La Llotja de Mar, un espai neoclàssic de la nostra ciutat, es converteix en l'espai més modern i tecnològic de tota Europa. Perquè el Sónar+D d'aquest any s'ha traslladat als seus salons i patis per debatir sobre el futur de la música digital. Passat i futur es donen la mà en aquest festival que vol tornar a recuperar la humanitat en un món on la tecnologia sembla ocupar-ho tot.
Espais com l'Stage+D o la Expo+D dialoguen amb artistes i enginyers per marcar el full de ruta de la música electrònica contemporània. La IA està tan present a les nostres vides que ja comença a esgotar i, davant d'aquest panorama, és el moment d'agafar el timó i decidir quin tipus d'ús volem (i debem) fer de les tecnologies més punteres.
Debat, experiments, workshops i performance en viu han format part del Sónar+D en una edició inaugurada per un artista català que representa molt fidelment l'esperit d'aquesta edició: el pianista de jazz Ignasi Terraza que ha a co-improvisat a cegues amb un algorisme de la UPC.
La inauguració del Sónar+D amb ImprovIA d'Ignasi Terraza
El tret de sortida d'aquest laboratori ha estat, per primer cop, amb un concert en lloc de la clàssica conferència. A l'escenari Stage+D hem pogut presenciar ImprovIA, un diàleg a temps real entre el pianista de jazz català Ignasi Terraza i un sistema d'intel·ligència artificial desenvolupat pel professor i investigador de la UPC Philippe Salembier.
La posada en escena d'aquest experiment ha comptar únicament amb un piano, un ordinador, dos micròfons i un bucle d'escolta mútua. La màquina rebia el so del piano en temps real i, captant-ne l'essència, la intensitat i el ritme, tornava una rèplica musical al moment. Salembier ha evitat l'ús d'efectes de fons artificials per aconseguir que la tecnologia fos un membre més de la banda i pogués conversar amb en Terraza de tu a tu.
El resultat ha estat una composició lliure sense etiquetes. Transitant pel jazz, el piano i gèneres encara per batejar, el concert ha estat un diàleg musical molt orgànic i natural. Cap al final de l'actuació, la simbiosi era tan absoluta que resultava impossible desxifrar l'origen de cada nota o l'ordre de les respostes. Es llançava, així, una pregunta a l'aire: qui estava improvisant amb qui?
AI & Music Open Forum: El debat de la cadira buida
Després del concert inaugural, ha pres el relleu l'AI & Music Open Forum (emmarcat en la iniciativa europea S+T+ARTS). La posada en escena ja trencava les regles del joc de les ponències tradicionals: un escenari amb quatre cadires, tres d'elles ocupades per figures com François Pachet, Anna Xambó i Rob Clouth, i una quarta cadira completament buida. El funcionament de la xerrada ha estat molt dinàmic, perquè no es tractava d'una trobada tancada d'experts, sinó d'una xerrada oberta: qualsevol assistent del públic que volgués aportar una opinió, llançar una pregunta o rebatre un argument podia ocupar la cadira buida.
Més enllà de les opinions de cadascún dels ponents, el fòrum ha servit per mostrar que estem en un canvi de sensibilitat dins el sector de la cultura digital: hi ha un cert avorriment i cansament generalitzat entre els artistes respecte al "soroll" mediàtic i promocional de la IA, però es valora positivament com a instrument per agilitzar el treball brut i potenciar el resultat final.
Molts dels creadors presents porten experimentant amb machine learning des del 2020 i l'efecte sorpresa ha caducat. Al final, el fòrum ha servit per aterrar el discurs: el valor real de la IA no és el joc de fer-li copiar la creativitat humana, sinó la seva capacitat per accelerar els processos tècnics. El fet que la IA permeti programar en un sol dia tasques tècniques que abans requerien setmanes, és la seva millor virtut: estalvia el treball brut per retornar-li a l'humà el temps necessari per a la pura recerca i creació.
Més enllà de la IA
Aquesta voluntat de recuperar el control humà s'ha estès per la resta de l'edifici. Per una banda, Beyond the Screen ha mostrat clarament la reacció artística contra la "dictadura del píxel perfecte", amb artistes com Mónica Rikić (que ha aparegut acompanyada d'un robot assistencial a l'escenari) o Roxanne Harris (que ha projectat els seus propis codis algorítmics sobre la seva esquena mentre actuava).
De l'altra, l'apartat Digital Gardens and Dark Forests ha posat sobre la taula com trencar amb el model actual d'Internet, un espai controlat per les grans corporacions i dominat per les mètriques. I ho ha fet amb propostes com la de l'artista filipina Chia Amisola que ens ensenya com optar per webs artesanals i personals a l'estil dels vells GeoCities.
Per molt que la IA i els algorismes corrin, la sensibilitat, la improvisació i la creativitat continuen sent, exclusivament, humanes.
Si el Sónar+D és el laboratori on Barcelona imagina el futur, aquest any ha quedat clar que el futur passa per recuperar el control. És cert que la tecnologia corre més ràpid que mai, però a la Llotja de Mar hem vist que, per molt que la IA i els algorismes corrin, la sensibilitat, la improvisació i la creativitat continuen sent, exclusivament, humanes.