Una porta a Geòrgia en ple passeig de Gràcia, però amb Barcelona com a punt de partida. És la combinació que proposa Tbilisi Boulevard: acostar a la ciutat una cultura i una gastronomia encara poc conegudes, sense deixar de mirar el lloc on ha triat instal·lar-se. Els seus 1.600 metres quadrats ocupen dues plantes d’un dels locals que al seu dia van formar part de l’històric Bulevard Rosa, aquell gran aparador de botigues i establiments que durant dècades va ser una de les senyes d’identitat d’aquest tram del passeig fins al seu tancament el 2018.
No obstant això, aquest passat no ha desaparegut del tot. Les primeres pistes d’aquella història comercial apareixen ja des del carrer: una catifa vermella condueix fins a l’entrada i, sobre la façana, les lletres TB acompanyen el nom de Tbilisi Boulevard. Tbilisi, la capital de Geòrgia, aporta l’origen; Boulevard, en canvi, recupera el vincle amb la història del lloc. Sergio Rodríguez, director del nou restaurant, explica que el projecte, impulsat per tres empresaris georgians establerts des de fa dècades a Barcelona i procedents de diferents sectors —un d’ells amb experiència en la restauració al seu país d’origen—, anava a tenir inicialment un altre nom. Però finalment van decidir conservar Boulevard com una picada d’ullet al passat de l’espai.
En creuar la porta, les referències a aquesta història continuen. La majestuositat de la decoració s’imposa des de la primera ullada i Geòrgia comença a guanyar terreny entre les taules, les ampolles de vi i una carta plena de receptes tradicionals. No obstant això, n’hi ha prou amb aixecar la mirada per trobar-se amb el passat: la gran cúpula de vidre i la icònica escala continuen allà, integrades ara en un espai que barreja la nova identitat georgiana amb la memòria del lloc.
Encara que l’espai remeti a Barcelona i a la història d’aquest lloc, el paladar mira a Geòrgia. “No es tracta només de menjar, sinó d’acostar tota una cultura”, explica Rodríguez, al capdavant de la posada en marxa del restaurant i amb més de 25 anys d’experiència en la gestió de projectes gastronòmics similars. El seu propòsit és acostar al públic una cuina que, malgrat haver guanyat presència a Barcelona en els últims anys —la ciutat ha sumat en poc temps vuit restaurants georgians, com Kinza, Kaia o Supra Barcelona—, encara resulta poc coneguda per molts barcelonins.
“És una gastronomia amb un llegat que es manté des de fa més de 1.500 anys i amb receptes que es passen de pares a fills. I aquesta tradició es veu en cada plat, es veu en cada sabor”, explica Rodríguez. Una tradició que també s’estén al vi, un dels protagonistes de la proposta i present des de l’entrada, on es troba una àmplia vinoteca. “Al final estem parlant que els georgians són els precursors del vi, tenen una tradició vinícola de fa més de 8.000 anys i el porten molt arrelat al seu ADN”, afegeix.
Però a més d’una cuina que funcionarà de forma ininterrompuda de 12.00 a 00.00 hores, el restaurant també compta amb diferents espais: El Saló, amb capacitat per a 200 comensals, concentra la vida principal del restaurant; La Bodega posa el focus en la tradició vinícola georgiana; els Privats ofereixen tres espais més reservats per a celebracions i reunions; i La Cocteleria pren el relleu quan cau la nit. A partir de les 20.00 hores, a més, el paladar comparteix protagonisme amb la cultura: música en directe i danses regionals georgianes ocupen l’espai amb actuacions inspirades en les diferents tradicions del país.
Les altres vides del Bulevard Rosa
Però abans de convertir-se en una porta d’entrada a Geòrgia, aquest espai ja havia estat escenari d’altres històries molt més lligades a Barcelona. El seu origen es remunta als anys trenta, quan el 1932 va obrir al passeig de Gràcia el Salón Rosa, un espai de trobada associat a la vida social de la ciutat de l’època. El seu nom acabaria sobrevivint fins i tot després de la seva desaparició i donaria pas, dècades més tard, al que seria un dels grans icones comercials de l’avinguda: el Bulevard Rosa.
