El músic i agitador Lalo López torna a conspirar per fer valdre el patrimoni de la Gran Música Negra a Barcelona. I, com sempre, fa les coses en gran. El guitarrista, compositor i productor puja a l'escenari del Palau de la Música Catalana algunes de les millors veus femenines catalanes del moment, per retre homenatge a les grans heroïnes que, amb les seves cordes vocals, han embastat la història de la música negra, escrivint algunes de les pàgines més fonamentals d'aquest gran audiollibre que tantes existències ha alegrat.
A través de l'espectacle I’m a soul woman, Billie Holiday, Etta James, The Supremes, Barbara Lynn, Chaka Khan, Nina Simone, Tina Turner i, molt especialment, Aretha Franklin tornaran a cobrar vida, el pròxim dijous 26 de novembre, de la mà de Myriam Swanson, Memi Sillah, Tonia Richii, Brigitte Emaga i Yasmina Azlor, i amb Monique Makon oficiant de mestra de cerimònies.
Però aquesta no és només una història musical. Aquest viatge a través de la història de la música negra té com a protagonista absoluta la dona afroamericana, en un context totalment hostil per a ella com són els Estats Units del Segle XX. Una nació marcada pel racisme i la segregació que podien redundar en linxament de qui entrés a alleujar-se al lavabo que no tocava, creuar una ullada amb la persona del color equivocat o, simplement, passar per allà en el moment menys idoni.
Un país immers en una lluita per Drets Civils que encara avui, tantes dècades després, semblen continuar estant en entredit en tantes i tantes circumstàncies. Enmig d'aquest panorama, les dones negres van tenir el doble obstacle de la seva pell i d'un masclisme inherent en aquella societat que dinamitava, de forma cruelment sistemàtica, el seu desenvolupament personal i laboral.
En aquest sentit, I’m a Soul Woman reivindica el seu paper, la seva grandesa d'art i d'esperit, recordant a aquestes heroïnes que es van entestar a cantar contra vents i marees adverses. Contra aquell món catet i bavejant que les invisibilitzava o que tractava d'aixafar-les, sense aconseguir-ho, sense aconseguir matar aquella bellesa capaç de créixer, en forma de cançons belles, en aquells carrers, pobles i guetos abocats a ser femers de misèria, moral i de l'altra. Gràcies a elles, va guanyar la bellesa.
Un sospitós habitual
Per dur a terme aquest sentit homenatge a algunes de les més grans dames de la música de l'ànima, en un marc privilegiat com és el temple musical de Domènech i Montaner, no sembla haver-hi ningú més idoni que Lalo López, veritable sospitós habitual de l'entramat sonor barceloní.
Lalo ha estat cofundador de la mítica Fundación Tony Manero i ha estat integrat en projectes diversos com Cardova, Chocadelia Internacional o Banda Achilifunk. Des del 2022 impulsa una carrera en solitari que suma dos magnífics àlbums, Lalo malo i Todo por hacer.
Per a l'espectacle del 26 de novembre, promet un repertori que inclourà versions de clàssics com Respect (Arteha Franklin), I’m every woman (Chaka Khan), Tainted love (Gloria Jones) I aint no, I got life (Nina Simone) o Seven day fool (Etta James), amb una banda d'acompanyament que inclou Manu Davobe a les tecles, Charlie Moreno al baix, Kathy Benítez a la bateria, Haizea Martiartu al saxo, Mila González a la trompeta, María Cofán al trombó i Sergio Del Boccio als cors.