústria espanyola del videojoc és un sector dinàmic i cada vegada més madur dins de l’economia creativa europea”, destaca, atribuint aquest creixement al talent creatiu, la capacitat tècnica i l’esperit emprenedor que han permès a moltes companyies connectar amb audiències internacionals.
El mòbil ja és la principal porta d’entrada al videojoc
Un dels principals missatges que deixa Mobile Matters és que el videojoc mòbil ha deixat de ser una categoria complementària per convertir-se en el segment dominant del mercat global. Actualment representa el 55% de tots els ingressos mundials d’aquesta activitat i és la forma més habitual de jugar per a milions de persones. Només a Europa, més de 300 milions d’usuaris utilitzen smartphones o tauletes per jugar, fet que equival al 61% de la població del continent.
El perfil del jugador també s’ha transformat. Lluny de la imatge tradicional associada al sector, tres de cada quatre jugadors europeus són adults i l’edat mitjana se situa en 31 anys. El creixement del mòbil ha ampliat, a més, la diversitat de públics i ha impulsat gèneres com els jocs d’estratègia o els puzles, dues de les categories que més augmenten en temps d’ús.
Més enllà de l’oci, el videojoc s’ha convertit en un laboratori d’innovació tecnològica. Segons destaca King, aquest ecosistema reuneix disciplines com el disseny, la programació, la intel·ligència artificial, l’anàlisi de dades i la creativitat digital. La mateixa Comissió Europea ha assenyalat en diversos informes el paper del sector com a impulsor d’avenços en àmbits com la intel·ligència artificial, els gràfics en temps real i altres tecnologies amb aplicacions que transcendeixen l’entreteniment.
El mercat s’enfronta, tanmateix, a un entorn cada vegada més competitiu. L’informe adverteix del creixement de nous pols tecnològics en països com la Xina o Turquia, que competeixen per atreure talent, inversió i empreses especialitzades. King defensa que Europa ha de continuar reforçant les condicions que permetin al sector innovar, créixer i mantenir la seva capacitat de competir a escala global. Una cursa en què Barcelona ja juga a la primera divisió europea i aspira a reforçar encara més la seva posició.