Agenda Cultural

Convivim amb l’arquitectura cada dia. Entrem i sortim d’edificis, hi treballem, hi vivim o simplement els deixem enrere mentre anem d’un lloc a un altre, però poques vegades ens aturem a mirar què expliquen les seves façanes, com estan construïts o què s’hi amaga a l’interior. L’arquitectura forma part del paisatge quotidià fins al punt que sovint es torna invisible. Un any més, el 48h Open House Barcelona proposa fer justament l’exercici contrari: aturar-se, mirar i entrar en espais que habitualment passen desapercebuts.

Els dies 24 i 25 d’octubre, la 17a edició del festival obrirà les portes de 250 espais de Barcelona i l’àrea metropolitana, amb edificis de diferents èpoques, usos i tipologies. A Barcelona, però també a Badalona, Sant Joan Despí, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Vilassar de Dalt i Sitges, el públic podrà visitar gratuïtament llocs que habitualment no són accessibles. En un any en què Barcelona celebra la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura, el festival convida així a redescobrir una ciutat que coneixem, però que potser encara no hem après a mirar. I per a qui vulgui viure el festival des de dins, la cita també busca voluntaris per acompanyar en les visites guiades

Una planta pot parlar del nazisme? I una pedra, d’una guerra? En les mans d’Anselm Kiefer, aquests elements deixen de ser simple matèria i es converteixen en una manera d’explicar històries. L’artista alemany construeix les seves obres a partir de plantes, pedres, cendra, palla o plom, materials que incorpora a les seves monumentals vitrines i que combina amb referències a la literatura, els mites, la mística o la història. 

Entre totes aquestes referències n’hi ha una que torna una vegada i una altra: la del passat més fosc d’Alemanya i el llegat del nazisme, un tema que ha travessat bona part de la seva trajectòria artística i també la seva pròpia vida. Kiefer va néixer l’any 1945, pocs mesos abans del final de la Segona Guerra Mundial, i ha crescut amb la necessitat d’entendre i representar un passat que durant anys va ser difícil de mirar de cara. Ara, aquest univers arriba a Barcelona amb les vitrines d’Opus Magnum, que troben a La Pedrera un escenari únic amb què establir un nou diàleg: els materials i les textures de Kiefer conviuen amb l’arquitectura de Gaudí. La vida secreta de les plantes. Anselm Kiefer a la Col·lecció Grothe és, a més, la primera gran exposició monogràfica de l’artista a la ciutat i reuneix més d’una setantena d’obres, entre pintures, fotografies i vint-i-tres vitrines monumentals. 

Aparentment, són formes senzilles: una línia, una corba, un cercle, un quadrat. I colors, molts colors, que s’estenen per la superfície i es repeteixen una vegada i una altra. Però quan la mirada s’hi atura, aquestes formes comencen a canviar. Es repeteixen, s’acumulen, varien de mida i es combinen de maneres diferents fins a crear una sensació de ritme i moviment sense sortir de la pintura. 

És a partir d’aquestes formes tan bàsiques que Petr Kvíčala ha construït, durant més de quaranta anys, un llenguatge pictòric propi. L’artista txec presenta ara per primera vegada la seva obra a Espanya amb Prelude, una exposició al Palau Martorell que reuneix una selecció de treballs de l’última dècada. Comissariada per Rubén Torres, la mostra permet veure com una mateixa forma pot donar lloc a resultats molt diferents quan canvien el color, l’escala, la densitat o la manera de repetir-la. El títol de l’exposició, Prelude, fa referència a precisament a aquest primer moviment, a aquesta primera forma que inicia una nova composició. I, en certa forma, l’exposició al Palau Martorell —la seva primera mostra a la capital catalana i a l'Estat— també funciona com l’inici d’un nou capítol per a l’obra de Kvíčala. 

Abans que un objecte es materialitzi i arribi a una botiga, ha passat per moltes mans, proves i canvis. Una idea que es dibuixa, es construeix, es posa a prova i, de vegades, torna a començar. És en aquest moment, quan encara res està del tot decidit, on posa la mirada la nova edició de la Barcelona Design Week, que aquest any pren el lema PRO-TEST per reivindicar el disseny com un procés viu, fet de preguntes, assajos i reformulacions.

