Juan Marsé, Camilo José Cela, Ana María Matute, Eduardo Mendoza. Quatre grans noms de la literatura espanyola units per un mateix vincle: haver guanyat el Premi Planeta. Aquest dijous, nou novel·les aspiren a sumar-se a aquest palmarès històric en una edició que celebra els 75 anys del certamen a Barcelona. Més enllà del prestigi literari, el guanyador s'endurà un milió d'euros, una dotació que situa el Planeta entre els premis més ben remunerats de les lletres en espanyol —una distinció que comparteix des d'enguany amb el recentment creat Premio Aena de Narrativa Hispanoamericana, però que reconeix obres ja publicades, a diferència del Planeta, reservat a novel·les inèdites—.
Els nou finalistes que opten al guardó han estat seleccionats entre els 1.424 originals presentats, una xifra rècord en els 75 anys d'història del premi. Encara que habitualment deu novel·les arriben a aquesta fase, una de les seleccionades ha quedat fora de la competició en descobrir-se que ja havia estat publicada, incomplint així les bases del certamen, que exigeixen que les obres siguin inèdites (a més de passar per controls de qualitat destinats a detectar el possible ús d'intel·ligència artificial, cosa que les descartaria d'entre les seleccionades).
Entre les finalment nou novel·les finalistes que abasten diferents gèneres, la narrativa històrica torna a ocupar un lloc destacat, en línia amb una tendència recurrent en el Premi Planeta. A més, diverses d'elles han estat presentades sota pseudònim, un fet que suma encara més expectació al guardó, manté la incògnita sobre l’autoria de diverses obres. De fet, no seria la primera vegada que el certamen depara una sorpresa d'aquest tipus: el 2021, Carmen Mola va resultar ser, en realitat, el pseudònim de tres escriptors —Jorge Díaz, Agustín Martínez i Antonio Mercero—, que es van alçar amb el premi per La bestia en una revelació que va acaparar bona part de l'atenció durant la gala.
Dos misteris que es resoldran aquest mateix dijous, 15 d'octubre. Tot i que la data s'ha consolidat en el calendari del guardó, la gala estrena escenari: se celebrarà al pavelló 1 del recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, en lloc del Museu Nacional d’Art de Catalunya, seu habitual de la cerimònia des del 2019 —amb l'excepció de la gala del 2020, que es va celebrar en un format més reduït de l'habitual a causa de la pandèmia—. El canvi d'ubicació respon, segons explica l'organització, a l'elevada demanda d'assistència. El sopar literari estarà, a més, presidit pels Reis d'Espanya i reunirà representants del món de la cultura, l'economia i la societat civil.
A més d'aquesta novetat, la 75a edició del Premi Planeta incorpora dos nous noms al jurat encarregat de triar la novel·la guanyadora. Ambdós coneixen el certamen des de dins: Paloma Sánchez-Garnica, finalista el 2021 i guanyadora el 2024 amb Victoria, i Javier Sierra, que es va alçar amb el premi el 2017 amb El fuego invisible. Els dos substitueixen José Manuel Blecua, mort al maig i a qui des de l'editorial han volgut homenatjar en la roda de premsa de presentació del certamen al Palau de la Música Catalana, i a Juan Eslava Galán, que va formar part del jurat durant disset anys. Completen el comitè Luz Gabás, Pere Gimferrer, Eva Giner, Carmen Posadas i Belén López, directora d'Editorial Planeta i secretària amb vot.
Més enllà del reconeixement mediàtic, el Premi Planeta suposa també un important aparador comercial per als seus guanyadors. Segons José Creuheras, president del Grup Planeta, des de la creació del certamen, el 1952, s'han venut més de 47 milions d'exemplars de les obres premiades, amb una mitjana aproximada de 625.000 llibres per edició. “El premi va néixer amb una doble vocació: fomentar la lectura, però també garantir que els escriptors poguessin viure de la literatura”, ha recordat Creuheras. Una aspiració que, segons defensa, segueix vigent més de set dècades després.
Història, suspens i memòria: les nou novel·les finalistes del Premi Planeta
De la Castella del segle XV als conflictes que van marcar el segle XX, les nou novel·les finalistes recorren diferents èpoques a través d'històries travessades per secrets familiars, traumes, ferides del passat i la recerca de la pròpia identitat. La novel·la històrica torna a ocupar un lloc destacat, en línia amb una tendència habitual en el Premi Planeta, encara que la selecció també dona cabuda al thriller policial, l'espionatge i els relats contemporanis, que exploren temàtiques com la salut mental o els vincles personals.
