Infraestructures. Economia. Comunicacions. Sobirania. Durant molts anys, aquests conceptes només es podien entendre des de la Terra. Avui, en canvi, depenen cada vegada més del que passa més enllà de l'atmosfera. L'espai ha deixat de ser un escenari reservat als astronautes, els coets i la ciència-ficció per convertir-se en un àmbit estratègic des d'on es decideixen qüestions tan quotidianes com les comunicacions, la navegació, la seguretat o la competitivitat econòmica.
És en aquest context que els últims anys ha guanyat força el concepte de new space, o nova economia de l'espai, per descriure una indústria que mobilitza inversions milionàries, impulsa noves empreses i concentra una competència creixent entre governs i grans corporacions de tot el món. Una economia que, malgrat portar l'etiqueta de "nova", en realitat no ho és tant: fa dècades que diferents països i empreses competeixen per dominar l'espai. La diferència és que aquesta cursa ha deixat de ser només una qüestió de prestigi científic —de veure qui arribava primer o qui hi arribava més lluny— per convertir-se en una batalla tecnològica i fins i tot geopolítica.
Però, per què aquesta urgència per dominar l'espai? No n'hi ha prou amb afrontar els reptes econòmics que els humans tenen a la Terra? Per a Maria Antonietta Perino, directora d'Economia Espacial, Exploració i Xarxa Internacional de Thales Alenia Space, el principal fabricant europeu de satèl·lits, la resposta és clara: "Anem a l'espai per millorar la vida a la Terra". Un objectiu que, segons ha defensat, va molt més enllà de l'exploració científica. "Tornar a la Lluna és molt més que deixar-hi una petjada. Si hi tornem és per construir una economia estable i garantir el futur de les pròximes generacions", ha afegit.
L'enginyera ho ha afirmat davant d'un auditori ple de directius, representants de startups, centres tecnològics i responsables polítics reunits en la sisena edició del Space Economy Congress, el congrés organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona que fins aquest divendres converteix la Llotja de Mar en el principal punt de trobada del sector espacial a Catalunya. Al llarg de la jornada, les referències a la geopolítica, a la necessitat de reforçar la sobirania tecnològica europea i a la construcció d'una indústria espacial pròpia han monopolitzat bona part dels debats.
Perquè, en realitat, dominar l'espai té implicacions molt més quotidianes del que sembla a primera vista. Els satèl·lits fan possible les comunicacions arreu del planeta, però també poden deixar incomunicades infraestructures crítiques, com hospitals o serveis d'emergència, si aquestes capacitats fallen o queden en mans de tercers. També són imprescindibles per a la navegació per GPS, imprescindible per al transport per mar, aire i terra, i per monitorar el territori, detectant amb antelació situacions d'alt risc d'incendi —com els d’aquests dies a Catalunya— o episodis de sequera i estrès hídric. Aplicacions que sovint passen desapercebudes o no s’associen a aquests aparells que sobrevolen l’atmosfera, però que expliquen per què l'espai ha deixat de ser només una qüestió científica per convertir-se en una estratègia economia i política.
Catalunya, rumb a l’espai
És precisament aquesta importància creixent la que explica per què Europa vol reduir la seva dependència exterior en unes infraestructures cada vegada més crítiques. En un sector on els Estats Units i la Xina continuen liderant bona part de les capacitats espacials, i on grans operadors privats com SpaceX estan redefinint les regles del joc, Europa aspira a reforçar la seva autonomia i a disposar de tecnologies pròpies.
"Qui no està a la taula, està al menú", ha resumit gràficament Jorge del Río, oficial d'Afers Científics de l'Oficina de les Nacions Unides per als Afers de l'Espai Ultraterrestre. Els actors reunits a la Llotja de Mar tenen clar que Catalunya —i, per extensió, Europa— no vol formar part del menú, sinó seure a la taula i tallar el bacallà en les decisions que marcaran el futur de l'economia espacial.