Durant dotze dies, la ciutat permetrà entrar en alguns d’aquests moments en què les idees encara estan prenent forma. A Kave i Mentalitat Atelier, per exemple, es podrà seguir el rastre d’un producte des del primer esbós fins al prototip i els últims retocs, mentre que Inside the Collection, de Coordonné, obrirà les portes al procés que hi ha darrere d’una col·lecció abans que arribi al resultat final. El recorregut també mirarà enrere, amb una proposta que repassa els 65 anys d’història d’Elisava, i sortirà al carrer amb un projecte que porta el disseny fins als comerços de proximitat: 11 artistes intervindran 185 persianes de 10 districtes de Barcelona. 

No és una data que hagi quedat gravada en la memòria col·lectiva, però el 29 de maig de 1953 es va produir una de les grans gestes de la història de l’alpinisme: Edmund Hillary i Tenzing Norgay arribaven per primera vegada al cim de l’Everest. Més de set dècades després, aquella expedició torna a posar-se en marxa, però aquesta vegada sense haver d’agafar un avió, suportar el fred ni sortir de Barcelona. A partir del 7 d’octubre, Eclipso Barcelona proposa recórrer el camí de Katmandú fins als 8.849 metres de la muntanya més alta del món a través d’una experiència de realitat virtual immersiva.

Everest, la primera ascensió parteix d’investigacions històriques, culturals i alpines i incorpora l’assessorament d’especialistes en el budisme tibetà i la història de l’alpinisme, així com l’experiència del guia Lapka Sherpa Gelgen, que ha coronat l’Everest set vegades. Tot aquest treball permet reconstruir aquella expedició i situar el visitant enmig del paisatge de l’Himàlaia, on es pot moure lliurement com si formés part de l’equip i experimentar algunes de les sensacions de l’ascensió, des del fred fins als efectes de l’altitud.

Comprar entrada  

Durant anys, Barcelona ha viscut amb una absència difícil d’explicar: Salvador Dalí, un dels artistes catalans més universals, no hi tenia cap espai propi ni cap homenatge. Ara, gairebé un segle després de la seva primera exposició individual, precisament a Barcelona i a les Galeries Dalmau, l’artista torna al passeig de Gràcia. Ho fa no gaire lluny d'aquelles galeries: a la Casa Amatller, on des del 16 de setembre s’instal·la Dalí Cibernètic, un espai permanent que recupera una faceta menys coneguda del creador de Figueres: la del Dalí fascinat per les màquines, la ciència, la tecnologia i els futurs que imaginava molt abans que arribessin.

L’experiència ocupa els 1.200 metres quadrats del Centre d’Arts Digitals de la Casa Amatller, que ja havia estat escenari de propostes immersives dedicades a artistes com Sorolla o Goya. A diferència d’aquestes, però, la de Dalí no està pensada com una exposició temporal, sinó un espai viu que pot anar incorporant peces i transformant-se —i, per tant, que de moment no té data de caducitat—. Partint de l’experiència que Layers of Reality va crear el 2022 sobre Dalí, convertida en un èxit internacional, n’actualitza i amplia els continguts. La mostra posa així el focus en un Dalí visionari, especialment interessat en la tecnologia, la moda i la possibilitat d’imaginar un futur que encara no existia.

La mítica banda de Constantí Els Pets actuarà al Palau de la Música Catalana en el marc del cicle Cruïlla Concerts.

Després de culminar una primera etapa de gira d'aniversari on van reunir més de 120.000 assistents en 40 actuacions amb les entrades exhaurides, el trio format per Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres arriba al recinte modernista per posar la cirereta als seus 40 anys de trajectòria.

En aquesta ocasió, el grup presentarà una proposta renovada que, a banda d'incloure les cançons que han marcat la vida de diverses generacions (com Bon dia, Bona nit o Vespre), també revisarà cançons amagades de la seva discografia i recuperarà vells hits com Blue tack o Jo vull ser rei.

Una nit especial per celebrar el llegat d'una formació indispensable de la música en català. 

Els llegendaris Deep Purple tornen a Barcelona per oferir un concert multitudinari al Sant Jordi Club.

Després del seu triomfal pas pel Barcelona Rock Fest el 2024, la mítica formació britànica aterra de nou a la capital catalana per repassar els grans clàssics que han definit el hard rock mundial durant gairebé sis dècades de trajectòria ininterrompuda sobre els escenaris.

