És difícil passejar per Barcelona sense preguntar-se què hi haurà dins dels molts edificis singulars que esquitxen els seus carrers i places. Palauets, cases senyorials, palaus medievals i emblemes modernistes són sovint protagonistes dels seus barris, però en ocasions tenen un altre paper menys visible, que desperta l'interès de curiosos sense ser fàcilment visitables. Coincidint amb la Capital Mundial de l'Arquitectura, volem treure el cap als interiors i històries d'alguns d'aquests edificis singulars de la ciutat que no solen ser accessibles per al públic general, i que guarden històries i joies arquitectòniques al seu interior.
I entre aquestes històries i joies arquitectòniques, despunta una que entrellaça sultans, elefants, extravagàncies, la guerra, un rellotge parat i un consolat. La Casa Muley Afid, al número 55 de la Bonanova i ara seu del Consolat de Mèxic a Barcelona, atrau mirades amb la seva silueta de conte coronada per una torre quadrangular i un capitell d'escates de ceràmica verda. El mateix color esquitxa unes parets d'un blanc net, en elements com les finestres, les teules i fins i tot els baixants, que contrasten amb el vermell ataronjat de detalls d'obra vista, a les baranes i en ondulants columnes que serpenteixen a la façana.
La casa modernista porta més de cent anys atraient mirades a la Bonanova. Va ser encarregada per qui continua donant-li nom i havia estat sultà del Marroc, Muley Afid, el 1911 a un dels arquitectes més reconeguts del moment —i de l'actualitat—, Josep Puig i Cadafalch. Va ser acabada el 1914, i es va convertir llavors no només en la residència del sultà, sinó en escenari de trobades socials peculiars: “Les festes de Muley Afid eren llegendàries, per extravagants i sorolloses”, relata el Cònsol Encarregat de Mèxic a Barcelona, Alfonso Navarro Bernachi, des de la tercera planta de la casa modernista, on s'ubica el despatx del Cònsol Titular, ara vacant.
El despatx del Cònsol Encarregat està més avall, entre finestres de lames de fusta verda que deixen passar la llum del matí mentre ens fa de guia pel que és ara el Consolat, i el que va ser la casa del sultà. A l'entrada, després de creuar el refinat jardí al costat de la Bonanova, s'entra al costat del que va ser la cotxera, per passar a una zona d'atenció al públic. Més amunt, el pis noble està ara ocupat per oficines i la biblioteca, esquitxats de terrasses que van apareixent de forma inesperada. Al soterrani, espai per a trasters i una cuina, en el que podria haver estat l'allotjament per a les persones al servei de Muley Afid. I la joia del Consolat, la Sala del Rellotge.
Però abans, què hi feia un sultà del Marroc a Barcelona? La història inclou enfrontaments entre germans pel tron marroquí, un exili i el protectorat francès. El 1908, Muley Afid va arrabassar el tron al seu germà, el sultà Abdelaziz, després de liderar una revolta recolzada per sectors que rebutjaven la creixent influència de les potències europees al país. La seva arribada al poder, però, no va aconseguir frenar la pressió; tot just quatre anys després, el Tractat de Fes va convertir el Marroc en un protectorat francès, i Muley Afid va abdicar en favor d'un altre dels seus germans, Muley Yúsuf. Però no se'n va anar sense una bona compensació: va abdicar a canvi d'una pensió i del compromís de poder fixar la seva residència fora del país. Després d'una breu estada a França, va escollir Barcelona per començar una nova vida, atret pel seu ambient cosmopolita, la seva ubicació i el luxe que respirava la burgesia adinerada del moment.
En aquesta Barcelona en ebullició, Muley Afid es va instal·lar a l'Hotel Oriente de La Rambla, mentre va encarregar a Puig i Cadafalch la que després seria la seva residència. L'arquitecte va aixecar una casa senyorial de tres plantes, envoltada d'un extens jardí, caracteritzada per la seva torre, les seves terrasses i els seus colors —casualment a joc de la bandera del Marroc i, també, de Mèxic.
L'etapa de Muley Afid a la casa que encara porta el seu nom va ser breu, però intensa. En els pocs anys en què va ser la seva residència, es va guanyar fama (i crítiques) per les seves festes i va protagonitzar cròniques sobre les seves peripècies, els seus idil·lis i les seves aventures amb el cuplé de l'època. Moltes van tenir com a teló de fons el jardí, que encara continua envoltant la casa, tot i que amb la meitat de terreny que fa un segle. En aquest mateix jardí, va fer estada una altra de les protagonistes d'aquesta història: “Com a part dels seus capricis i les seves excentricitats, Muley Afid va tenir aquí una elefanta”, explica el Cònsol Encarregat. Aquest caprici de l'ex-sultà es va convertir en un regal extravagant: Muley Afid va decidir regalar l'elefanta a la ciutat. L'elefanta Júlia es va convertir en la gran estrella del Zoo de Barcelona, que la va rebre el 1915, i es va convertir en icona i fins i tot en cançó signada per Àngel Guimerà i Amadeu Vives. La simpatia de la història es torna tràgica amb la Guerra Civil, que va provocar que la Júlia morís de fam el 1938.