El 1978, l’empresari Enric Vives Valls va impulsar l’obertura d’aquestes galeries comercials —juntament amb les sales del Publi Cinema—, que van transformar aquest tram del passeig de Gràcia en un entramat de petits establiments connectats a l’interior d’un mateix espai i comunicats amb algunes de les principals artèries de l’entorn, com el mateix passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya i els carrers València i Aragó. Moda, complements, joieria i altres negocis convivien en uns 5.200 metres quadrats que van arribar a reunir prop d’un centenar de botigues.
Durant quatre dècades, el Bulevard Rosa va formar part de la vida comercial del passeig de Gràcia. Però el mateix èxit de l’avinguda va acabar jugant en contra seu. L’arribada de grans marques internacionals va transformar el model comercial de la zona: els grans locals a peu de carrer, amb amplis aparadors i major visibilitat, van anar guanyant terreny enfront de les petites boutiques integrades en galeries inte
El Bulevard Rosa va tancar definitivament el 31 de juliol de 2018, després de quaranta anys d’activitat. La propietat va continuar —i encara ho fa— en mans de la família Vives, que durant els anys posteriors va estudiar diferents opcions per recuperar l’espai. Entre elles va estar la possibilitat de l’arribada del grup d’esports Decathlon o fins i tot la unió amb el local veí Bulevard dels Antiquaris, un espai que encara manté part d’aquella essència, però cap dels projectes va acabar de materialitzar-se.
Obrir-se pas en passeig de Gràcia
Finalment, la família Vives va optar per reformar l’espai i buscar nous usos. El 2024, una part de l’antic Bulevard Rosa va tornar a obrir com a White Rabbit, un museu immersiu dedicat a Barcelona i la cultura catalana, amb un públic majoritàriament turístic. Al voltant, altres locals de l’entorn han anat recuperant activitat amb noves marques, com Dr. Martens o Brandy Melville.
El número 53 del passeig de Gràcia també ha anat canviant d’ús. Abans de convertir-se ara en Tbilisi Boulevard, l’espai ja havia acollit Boulevard, un projecte del grup Costa Este que combinava restaurant, lounge, jardí interior, música en directe i programació nocturna.
Trobar un local gastronòmic d’aquestes dimensions en ple passeig de Gràcia no és un repte senzill. L’avinguda s’ha consagrat com una de les zones comercials més cotitzades de la ciutat i els espais disponibles són cada vegada més escassos. De fet, dades de Cushman & Wakefield, la disponibilitat en les principals zones prime de Barcelona (com aquest passeig) va caure al 0% el 2025, enfront del 2% de l’any anterior, mentre les rendes del passeig de Gràcia van créixer un 6%.
En un carrer on bona part dels aparadors estan en mans de grans marques internacionals, la restauració disposa de poc marge per fer-se un lloc: els clàssics El Nacional, La Pomarada o el nouvingut Circolo Popolare, on abans es trobava el Citrus, en són algunes de les excepcions, a més de cadenes de menjar ràpid.
Precisament, tot aquest passat de l’espai va ser un dels factors que van pesar als impulsors de Tbilisi Boulevard a l’hora de triar-lo. “Quan buscàvem local, volíem que tingués algun significat, algun sentit”, explica Rodríguez. “Per a nosaltres era molt important el caràcter representatiu d’aquest espai”. Una història que conviu amb la cuina de Geòrgia: amb plats com khinkali, els dumplings farcits de carn i brou; khachapuri, el pa tradicional amb formatge; o chkmeruli, pollastre en salsa d’all.
Una carta amb la qual ja han omplert les reserves de tots els caps de setmana fins a finals de novembre. Entre els primers clients hi ha una presència destacada de la comunitat georgiana —que concentra més de 20.000 persones a tot Catalunya— tot i que també d’altres comunitats de la regió, com russos o ucraïnesos, però també busca fer-se un lloc entre el públic local.
Més enllà de la gastronomia, hi ha una altra paraula que defineix la proposta: l’hospitalitat. A Geòrgia, explica Rodríguez, el menjar és una forma de celebrar la vida i rebre algú a casa és també una celebració: obrir-li la porta, asseure’l a la taula i fer-lo sentir benvingut. Al passeig de Gràcia, Tbilisi Boulevard converteix ara aquesta forma d’acollir en una nova manera d’apropar Geòrgia a Barcelona.