Encara que les nou novel·les finalistes són molt diferents entre si i, en tractar-se d'obres inèdites, el seu contingut només el coneix en profunditat el jurat, Luz Gabás ha assenyalat una preocupació comuna a moltes d'elles: “trobar la pau, sanar les ferides i construir una vida millor”. Aquesta diversitat d'històries també es reflecteix en la procedència dels originals. La majoria, 778 de les 1.424 obres presentades, procedeix d'Espanya, encara que el certamen compta també amb una important participació de l'Amèrica del Sud —amb 383— i de països com Mèxic i els Estats Units. De la província de Barcelona s'han rebut 77 novel·les.
Diverses de les novel·les finalistes viatgen al passat. És el cas de La sombra de Isabel, de Pedro Regalado Rodríguez, que recrea la vida d'Isabel la Catòlica i mostra com la futura reina aprèn a governar i descobreix el cost personal que comporta l'exercici del poder. La noche de los faroles, firmada per Mencía Salazar (pseudònim) situa l'acció el 1780, en plena guerra d'Independència dels Estats Units. En aquesta novel·la d'espionatge naval, una espia espanyola aconsegueix els codis de senyals d'un comboi britànic, una informació que l'almirall Luis de Córdova aprofitarà per preparar una emboscada en alta mar.
El passat també guarda secrets difícils de desenterrar a Los Caminantes, de Martín Guerrero, un altre pseudònim. La història arrenca a la Barcelona de 1959, quan una jove s'enamora d'un traductor francès que desapareix sense deixar rastre. Dues dècades després, un informe de les Brigades Socials franquistes cau a les seves mans i vincula l'home amb un suposat pla per assassinar Antonio Machado. A Los que faltan, presentada per Luz Ventura, també sota pseudònim, la violència política irromp de ple en la intimitat familiar. Després de ser empresonada i torturada per una dictadura, una jove torna a casa embarassada. Allà haurà d'enfrontar-se a les seqüeles del que ha viscut i intentar refer la seva vida.
La lluita contra l'opressió adopta una altra forma a La mujer desnuda sale a las once, de Bernardo Galeana (pseudònim). Ambientada al Mèxic dels anys setanta, aquesta obra segueix un jove artista zapoteca que se suma a la guerrilla convençut que la lluita armada pot canviar les coses. No obstant això, aviat acabarà desencantat de la lluita armada i optarà per la pintura com a forma de resistència. També en la mateixa línia de la novel·la històrica però influenciada per la ficció es troba El jardín de Lennon, de Jorge Herrero, un altre pseudònim, en la qual quatre estudiants de Periodisme apassionats pels Beatles investiguen l'existència d'un suposat fill secret de John Lennon, una aventura que aviat deriva en enganys i traïcions.
A més de la novel·la històrica, també hi ha espai per al thriller, un altre dels grans gèneres en la història del Premi Planeta, amb exemples com Letraherido, de Pepe M. Carrascosa, un dels pocs candidats que es presenta sota el seu nom real. En la seva novel·la, literatura i misteri es barregen a través d'un assassí que sembla utilitzar els llibres per atraure les seves víctimes i que, a més d'un rastre de sang, també deixa al costat del cadàver un llibre procedent d'una xarxa d'intercanvi d'exemplars, coneguda com a bookcrossing.
I entre les seleccionades, encara hi ha espai per a altres temes com la recerca de les arrels familiars, present a Alba Naranja, de Tamsilt El Hayani (pseudònim). A la novel·la, la seva protagonista, després de descobrir que va ser víctima d'una xarxa de nadons robats a Barcelona, investiga el seu passat fins a trobar un llinatge de dones d'origen turc assentades al Marroc. Així mateix, les ferides emocionals també són el centre d'altres de les novel·les seleccionades com Kintsugi o tres almas rotas, de Hugalma de la Sierra (pseudònim), on tres persones amb crisis diferents coincideixen en un mateix taller terapèutic inspirat en l'art japonès de reparar gerros amb or, tècnica que no només permet no oblidar les cicatrius sinó fins i tot ressaltar-les.
Entre aquestes nou obres seleccionades, set d'elles han estat presentades sota pseudònim, i, per tant, la identitat de bona part dels autors que aspiren a incorporar-se a aquest palmarès històric on es poden trobar grans noms de la literatura, serà un misteri fins a la decisió del jurat. Aquest misteri afegeix expectació a la gala, encara que no permet anticipar si entre els premiats hi haurà algun nom reconegut, com ja va passar en la seva anterior edició, quan Juan del Val, periodista, escriptor i col·laborador televisiu, es va alçar amb el milionari guardó per Vera, una historia de amor.