Un gran contenidor gris s'ha instal·lat aquesta setmana a la plaça del Canòdrom, al districte barceloní de Sant Andreu. Però, malgrat la seva aparença, no transporta mercaderies, sinó històries de vida: les dels qui van deixar enrere el seu lloc d'origen per començar de nou i buscar noves oportunitats a Barcelona. Es tracta del Museo Migrante Migrante, un projecte artístic itinerant per Espanya que recull experiències relacionades amb la migració i la identitat.
Impulsat per la fotògrafa Angélica Dass, coordinat per la consultora social Cidalia i finançat per la Dirección General de Derechos Culturales del Ministerio de Cultura, el Museo Migrante Migrante (MMM) es quedarà a Barcelona fins al pròxim 18 d'octubre. A l'interior d'aquest contenidor gris, els visitants trobaran retrats fotogràfics acompanyats de testimonis personals que posen veu als qui han canviat de lloc per començar una nova etapa.
I no tots els testimonis parlen de creuar una frontera internacional o canviar de país. També hi ha històries dels qui van deixar enrere el seu poble natal per buscar noves oportunitats a la ciutat, així com de famílies que encara conserven la memòria dels desplaçaments de generacions anteriors. Unes històries que, en definitiva, no només parlen de passat, sinó també de present. De fet, la Barcelona actual és un reflex d'aquesta diversitat de trajectòries: segons les dades del padró municipal, més d'una de cada tres persones que viuen a la ciutat ha nascut a l'estranger.
A aquestes històries de persones arribades d'un altre país, s'hi sumen les dels qui van arribar des d'altres punts de Catalunya o d'Espanya per instal·lar-se a la capital i començar una nova etapa. Són experiències diferents que aquests dies conflueixen al Museo Migrante Migrante, on els retrats fotogràfics i els testimonis personals donen veu als qui van deixar enrere un lloc per construir la seva vida en un altre.
Però la visita al contenidor gris no es limita a recórrer les històries exposades. Els qui s'acosten al museu també poden compartir voluntàriament les seves pròpies experiències i contribuir a una col·lecció de fotografies i testimonis escrits que creix amb cada parada del projecte. D'aquesta manera, l'espai incorpora noves veus a mesura que avança el seu itinerari. Un recorregut que va començar a Bilbao, on el museu va tenir la seva primera activació a Itsasmuseum entre el 5 i el 10 de maig. I, després de fer parada a la capital catalana, el projecte preveu continuar per Santander, Catarroja (València), Màlaga i Santa Cruz de Tenerife.
Així mateix, durant aquests dies, el museu també obrirà un espai per al diàleg. El pròxim 15 d'octubre, de 18 a 20 hores, l'Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica Canòdrom acollirà Conversaciones de Memoria en Movimiento, una trobada en la qual participaran Ali González-García, experta en transformació digital en governs; Silvina Merino, vinculada al projecte Microhistorias Migrantes; i Angélica Dass, coordinadora artística del Museo Migrante Migrante. La conversa posarà el focus en com els desplaçaments influeixen en la identitat i el sentit de pertinença, i en el paper de les històries personals en la memòria de les ciutats. La presència de Dass a Barcelona coincideix, a més, amb l'exposició d'una altra de les seves obres a la ciutat. El seu projecte fotogràfic Humanae forma part de El culte a la bellesa, una mostra del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) que pot visitar-se fins al 8 de novembre i recorre l'evolució dels ideals de bellesa al llarg de la història.
A més, la programació del Museo Migrante Migrante es completa amb activitats educatives i comunitàries a la plaça del Canòdrom, previstes fins al 18 d'octubre i dirigides a públics de diferents edats. Fins a cinc centres educatius participaran en visites i propostes adaptades a les diferents etapes formatives per acostar l'alumnat a les històries i experiències que reuneix el projecte.