La nit comptarà a més amb l'actuació de Jayler, una de les promeses més destacades del rock del Regne Unit, que serà l'encarregada d'obrir el concert.

La banda oferirà un repertori carregat de cançons tan atemporals i conegudes com Smoke on the Water, Highway Star o Child in Time, per demostrar per què manté la seva vigència com una de les bandes pioneres i més enèrgiques de la història de la música contemporània. 

El grup Oques Grasses farà història en la música catalana amb quatre concerts de comiat multitudinaris a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

La formació ha batut tots els rècords de convocatòria en esgotar en pocs minuts les entradades per a les quatres dates, reunint un total de 220.000 espectadors. Aquesta quadruple cita suposa el comiat definitiu dels escenaris d'una de les bandes més influents i estimades de l'última dècada.

Nascuts a Osona l'any 2012, Oques Grasses han redefinit el pop festiu i d'autor en català gràcies a la seva barreja de ritmes urbans, reggaeton, pop i electrònica amb lletres quotidianes. A la seva discografia compten amb àlbums de referència com Fans del Sol o A tope amb la vida. 

La banda encapçalada per Josep Montero tanca una trajectòria impecable que tindrà la seva traca final a la muntanya de Montjuïc.

L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) presenta un programa simfònic sota la direcció de Ludovic Morlot.

El concert s'obrirà amb el Concertino per a orquestra de corda de Robert Gerhard, una peça clau de la música catalana que combina l'atonalisme amb les formes clàssiques. Seguidament, el reconegut pianista Jan Lisiecki interpretarà el Concert per a piano n. 2 de Frédéric Chopin, una obra d'un lirisme intens i virtuós on el solista i l'orquestra dialoguen des d'una profunda poètica.

La segona part de la vetllada estarà dedicada a la monumental Simfonia n. 7 de Ludwig van Beethoven, una creació que Richard Wagner va definir com l'«apoteosi de la dansa». Celebre pel seu caràcter rítmic gairebé obsessiu i per la profunditat del seu icònic Allegretto, la simfonia culmina en un desplegament d'energia i exaltació dionisíaca.

Aquestes dues jornades ofereixen una oportunitat única per gaudir d'un repertori imprescindible del classicisme i el romanticisme interpretat per figures de primer nivell internacional.

La Villarroel acull l'estrena de Morning Sun, un text del dramaturg britànic Simon Stephens (El curiós incident del gos a mitjanit), traduït per Adriana Nadal i sota la direcció de Pau Roca.

L'obra proposa un retrat íntim, delicat i emotiu sobre la vida d'una dona en una Nova York en constant transformació. La trama s'endinsa en el pas del temps, la memòria i la vivència de fer-se invisible per a la societat a mesura que es compleixen anys. I tot succeïx en una ciutat metropoli on els bars de sempre canvien d'amos i els amants i amics van i vénen.

La proposta està protagonitzada per un repartiment format per Míriam Iscla, Anna Güell i Raquel Ferri, i presenta la trajectòria de tres generacions de dones —àvia, mare i filla— que parlen temes com la complexitat dels lligams de sang, les alegries compartides i els dolors silenciats. L'espectacle és un viatge sobre els inicis i els finals, la persistència de l'amor i la recerca d'identitat enmig del soroll de la gran ciutat. 

El Teatre Condal presenta Bons i dolents, una nova comèdia escrita per Joel Joan i dirigida per Nelson Valente.

La història comença amb un sopar entre dues parelles d'amics: el Ricard, un home en plena crisi dels cinquanta que viu obsessionat pel reggaeton i les drogues, i el Jesús, el seu millor amic a qui deu una gran quantitat de diners. Les tensions acumulades entre ells i les seves parelles, la Clàudia i la Marta, acaben d'esclatar quan el Ricard anuncia que tornarà a ser pare amb una altra dona.

El repartiment encapçalat per Joel Joan, Agnès Busquets, Oriol Casals, Nesa Vidaurrázaga i Ana Gago ens presenta una història la peça d'humor negre i ritme trepidant per fer-nos veure com els interessos personals poden canviar la moralitat de qualsevol persona.

Un retrat divertit sobre els límits de l'amistat, les relacions de parella i les hipocresies quotidianes.
 

