En ciència, una hipòtesi no es defensa amb arguments, es demostra amb dades. Fa gairebé trenta anys, el Parc Científic de la Universitat de Barcelona (PCB-UB) es va fundar sobre una hipòtesi: que la recerca i l’activitat empresarial podien no només coexistir, sinó reforçar-se mútuament. Les dades de l’activitat del Parc el darrer exercici, publicades aquests dies, són, en certa manera, el resultat d’aquest experiment a llarg termini que, igual com passa al laboratori, ha requerit un seguiment constant, ajustos i millores. Les empreses del nostre ecosistema van captar 230 milions d’euros d’inversió el 2025, un nou màxim històric. A més de la xifra rècord, és molt significatiu que el 44% de tota la inversió registrada en el sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya hagi estat captat per spin-offs, start-ups i scale-ups del nostre ecosistema. Un percentatge que convida a reflexionar sobre quines condicions fan possible aquest resultat i, sobretot, com sostenir-les en el temps. El PCB-UB és, trenta anys després, més útil que mai.
El PCB-UB va néixer el 1997 amb la idea que la recerca i l’activitat empresarial podien compartir no només un espai físic, sinó també una cultura de treball. Que entre el laboratori i el mercat no hi havia necessàriament una frontera infranquejable, sinó un territori que valia la pena explorar. Durant gairebé trenta anys hem construït aquest entorn, on una empresa emergent pot desenvolupar-se a prop del grup de recerca del qual va sorgir, accedir a infraestructura científica especialitzada, connectar amb inversors i establir vincles que en un altre context li portarien molt més temps de consolidar. Les dades del 2025 suggereixen que aquest enfocament ha donat els seus fruits.
Els dos casos més recents que il·lustren bé el tipus d’impacte al qual ens referim són, en primer lloc, SpliceBio, que va tancar una ronda de 118 milions d’euros el 2025 —la més gran registrada al sector biotecnològic espanyol— per avançar en el desenvolupament d’una teràpia gènica per a la malaltia de Stargardt, un trastorn hereditari de la retina sense tractament aprovat fins ara. Deepull, per la seva banda, va captar 50 milions per impulsar UllCORE, una plataforma de diagnòstic precoç de la sèpsia, una de les principals causes de mortalitat hospitalària al món. Ambdues empreses van créixer al Parc i, en tots dos casos, la ciència que les sustenta té un vincle directe amb necessitats mèdiques reals i no resoltes. Quan una empresa emergeix d’un entorn on la recerca, la infraestructura, els serveis i el teixit inversor conviuen en un mateix espai, les probabilitats que arribi lluny són més grans. L’ecosistema no garanteix l’èxit, però sí que redueix la distància entre una bona idea i la seva materialització
L’ecosistema no garanteix l’èxit, però sí que redueix la distància entre una bona idea i la seva materialització
Més enllà del context català, val la pena situar aquestes dades en una perspectiva més àmplia. Europa fa temps que reflexiona sobre com reforçar la seva capacitat d’innovació i reduir la seva dependència tecnològica en sectors estratègics. Les ciències de la vida en són un. En aquest debat, els parcs científics poden exercir un paper que va més enllà de proveir metres quadrats de laboratori; són espais on es genera massa crítica, on la recerca es transforma en empresa, l’empresa es desenvolupa i on el talent troba raons per quedar-s’hi. Barcelona és un dels referents europeus en salut i innovació biomèdica, però mantenir-ho requereix decisions sostingudes en el temps, no només resultats puntuals.
En aquesta direcció apunta també el futur del Parc amb l’ampliació de les seves instal·lacions. L’edifici Cub afegirà 2.700 metres quadrats d’espai de laboratori, i el projecte MIES-UB impulsat per la Universitat de Barcelona incorporarà 10.000 metres quadrats més en un nou edifici per acollir l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l’Institut Fraunhofer i nous grups de recerca de la universitat, tot plegat en el marc del projecte Campus Clínic - Universitat de Barcelona. Són passos concrets per respondre a una demanda d’espai que no para de créixer i que, d’alguna manera, reflecteix la vitalitat del sector.
En ciència, quan un experiment dona resultats consistents durant trenta anys, deixa d’anomenar-se experiment. S’anomena evidència. Les dades del 2025 són evidència que, quan es creen les condicions adequades, la ciència i l’empresa s’impulsen mútuament, i l’impacte pot transcendir fronteres. Potser aquesta és la reflexió més important que ens enduem d’aquest any rècord: no celebrar el resultat, sinó entendre què l’ha fet possible per potenciar-ho.