Maria Antonietta Perino: "Anem a l'espai per millorar la vida a la Terra"
En aquest context, no és estrany, doncs, que la paraula "sobirania" s'hagi convertit en el gran fil conductor del congrés. Des de la sessió inaugural fins a l'últim debat del matí, el concepte ha planat sobre pràcticament totes les intervencions. Però aquesta sobirania no és només un objectiu polític: també es tradueix en projectes concrets. A escala europea, programes com Copernicus —dedicat a l'observació de la Terra—, Galileo —el sistema europeu de navegació per satèl·lit—, o la futura constel·lació IRIS² són alguns dels pilars amb què la Unió Europea vol reforçar la seva autonomia estratègica. Els representants del sector, però, coincideixen que aquest esforç s'ha d'intensificar. "Necessitem programes, necessitem contractes, necessitem ambició i pressupost. I ho necessitem ara", ha reclamat Sandra Mingot, responsable dels Programes Espacials de la UE i de Defensa a Sener Aerospace & Defence.
Dins d’Europa, Catalunya també vol guanyar pes en aquesta nova economia de l'espai. Ho fa amb un sector que no ha deixat de créixer en els últims anys i que ja suma 83 empreses dedicades a les tecnologies de l'espai, més del triple que el 2019. Són les últimes dades de l’informe que ha presentat ACCIÓ, en col·laboració amb la Secretaria de Polítiques Digitals i l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), coincidint amb el Space Economy Congress.
En conjunt, aquestes companyies facturen 237 milions d'euros i donen feina a 1.822 professionals. La majoria són petites i mitjanes empreses —gairebé tres de cada deu són startups i més de la meitat tenen menys de deu anys de vida—, però amb una clara vocació internacional: una de cada tres ja exporta. Segons el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, aquestes dades "posen de manifest el potencial del sector espacial com a motor de creixement industrial, d'atracció d'inversió i de creació de llocs de treball qualificats".
És aquest ecosistema, precisament, el que el Govern vol projectar al món amb la candidatura de Barcelona per acollir l'International Astronautical Congress (IAC) del 2029, la principal trobada mundial del sector espacial. La candidatura, impulsada amb el suport de l'Agència Espacial Espanyola, competirà amb Houston i Ginebra i es defensarà aquest octubre durant el congrés que tindrà lloc a Antalya (Turquia). Per a Sàmper, acollir l'IAC representa "una oportunitat estratègica per fer créixer encara més l'ecosistema català de l'espai, atraure inversió, negoci i reconeixement global".
Una oportunitat, també, per convertir Catalunya en el punt de trobada d'un sector que, precisament, reclama més coordinació entre tots els seus actors. No és casualitat que, si la sobirania ha estat el gran concepte del congrés, la col·laboració hagi estat el segon. Contractes públics, més inversió, cooperació entre grans empreses i startups i una coordinació més estreta entre governs, indústria i centres tecnològics han estat algunes de les receptes que més s'han repetit al llarg de la jornada.
Una cursa que es guanya en equip
"Si no avancem junts, no canviarem el món. Necessitem aprofitar el millor de cada país per construir la millor Europa", ha resumit Mingot. El principal obstacle perquè aquesta col·laboració sigui efectiva no és, a parer de Jaume Sanpera, fundador i conseller delegat de Sateliot, un excés de regulació europea, sinó la fragmentació entre els diferents països És aquí on les administracions públiques i els governs juguen un paper fonamental. Tal com ha advertit del Río, han de ser els responsables de "crear l'entorn adequat perquè aparegui la innovació". "No n'hi ha prou amb desenvolupar tecnologia; també hem de crear talent", ha afegit.
Precisament, el talent ha estat l'altre gran repte que ha sobrevolat les diferents sessions del congrés. Sense professionals qualificats, han coincidit diversos ponents, la sobirania tecnològica i la competitivitat europea difícilment es podran consolidar. "La clau és tenir les persones adequades als llocs adequats, investigant i transformant aquest coneixement en noves tecnologies", ha remarcat Pol Llorca, cap de Desenvolupament de Negoci d'Airbus GeoTech. En la mateixa línia, Carlos Álvarez, director de Missions de Navegació a Indra Space, ha advertit que "les tecnologies evolucionen tan ràpid que necessitem enginyers amb una mentalitat oberta, capaços d'imaginar i desenvolupar infraestructures que avui encara no existeixen".
Sobirania. Col·laboració. I talent. Són les tres grans receptes que ha deixat el Space Economy Congress. Les tres condicions indispensables perquè Catalunya no acabi formant part del menú, sinó que pugui seure a la taula i tallar el bacallà en una cursa geopolítica, tecnològica i econòmica que fa dècades que va començar.