L'Espai Lliure de Montjuïc acull Bouvetøya (La necessitat d'una illa), una producció emmarcada en la celebració del 50è aniversari del Teatre Lliure.

Escrita a vuit mans per Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique i Sergi Pompermayer, i dirigida pel mateix Manrique, l'obra és una distopia concebuda durant el confinament de 2020 que es recupera i es reescriu sis anys després per reivindicar la funció essencial de les arts escèniques.

La trama segueix el viatge absurd d'un grup d'amics cap a l'illa més remota del planeta, un tros de gel flotant enmig del nada. Aquest trajecte es transforma en un conte sobre la lleialtat, l'amistat i l'amor pel teatre que busca connectar amb el públic a través d'un missatge d'esperança.

La funció, amb una durada aproximada d'una hora i vint-i-cinc minuts, es representa en català i compta amb opcions d'accessibilitat com audiodescripció i sobretítols.
 

L'aclamat espectacle Mamma Mia! El Musical, produït per ATG Entertainment (responsables d'èxits com Billy Elliot, Grease o Chicago), arriba a Barcelona per convertir-se en un dels grans esdeveniments musicals de la temporada.

Després de tres temporades de gran èxit a Madrid amb més de 800.000 espectadors i una gira nacional per més de vint ciutats, el muntatge arriba a la capital catalana recolzat per un reconeixement massiu i el Premi Teatro Musical a la Millor Coreografia.

Basat en 23 dels grans èxits de la mítica banda ABBA (com Dancing Queen, Chiquitita o Gimme! Gimme! Gimme!), el musical és un homenatge a l'amor, l'amistat i les relacions entre mares i filles. Més de 65 milions d'espectadors a tot el món han viatjat ja a la illa grega on se situa la trama! 
 

Durant deu dies, Sitges canvia de registre. Els carrers s’omplen de zombis, les sales de cinema de monstres i malsons i la ciutat sencera sembla entrar en l’univers del fantàstic. Del 8 al 18 d’octubre, el Sitges Film Festival celebrarà la seva 59a edició amb estrenes, convidats internacionals i una programació que tornarà a convertir el municipi en punt de trobada del cinema fantàstic.

Entre les presències més destacades d’aquesta edició hi ha Casey Affleck i Heather Graham. L’actor, guanyador d’un Oscar, competirà a la Secció Oficial amb Company, pel·lícula que dirigeix i coescriu, mentre que Graham arribarà a Sitges com a protagonista de What Happened to Doris?, una història sobrenatural que participarà a la secció Panorama. El programa també comptarà amb altres estrelles internacionals com Peter Jackson, Danny DeVito o Amy Irving. I, com cada any, el festival sortirà també de les sales: el dissabte 10 d’octubre, la Zombie Walk celebrarà la majoria d’edat i tornarà a omplir els carrers de Sitges de morts vivents, en una de les cites més populars del festival.

Darrere de cada cançó hi ha una història i, darrere de cada veu, tot un univers que no s’acaba quan les notes deixen de sonar. Perquè fora dels focus també passa i es construeix la música, i és precisament en aquest espai on l’In-Edit posa la mirada des de fa més de dues dècades. Des de Barcelona, el festival ha convertit el cinema documental en una altra manera d’apropar-se als músics, les seves trajectòries i els mons que envolten les seves cançons. 

En la seva 24a edició el festival proposa 70 títols que segueixen grans noms de la música contemporània, però també per històries més locals. David Bowie, Pulp, NOFX o Marianne Faithfull hi apareixen des de mirades diferents, aquesta última com a protagonista de la gala inaugural amb Broken English. I, mentre el programa internacional ressegueix trajectòries i escenes que han marcat la música, la producció catalana pren també el seu espai amb treballs d’Albert Serra, Carla Simón o un retrat del mestre Jordi Savall. Un viatge que sortirà també de les pantalles amb concerts i sessions de DJ, i que arribarà a Moments Estel·lars, el cicle organitzat de The New Barcelona Post, que dedicarà la sessió d’octubre al festival amb Uri Altell, Astrid Rousse, Toni Querol i el cantant de Dorian, Marc Gili.

Com podem construir una societat més solidària en un moment en què les desigualtats no deixen de créixer? Com poden les ciutats contribuir a protegir allò que entenem per democràcia? I què necessitem per viure millor als llocs que habitem? Són algunes de les preguntes que travessaran la cinquena edició de la Biennal de Pensament, que se celebrarà a la capital catalana del 13 al 18 d’octubre sota el lema Desencadenar el present.

