Les dones gestionen els seus diners tan bé com els homes, però se senten pitjor. És una de les conclusions de l’informe Radiografia de l’Educació i la Salut Financera a Espanya, elaborat per la de Salut i Educació Financera impulsada per la Fundació Caixa Enginyers, la UOC i l’Institut d’Estudis Financers. Aquest informe s'ha realitzat a partir d’una mostra de 3.881 persones. En el comportament financer, homes i dones obtenen puntuacions pràcticament idèntiques (69,7 i 69,0 sobre 100), però en la dimensió subjectiva, la que mesura estrès, satisfacció i seguretat, elles es queden en 46,5 punts, davant dels 53,1 dels homes. La diferència també apareix en els coneixements financers (71,3 punts per als homes i 60,1 per a les dones) i persisteix tot i tenir els mateixos estudis o la mateixa situació laboral. Així, les dades dibuixen una bretxa que no es pot explicar només per què saben o què fan les dones amb els diners i destapa —altra vegada— herències culturals i socials que fan que les dones se sentin menys segures a l'hora de parlar de diners.
"Les dones tenen el coneixement, però els falta empoderament", explica a The New Barcelona Post, Elisabet Ruiz Dotras, codirectora de la Càtedra. L'estudi analitza el comportament de les persones en termes d'estalvi, inversions i despeses i dona una imatge detallada del punt en el qual es troba la salut financera a l'Estat. La bretxa de gènere és el primer resultat persistent en totes les enquestes realitzades, sobretot en la salut financera subjectiva. Mentre els homes tenen una percepció molt més positiva de la seva situació, les dones es mantenen insegures malgrat que la capacitat sigui la mateixa en homes i dones d'edat, sou i coneixement similar.
Així, les dones obtenen resultats inferiors en la majoria dels indicadors, tant en el de coneixements financers com en el de salut financera, l’autoconfiança, la tolerància al risc i vulnerabilitat. Aquesta diferència, a més, no s'explica ni pel nivell de renda de les dones ni per la seva participació en el mercat laboral sinó per diferents factors que interaccionen entre si.
L'estudi afirma que el coneixement financer és un dels paràmetres en què més destaca la diferència entre homes i dones. La popularització del terme girl math a internet per referir-se al fet que les dones no entenen bé les finances sembla acostar-se més a la realitat del que ens agradaria. En aquest sentit, les dones —a mesura que tenen més formació— la bretxa persisteix. Per a Ruiz Dotras hi ha una percepció social que les dones estan destinades a les cures i a la càrrega invisible dels fills o el manteniment de la casa. També perquè en molts casos sembla que s'ha perpetuat la identificació de les finances com espais masculins. "Jo aquí no perquè no hi entenc", exemplifica la codirectora de la Càtedra. A més, si se li suma la bretxa salarial entre homes i dones, hi ha certa evidència que demostra que el coneixement de finances podria anar lligat al sou més alt de la família, en molts casos, el de l'home.
L'estudi afirma que el coneixement financer és un dels paràmetres en què més destaca la diferència entre homes i dones
Ara bé, una dada "sorprenent", en paraules de Ruiz Dotras, és que l'augment de la renda no redueix la bretxa de gènere en coneixements financers. D'aquesta manera, tenir més renda no garanteix que les dones tanquin la bretxa de coneixements financers; al contrari, és a les rendes altes on la bretxa és màxima. És per això que l'estudi concreta que els programes de benestar financer en entorns corporatius i professionals no poden ser neutres al gènere. Dissenyar intervencions específiques per a dones d'alta renda no és una mesura compensatòria, sinó una resposta a una desigualtat que ni el mercat ni la formació convencional estan corregint. En altres paraules, s'ha d'intensificar la creació d'espai de coneixement financer per a dones per tal de pal·liar aquestes diferències de gènere que no responen a cap paràmetre objectiu segons l'estudi.
L'eterna joventut
Sense dubte, el col·lectiu que surt més mal parat en l'estudi són els joves, en termes de salut financera subjectiva. Ara bé, aquesta joventut s'allarga fins als 44 anys. En aquest sentit, els grups de 25–34 i 35–44 anys presenten les puntuacions més baixes (46,3 i 47,2), per sota del punt mig de l'escala, mentre que els grups de més edat milloren progressivament fins als 52,2 punts en el grup de 55 o més. A part, l'estudi també reconeix que la capacitat d'estalvi és, amb diferència, el factor que més explica les diferències en salut financera subjectiva. "Dit d'una altra manera, saber quant pot estalviar una persona permet predir el 37,6% de com se sentirà respecte a la seva situació econòmica, molt per sobre de qualsevol altra variable", recull l'informe.
De fet, les persones que no poden estalviar gens obtenen una salut subjectiva de 26,3 punts, molt per sota del punt mig de l'escala i a 32 punts de distància de la seva pròpia salut objectiva (58,6 punts). Aquesta bretxa de percepció de 32 punts és la més gran de tot l'estudi, de manera que gestionen el dia a dia de manera acceptable, però se senten financerament vulnerables. Precisament, les joves són el col·lectiu que per renda, estabilitat laboral i equilibri familiar tenen menys capacitat d'estalvi, la qual cosa indica que són el grup menys satisfet amb la gestió de les seves finances. Per contra, les persones amb estalvi alt (més del 10%) obtenen 67,3 punts en salut subjectiva, i la distància respecte a l'objectiva queda en tan sols 9 punts.
La capacitat d'estalvi és, amb diferència, el factor que més explica les diferències en salut financera subjectiva
En definitiva, dones i joves són els col·lectius més fràgils tal com reflecteix l'estudi. D'aquesta manera, les desigualtats en educació financera van més enllà del coneixement sobre economia i condicionen la capacitat de les persones per gestionar els seus recursos, prendre decisions amb confiança i afrontar imprevistos. Quan una part significativa de la població no pot estalviar o no se sent preparada per prendre decisions financeres, la inclusió i l’equitat social queden en dubte. A més, la manca de coneixements, la baixa autoconfiança i la vulnerabilitat econòmica s’alimenten mútuament. Per això, des de la Càtedra, demanen més consciència per pal·liar aquestes diferències, ja que la generació d'oportunitats igualitària és clau per a la millora la salut financera d'un país.
