El Caixaforum s’acosta a l’invisible reivindicant els fongs i les cures

Hi ha molts elements que afecten la vida en els quals ni es pensa perquè no es veuen. Un d’ells són els fongs, essencials per permetre l’existència humana i la majoria de companys planetaris. Amb un imaginari col·lectiu que els dibuixa poc atractius —i fins i tot perillosos—, impedint que puguin anar reivindicant la seva contribució essencial, Alba Colomo vol revertir aquest paradigma i posar el focus en aquests organismes, ensenyant-los i dignificant-los. Digerir el món on és és l’exposició que ha configurat amb aquest objectiu, formada per una vintena d’obres, entre pintures, escultures, dibuixos, instal·lacions, obres tèxtils i material audiovisual. Es podrà veure al CaixaForum des d’aquest dimecres fins al 30 d’octubre.

“Una exposició d’art ha de servir per explicar relats i aquest em sembla urgent”, defensa Colomo, actual directora de la fàbrica de creació La Escocesa. No només per la funció vital dels fongs sinó pel context d’emergència climàtica que amenaça el present, amb unes temperatures altíssimes que no donen treva i una multitud d’incendis que arrasen amb tot. Ho fa des d’una lectura ecofeminista, present tant en el discurs de la mostra com en la seva composició i selecció d’artistes.

Com a porta per a aquesta reflexió, l’exposició comença amb dos fongs a l’entrada, una escultura de Gabriel Alonso formada per un cúmul de materials orgànics que creixen a la paret. Continua amb una de les obres vives que s’han inclòs, amb tres mares de kombucha que fermenten en recipients de vidre d’Inês Neto dos Santos. “Per a mi, era essencial portar vida a la sala i que els bacteris convisquessin amb la resta de les obres”, remarca la comissària. Seguint amb l’esperit de la mostra, la naturalesa s’imposa i, donada la fermentació que produeix aquesta beguda i el creixement que implica, s’haurà d’anar canviant el contingut cada deu dies. També estan vives les fruites que l’acompanyen. Per evitar que la seva deterioració afecti l’obra, s’aniran substituint.

Però no tot va de fongs. Colomo fa una lectura de l’aportació que fan aquests organismes, així com de la col·laboració que estableixen de manera innata, i l’equipara amb les cures, un altre element invisible a la societat, però essencial per al seu funcionament. Es veu a la pintura Isolated and Elongated on Green de Sue Williams, en la qual una infinitat de cossos suren junts, es fonen els uns amb els altres, sense distingir els seus límits, posant en valor la interdependència que l’humà té amb els altres i la impossibilitat del seu aïllament.

Els cossos, nus, també mostren la seva vulnerabilitat. Sue Williams ho plasma, però també la pel·lícula de Tacita Dean, Géllert, en la qual un grup de dones es banya en unes termes de Budapest. Una altra vegada la col·lectivitat i la interconnexió amb els altres, sempre inexcusable. I aquesta dependència natural queda encara més representada quan els altres són el nostre suport, com a Va y ven: miradores de estrellas de Victoria Civera. Teresa Lanceta tanca el capítol amb una obra mai exposada, el tapís Verano de 2017, una altra mostra de les relacions, la col·lectivitat i les històries anònimes. A Colomo, les formes del tapís li recorden a fongs.

Noves lectures

L’exposició de Colomo forma part del programa Comisart, ideat perquè comissaris emergents configurin una mostra en la qual aportin noves lectures als fons d’art de la Fundació La Caixa i el Macba. Digerir el món on és és la tercera d’aquesta temporada, després de ¡Ratas! ¡Ratas! ¡Ratas! i La próxima mutación.