Ciutats amb propòsit: més habitatge a preu assequible

Barcelona comença l’any 2025 amb molts propòsits, però de ben segur el més rellevant és el de posar a disposició de la ciutadania més habitatge i a un preu assequible. Les ciutats no només han de ser funcionals, segures i eficients, sinó que han de respondre als reptes i necessitats dels seus veïns. Una cosa és parlar de les ciutats amb propòsit a nivell teòric, aquelles que prioritzen el benestar de les persones, la sostenibilitat i la justícia social, i l’altra és aterrar a la realitat aquestes voluntats, i això no és tan fàcil.

Per començar, les ciutats no poden solucionar totes soles el problema de l’habitatge, cal assumir aquest fet. En segon lloc, totes les ciutats expulsen habitants i n’acullen de nous, és la llei del mercat. En tercer lloc, la iniciativa pública no pot cobrir la demanda d’habitatge existent i és imprescindible el concert amb l’empresa privada.

Per això, la voluntat i compromís del Govern Illa d’una construcció massiva d’habitatge assequible és una bona notícia. El problema, al meu entendre, és la capacitat de producció. Passar del propòsit al fet. L’excés de normatives complica de manera exagerada aquesta producció massiva d’habitatges, que hauria de ser molt més àgil del que és actualment. No és de sentit comú que, des de la disposició del solar, es tardi fins a quatre anys a entregar les claus del pis.

L’emergència de l’accés a l’habitatge requereix doncs un esforç col·lectiu públic i privat que no depèn només de la intervenció governamental, sinó també de la participació activa dels ciutadans. Disposar d’una legislació estable en matèria d’arrendaments urbans és fonamental per a arrendataris i arrendadors, així com garantir la protecció de l’habitatge davant possibles ocupacions. Garantir un entorn legal i fiscal adequat per a les empreses promotores d’habitatge assequible ha de formar part de la solució. Involucrar els operadors i promotors privats en el propòsit significa generar unes condicions adequades, que no especulatives, per tal que puguin recuperar la inversió i tenir un cert retorn.

Per passar del propòsit a la realitat caldrà molta cintura i molt consens en les mesures a activar. Això vol dir retirar mesures que no han tingut l’impacte que desitjat, com la reserva del 30% d’habitatge de protecció en noves promocions; rehabilitacions en sòl urbà consolidat, i activar mesures com poden ser incentius fiscals per als joves que accedeixen al seu primer habitatge. Les ciutats amb propòsit estan cridades a l’acció aquí i ara.