La literatura té un passaport encara més poderós: aquell que ens permet creuar cap a territoris que mai trobarem en una llista de carrers oficial. En aquesta segona meitat de la nostra ruta, deixem enrere la geografia física per a endinsar-nos en el mapa de la imaginació i l'aïllament.
Us proposo cinc parades per racons inventats que cap aerolínia us podrà vendre mai, però que resulten tan tangibles, claustrofòbics o magnètics que us faran dubtar de si realment no existeixen en el món físic.
Prepara una altra tassa de cafè (o una copa de vi), perquè entrem en el mapa de l'imaginat. Seguim el viatge?
El primer títol el vaig comprar en el Festival 42, només per donar-me el gust d'emportar-me alguna cosa, i quina sorpresa. La paret de Marlen Haushofer (Angle Editorial) és una novel·la distòpica sobre la supervivència d'una dona i una colpidora rondalla sobre la solitud. La història se situa en un idíl·lic refugi de caça a les muntanyes austríaques que, de la nit al dia, queda aïllat de la resta de la civilització per una paret invisible i infranquejable.
En un entorn de boscos alpins espessos, molsa fresca, el curs cristal·lí del rierol i un silenci vegetal absolut, Haushofer converteix la naturalesa salvatge en una presència viva, tàctil i inquietant que embolcalla al lector en una experiència de supervivència claustrofòbica i poètica. És una novel·la per als qui busquen una immersió radical en l'aïllament de la muntanya i el retorn al salvatge, sense que aquesta tingui un nom específic.
Aquest segon títol és una mescla entre els somnis que succeeixen en cases de mil habitacions i el mite del laberint. A Piranesi de Susanna Clarke (Ed. Àmsterdam) la protagonista és "La Casa", una estructura arquitectònica desmesurada de passadissos colossals, milers d'estàtues de marbre i un oceà propi que habita en les plantes inferiors.
És una novel·la fantàstica i hipnòtica en l'univers de la qual només existeixen dos personatges, Piranesi i l'Altre, i evidències de l'existència d'una tercera persona. L'obra destaca per la seva atmosfera profundament lírica i sensorial, i per la mirada de Piranesi, qui habita aquest laberint infinit no amb temor, sinó amb una devoció i una innocència inoblidables. Serà el destí perfecte si necessites trencar del tot amb la realitat i perdre't en un univers vast i monumental.
Si quan busco una recomanació algú em diu “aquest llibre és com un encreuament entre Cent anys de solitud i un quadre de Chagall” em tiro de cap. Perquè qui no voldria tornar a visitar Macondo com la primera vegada? Doncs bé, Un lloc anomenat Antany d'Olga Tokarczuk (Ed. Proa), és una enlluernadora rondalla de realisme màgic que se situa en Antany (Prawiek), un mític llogaret situat al centre de Polònia, delimitada per dos rius i custodiada en els seus quatre punts cardinals per quatre arcàngels.
La història segueix la vida de diverses generacions dels seus habitants mentre esdeveniments històrics com la Gran Guerra, la Segona Guerra Mundial i la dominació soviètica irrompen en el seu petit univers. La novel·la és una obra de profunda bellesa carregada d'aromes a resina de pi, llenya i terra llaurada, que medita sobre el ritme circular del temps, la fragilitat humana i la petjada que deixem en el paisatge que habitem, on Tokarczuk construeix un microcosmos en el qual el que és quotidià s'entrellaça de manera natural amb el que és diví i el folklore.
A més, aquesta obra va consagrar a l'autora i li va valer guanyar el Man Booker Internacional i el Nobel de Literatura. Tot un viatge per a amants de les tradicions camperoles i les geografies mítiques.
El tercer país de Karina Sainz Borgo (Ed. Lumen), és una tragèdia èpica i visceral ambientada a Mezquite, una franja fronterera inhòspita i sense llei suspesa entre dues nacions no nomenades. La història arrenca amb Angustias Romero, una dona que fuig de la pesta i la misèria de la seva terra portant als seus bebès bessons nounats, els qui moren durant la travessa. Devastada pel dolor, Angustias arriba a Mezquite buscant únicament un racó de terra on donar-los un enterrament digne. Aquí coneix a Visitación Salazar, una dona indomable i mítica que ha aixecat de manera il·legal un cementiri en la terra erma per a donar sepultura als morts errants, els migrants i les víctimes oblidades que ningú reclama.
Angustias decideix quedar-se al costat d'ella i convertir-se en la seva ajudant per a mantenir en peus aquest santuari de memòria. Mescla de thriller, western i tragèdia clàssica, és un colpidor retrat del dol, la maternitat i la resistència femenina. Una obra impregnada de pols, sol abrasador i un realisme feroç on donar sepultura als morts es converteix en l'últim acte de dignitat humana. És una travessa esquinçadora i èpica per un paisatge de frontera tant dur com inesborrable, que potser existeix malgrat no estar dibuixat en els mapes.
I tanco la meva llista de recomanacions amb una saga que també es va portar a la pantalla petita. Naturaleza Muerta de Louise Penny (Ed. Salamandra) arrenca la sèrie Three Pines, un idíl·lic poble de muntanya amagat en els boscos del Quebec, tan al marge del món que ni tan sols figura en els mapes ni rep senyal telefònic. L'inspector cap, Armand Gamache, haurà d'instal·lar-se en el llogaret i submergir-se en la vida dels seus singulars veïns, descobrint que darrere de l'afable façana de la comunitat s'amaguen enveges, secrets del passat i fosques rivalitats artístiques.
Sota el paradigma del confort campestre, aquesta saga de novel·les destaquen pel seu ambient càlid i reconfortant —ple de xemeneies enceses, te calent, aurons de tons vermellosos i menjar casolà en el bistró del poble— en perfecte contrast amb una lúcida indagació sobre els plecs més foscos de l'ànima humana. És el refugi definitiu si busques calidesa, calma i una tassa ben calenta a l'abric de la naturalesa canadenca.
No hi ha rutina, pressupost ajustat, ni cor trencat que es resisteixi al poder d'una gran història.
Al final, els avions s’hauran enlairat sense nosaltres i l'asfalt ardent seguirà aquí, a l'altre costat de la finestra. No obstant això, el veritable miracle d'aquests passaports de paper no és només estalviar-nos la cua de la terminal o la cerca d'un bitllet assequible; és recordar-nos que no hi ha rutina, pressupost ajustat, ni cor trencat que es resisteixi al poder d'una gran història. Alguna cosa haurà canviat en la nostra geografia personal després d'aquesta ruta.
I viatjar, al cap i a la fi, mai ha estat una qüestió de distància física, sinó de la profunditat amb la qual decidim mirar cap a un altre lloc.