Una aparició al rei Jaume I, una plaga de llagosta i, gairebé vuit segles després, una festa major capaç d’atraure més d’un milió de persones i de convertir Barcelona en un macrofestival cultural a cel obert. La Mercè, la patrona de Barcelona, ha recorregut un llarg camí –i força singular– des que, segons la llegenda, la Mare de Déu es va aparèixer simultàniament a Jaume I, Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de Penyafort la nit del 24 de setembre de 1218. Després de convertir-se en patrona de Barcelona arran de la plaga de llagosta de 1687 i de consolidar-se com a festa major de la ciutat molts anys més tard –al segle XIX–, avui és una festivitat que pren els carrers i les places de la ciutat durant cinc dies, amb 109 concerts, 55 propostes de cultura popular i 180 espectacles d’arts de carrer. Iniciem el compte enrere per a la Mercè 2026 posant números i dimensió a una de les grans cites de l’any a Barcelona.
Abans que Barcelona omplís carrers i places de concerts, cercaviles i foc, la festa va haver de trobar el seu lloc en el calendari de la ciutat. El 1868, el papa Pius IX va declarar la Mare de Déu de la Mercè patrona de Barcelona i va fixar el 24 de setembre com a dia de celebració. Tres anys més tard, el 1871, l’Ajuntament va organitzar oficialment la primera Festa de la Mercè, impulsada pel tinent d’alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet. I aquella primera edició ja deixava entreveure què acabaria sent la Mercè: cercavila de gegants i nans, balls i jocs populars, sardanes, castellers, carreres de cavalls, carrers guarnits, pirotècnia i fins i tot una festa marítima amb focs artificials al port.
Ara bé, aquella primera Mercè no va tenir una continuïtat fàcil. La festa es va celebrar de manera irregular durant les dècades següents, condicionada per les guerres carlines, les epidèmies de còlera i la inestabilitat política. De fet, les celebracions cívico-populars van anar perdent força i, durant un temps, la Mercè va quedar reduïda sobretot a la seva dimensió religiosa.
La seva segona vida va arribar l'any 1902, quan Francesc Cambó, amb la complicitat de Josep Puig i Cadafalch i altres regidors, van impulsar una profunda renovació amb la voluntat de convertir la Mercè en la gran festa major de Barcelona i, alhora, en un aparador de la cultura popular catalana. Gegants, castellers, sardanes, bestiari, balls tradicionals i carrers guarnits van prendre protagonisme i van donar a la festa un model que deixaria empremta durant dècades.
Però aquella nova etapa tampoc no seria definitiva. Les tensions entre el caràcter religiós i el component cívic de la festa, la Guerra Civil i, després, el franquisme van anar afeblint-ne la dimensió popular, fins al punt que el 1971 la Mercè ni tan sols es va celebrar.
"Amb l’arribada de la democràcia i les primeres eleccions municipals, Barcelona va recuperar la Mercè"
“Recuperem el carrer”. Amb aquest lema, l’any 1979, amb l’arribada de la democràcia i les primeres eleccions municipals, Barcelona va recuperar també la seva festa. L’Ajuntament va obrir-la a les entitats, els moviments veïnals i els activistes culturals, i la Mercè va començar a adquirir el caràcter popular i participatiu que avui la defineix. Aquell any també va néixer una tradició que ja forma part de l’ADN de la festa: el correfoc.
32 espais, 10 districtes i cinc dies de festa
Així, la recuperació de la Mercè com a festa popular va anar incorporant, amb els anys, nous rituals. Un d’ells va arribar el 1993: el Toc d’Inici, que des d’aleshores marca simbòlicament el tret de sortida de la Festa Major de Barcelona. Com ja és habitual, enguany se celebrarà dimecres 23 de setembre, a les 20 h, a la plaça de Sant Jaume, després que el Seguici inaugural hi arribi des del Palau de la Virreina, on haurà sortit una hora abans.
A la plaça, les principals figures de la cultura festiva barcelonina —de l’Àliga, el Lleó i la Mulassa als gegants, els Falcons i el Ball de Bastons— executaran els seus balls al so dels Ministrils del Camí Ral, una formació de 40 músics reunida expressament per a l’ocasió. I enguany hi haurà també un element nou: Xangai, ciutat convidada de la Mercè 2026, que participarà en el Toc d’Inici amb el Traditional Chinese Rolling Lantern Performance, una dansa tradicional amb fanalets.
I a partir d’aquí, Barcelona es posarà en marxa. Durant cinc dies, la Mercè ocuparà 32 espais repartits pels deu districtes de la ciutat, amb artistes procedents d’una trentena de països, amb una programació que suma 109 concerts, 55 propostes de cultura popular i 180 espectacles d’arts de carrer, una dimensió que converteix la festa en un autèntic macrofestival format per festivals diversos que deixen constància de la riquesa cultural de la capital catalana: des del festival Mercè Arts de Carrer, fins a les mostres de cultura popular, passant pels festivals BAM i Música Mercè. Només el MAC reunirà enguany 68 companyies.
I la festa també agafarà un altre escenari: el cel. Per quart any consecutiu, els drons tornaran a il·luminar l’horitzó de Barcelona, però enguany ho faran a una escala rècord: 750 aparells, 250 més que l’any passat. Des que aquesta proposta es va incorporar a la Mercè, el 2023, el desplegament ha passat dels 200 drons inicials als 300 del 2024, els 500 del 2025 i els 750 d’enguany. El fil conductor d’aquesta edició serà El fil vermell. De Barcelona a Xangai, un espectacle que, des de l’Espigó del Gas, posarà al cel el vincle entre les dues ciutats.
Un pressupost de 4,5 milions d'euros
Darrere de tot aquest desplegament hi ha un pressupost de 4,5 milions d’euros, del qual un 15% prové d’acords amb tercers i la resta, de la butxaca municipal. L’any passat, la Mercè va requerir una despesa efectiva de 5,26 milions d’euros; una factura que inclou, a més de la programació artística, la producció i muntatge dels espais, serveis tècnics, seguretat, comunicació, neteja i logística. Per exemple, només el Piromusical de 2025 va tenir un cost de 151.250 euros, mentre que el contracte de la campanya de comunicació va superar els 78.700 euros.
Un pressupost que, a més, no es tradueix en un preu d’entrada per al públic. La gran majoria d’activitats de la Mercè són gratuïtes i conviden la ciutadania a fer seu l’espai públic, caminar Barcelona i descobrir-la des de noves perspectives. És també la idea que transmet el cartell oficial d’enguany, obra de la il·lustradora Cinta Vidal, que representa una ciutat desplegada, oberta i plena de recorreguts possibles. I és així com, gairebé vuit segles després de la seva llegenda fundacional, la Mercè continua fent de Barcelona l’escenari d’una de les grans festes de l’any.