Molt abans de la guerra, Muley Afid es va veure obligat a traslladar-se a França posant fi al seu exili daurat a Barcelona. A partir de llavors, la casa que havia fet construir “va anar involucionant” fins arribar a un estat de deteriorament. “Va ser casa d'acollida per a nens, escola, i després va estar anys ocupada”, destaca el Cònsol Encarregat. Mentre repassa la història, frisos que envolten el que en el seu dia sembla que va ser una sala de jocs de la casa repassen el cicle de la vida al seu voltant. S'atribueixen a Joan Junceda, dibuixant i il·lustrador que va treballar en revistes com Patufet: “Són reproduccions de dibuixos de l'època”, amb instants de la vida que inclouen un partit de futbol entre jugadors que ja llavors lluien samarretes del Barça.
El deteriorament de la casa va anar en augment, i el propietari va arribar a voler-la enderrocar, “però l'Ajuntament s'hi va oposar i no va autoritzar la demolició, i va decidir vendre-la”. I és aquí on va entrar el Consolat, que va comprar la finca el 2002. L'operació també té la seva història: l'adquisició per part del Consolat va incloure la venda de la meitat de la finca, ocupada llavors per més jardí. En el terreny es va aixecar un edifici d'habitatges, però ara és un solar buit. “L'immoble es va haver de demolir perquè es va passar de l'altura permesa”, explica el Cònsol Encarregat des d'una de les terrasses de la casa, davant el solar buit que un dia va acollir el jardí de la casa en la qual Muley Afid organitzava les seves sonades festes.
Després de la compra, l'edifici es va reformar de la mà dels arquitectes Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, i va reobrir com a seu del Consolat el 2003. Però la història del Consolat de Mèxic a la ciutat va començar molt abans: “Mèxic té presència a Barcelona des dels primers anys de la nostra independència al segle XIX”. Primer, al Portal de la Reina; després, cap a la plaça Sant Just, i després a Petritxol, fins a arribar a la Rambla Catalunya fins al 1939, quan Mèxic va trencar relacions amb el règim després de la Guerra Civil, i no les va reprendre fins al 1979. Al seu retorn, es va establir en un pis de la Diagonal, però es va apostar per buscar “un immoble més apropiat, atesos els llaços històrics i la relació entre Catalunya i Mèxic”. Va ser aquí quan es va presentar l'oportunitat de traslladar-se a la Casa Muley Afid, que conserva aquesta memòria en forma de rellotge.
Presidint la sala més senyorial de la casa, aquest rellotge de fusta simbolitza el pas del temps, sense marcar-lo. Era el mateix que hi havia al Consolat de Mèxic el 1939, i es va parar a les 14 hores, el dia en què l'espai va tancar per la presència franquista a la ciutat. Però el rellotge no es va quedar allà: el va rescatar el conserge de l'edifici. El va guardar a casa seva durant la dictadura i, abans de morir, va demanar al seu fill que el tornés al Consolat si un dia reobria. El fill va complir amb aquest desig, i el va lliurar de nou quan la institució va tornar a la ciutat el 1977, 38 anys després d'abandonar-la per la seva oposició al règim franquista. Des de llavors, el rellotge ha ocupat un espai destacat a les seus que ha tingut el Consolat, inclosa la Casa Muley Afid. Sempre parat a la mateixa hora, per recordar el que va passar el 1939: “Recentment vam reformar la sala, i un operari va preguntar si al final arreglaríem el rellotge. Però no, estarà sempre parat”.
La sala presidida pel rellotge acull sovint esdeveniments i trobades vinculades sobretot a la cultura, com exposicions. I és que el Consolat organitza múltiples activitats i esdeveniments a la casa, sovint oberts als veïns: “L'immoble no només es conserva, sinó que té una vida oberta al seu entorn”, defensa. Tant és així que organitzen activitats d'àmbits que van des de l'educació i l'emprenedoria femenina fins a la salut mental i la cultura, amb cicles de literatura i música i esdeveniments per les festes tradicionals de Mèxic. “Volem que l'espai tingui vida pròpia i que la gent el gaudeixi”, remarca el Cònsol Encarregat. A més, l'activitat del Consolat surt dels límits de la casa fins a institucions com el Barcelona Supercomputing Center, amb el qual col·labora des de fa anys, en una relació que està portant al desenvolupament del projecte d'un supercomputador a Mèxic, Coatlicue, la deessa mare dels déus asteques, nom que connecta amb el MareNostrum del BSC.
Així, el Consolat surt de la Casa Muley Afid i també convida a entrar-hi, fins i tot a veïns que recorden haver-se colat a la finca anys enrere saltant-ne les tanques, quan estava buida. “L’immoble no només s’ha conservat, sinó que té vida oberta”. També es mira des de fora, com des d’un Bus Turístic que s’atura al davant malgrat no ser una parada establerta a la ruta, o com amb un grup d’alumnes d’un curs de pintura que s’asseuen davant la reixa per pintar la casa, aquella que es va aixecar per complir els desitjos d’un sultà extravagant i que segueix dempeus explicant històries a la Bonanova.