Les de Barcelona ho peten a Londres

Àngels. Anna. Beatriz. Edwina. Elisabeth. Francesca. Gemma. Helena. Inés. Laura. Lorena. Mar.  Marta. Matilde. Montse. Nathaly. Nely. Olga. Raquel. Silvia y Zuriñe. Aquests noms de dona no estan posats a l’atzar. Són els noms de pila de les 23 professionals de Barcelona que hem participat en el W50 Santander Summit de la London School of Economics (LSE). La majoria no ens coneixíem d’abans, però ens uneix que durant els últims 15 anys hem tingut la sort de ser seleccionades i becades en un programa d’alt rendiment executiu que selecciona 50 dones de tot el món cada any, i les forma en lideratge i en alta direcció corporativa a la UCLA Anderson School of Management a Los Angeles.

En aquests 15 anys som més de 500 professionals de tot el món que hem passat per aquesta formació i ens han reunit a la LSE per a repensar el lideratge en aquests temps tan convulsos. I, també, per a fer networking i construir ponts. He volgut rescatar les catalanes d’aquest clúster tan exclusiu i posa’ls-hi nom en aquesta columna. Gairebé un 5% d’aquestes 500 líders convocades a Londres érem catalanes, i això ha reforçat la nostra vinculació amb Barcelona i la força de lobby i comunitat que aquest fet ens dona.

Som dones amb perfils i edats diverses, executives, fundadores, emprenedores, inversores, advocades, investigadores, científiques, acadèmiques. Totes hem passat per aquesta selecció natural d’haver aplicat en algun moment a aquest programa del Banco Santander, que ens ha portat a ser part d’aquest grup; que podríem dir que decideix molt, i molt bé. En aquests dos dies hem parlat de temes tan diversos, complexos i profunds com resiliència, risc, ètica, valentia, canvi, presa de decisions, afrontar les converses incòmodes, silenci, antifragilitat, confiança, impacte, salut, intuïció i tecnologia.

No m’atreviria a parlar de lideratge femení diferent del masculí, el que sí que m’atreveixo a afirmar —i afirmo— és que aquests temes també s’haurien de debatre i aprofundir en els congressos on només hi ha homes i estan pensats des de l’òptica masculina. Us convido a parlar d‘ètica, de valentia, de por, de silenci, de risc, d’impacte, d’inclusivitat, de demanar perdó i de donar les gràcies, de vulnerabilitat, d’inspiració, de soledat. Això és també part intrínseca d’emprendre, de crear, de gestionar, de liderar, de créixer.

Ens van suggerir posar l’art i l’expressió artística en la nostra rutina com a font d’equilibri i creativitat. A través del llibre The Artist’s Way de Julia Cameron aconseguirem treure l’artista que totes portem dins. Fes-ho, aquest llibre et canvia la vida. Tot això és allò que passa quan 500 dones de tot el món es reuneixen en una de les escoles de negocis més prestigioses del planeta.

Les de Barcelona ho vam petar a Londres, sí. I ho vam petar, perquè portem Barcelona en la nostra mirada i en la nostra manera d’estar i de gestionar. Algunes de les 23 no són nascudes a Catalunya, però han triat aquesta ciutat per a emprendre, per a estudiar, per a viure, per a fer família, i això les fa identificar-se com a barcelonines. Així es van presentar a Londres. I això és més potent que qualsevol altra nacionalitat. De Barcelona al món, en femení plural.