Fa uns dies assistia a un esdeveniment al Círculo Ecuestre de Barcelona on es parlava del teixit fundacional de la capital catalana amb una perspectiva de gènere. Es va debatre sobre el paper de la dona a les fundacions, i les protagonistes van ser les màximes responsables de quatre fundacions catalanes: Sara Puig des de la Fundació Miro, Judith Mascó de la Fundació ARED, Ainhoa Grandes de la Fundació Macba i Gloria Oliver de la Fundació Pascual Maragall. La sala amb més de cent assistents, totes dones, també representava part d’aquest teixit fundacional de dones, professionals, directives, emprenedores, inversores, acadèmiques, advocades, científiques, artistes, esportistes, que han decidit teixir el camí professional i vital en institucions amb impacte social. Elles regalen part del seu temps a iniciatives que deixen un impacte a la ciutat, a la comunitat i a elles mateixes. En definitiva, el que fan, transcendeix.
D’aquesta trobada us vull compartir dades i reflexions. Sabies que un 70% de la plantilla de les fundacions són dones? Sabies que un 65% de les voluntàries són dones? Sabies que un 60% de les seves directives són dones? En canvi, només un 30% dels patronats estan ocupats per dones. És a dir, qui mou les fundacions, les iniciatives de transformació i d’impacte social, qui regala el seu temps, energia i generositat, i el múscul que mou aquestes organitzacions són dones. Contràriament, en la màxima gestió i als llocs d’estratègia, les dones encara són minoria.
Vull compartir-ho com a dada, perquè tenint en compte que la figura del patró i patrona no és remunerada, seria molt fàcil excusar-nos-hi. Formar part d’un patronat no està remunerat, però si des d’on es prenen les decisions estratègiques de les organitzacions que humanitzen les ciutats hi ha majoria de mirada masculina, mentre qui treballa al tercer sector és majoritàriament talent femení, mai no serem capaços de ser coherents, i repetirem patrons que ja hem demostrat que són ineficients.
Barcelona és la ciutat espanyola amb més fundacions per càpita. D’això se’n diu densitat fundacional, i Barcelona té 141 fundacions per cada 100.000 habitants. La segona ciutat seria Madrid, amb 85 per cada 100.000. Aquesta dada reflecteix la nostra capacitat de crear fundacions, liderar-les i fer-les créixer. Això és degut, en gran part, al teixit associatiu tan arrelat a la cultura catalana i que tant ens ha fet avançar. Aquesta capacitat de crear ponts i aliances entre la societat i la iniciativa privada per solucionar problemes fa que siguem terra de fundacions, impacte i voluntariat. I tota aquesta força humana en la seva gran majoria són dones, en canvi, a la foto només surten els membres del patronat, que són majoritàriament homes.
Hem d’estar orgullosos y orgulloses de ser part de la ciutat amb més fundacions, més voluntàries i més generositat i consciència d’impacte. Sí, ho som. Ara només falta que la sala de Círculo Ecuestre ompli el 50% d’homes i que els patronats arribin al 50% de dones. Això serà transcendir de debò.