Amb aquest lema com a punt de partida, el cicle posarà sobre la taula alguns dels grans reptes del nostre temps: la democràcia, les guerres, les migracions, les desigualtats, les identitats i les transformacions tecnològiques. Temes que travessaran una programació pensada per convertir Barcelona en un gran espai de conversa, reflexió i intercanvi d’idees. Un programa que reunirà veus molt diverses, des de l’escriptora Mariana Enríquez i l’artista Angélica Liddell fins a l’activista i exfutbolista Lilian Thuram, el cineasta José Luis Guerín, la filòsofa Fina Birulés o l’escriptor i dramaturg Lilian Thuram, en converses que s’escamparan per espais com el CCCB, la Model o l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella. 

La poesia no sempre demana calma i silenci. També pot néixer de la gana, del desig o de la necessitat de trencar amb allò establert. Pot ser crit, moviment o provocació, però també sortir del paper, ocupar un escenari, barrejar-se amb la música o convertir-se en imatge. Aquesta és la poesia “desatada” que reivindica NUDO, Festival de Poesía Desatada, la cita literària que celebra deu anys portant a Barcelona una creació poètica que no entén de fronteres ni de formats.

Fins al 4 d’octubre, el festival tornarà a escampar-se per diferents espais de la ciutat (des de Casa Seat fins al Convent de Sant Agustí, passant per Casa Amèrica Catalunya, el bar Trampolí de la Fundació Joan Brossa o fins i tot una terrassa a l’aire lliure) amb una programació que posa en diàleg la poesia amb altres disciplines i maneres de crear. Paula Melchor, Elsa Moreno, Raúl Quinto, Míriam Cano, Esmeralda Berbel o Martí Sales són algunes de les veus que hi participaran, en unes jornades que també incorporaran collage, videopoesia, música, rituals i performance. Aquesta edició pren l’apetit com a punt de partida —la gana de crear, de descobrir i d’anar cap a allò desconegut— i proposa entendre’l també com una forma de resistència.

El festival Escena Poblenou arriba a la seva 25a edició i, per celebrar-ho, omplirà els carrers i sales del barri amb 19 propostes de teatre, dansa, circ, performance i música.

El certamen consolida el seu suport a la creació independent a través de tres convocatòries destinades a projectes embrionaris, espectacles comunitaris i peces liderades per dones. Entre les estrenes d'enguany destaquen Tros de la Cia. Sputniks, Nacionalitat espanyola de Maria Solà, El Banquet de Te Negre de Maisa Sally-Anna Perk i Imagiro d'Ambae.

La celebració del quart de segle tindrà el seu punt àlgid el dissabte 24 d'octubre al Centre Moral i Cultural del Poblenou amb una gran festa en format cabaret, on participaran companyies com Hermanas Picohueso, Llum de Fideu, Hotel iocandi o Comando Señoras.

A més, l'aniversari quedarà immortalitzat en el llibre L'escena que crema, un projecte coordinat pel crític Oriol Puig Taulé i coeditat amb Arola Editors i Recomana per repassar la història d'aquest festival de referència.
 

L'Auditori celebra el dissabte 3 d'octubre de 2026 la jornada familiar Toca Festa, un esdeveniment gratuït i participatiu pensat per apropar la música a infants i famílies d'una manera divertida.

En horari d'11:00 h a 14:00 h i de 16:00 h a 19:00 h, l'equipament obrirà la zona exterior de La Llanterna, la Sala 2 Oriol Martorell i el Museu de la Música per acollir tallers pedagògics, instal·lacions sonores i breus actuacions musicals. La majoria d'activitats són d'accés lliure sense necessitat de tenir entrada per als concerts de la temporada. 

La programació inclou propostes destacades com els tallers Els colors del so i Fem que soni: toquem els janngu!, el concert Els colors del metall, visites guiades al Museu i actuacions a càrrec de l'ESMUC.

Aquesta iniciativa busca reforçar el vincle entre la ciutadania i la institució al convertir L'Auditori en un espai de trobada cultural on no només s'escolta la música, sinó que es toca, s'experimenta i es comparteix en família.