Barcelona s’ha consolidat com una ciutat oberta, d'esperit emprenedor, innovadora i amb una clara vocació internacional. En els darrers anys també ha fet passos importants en el lideratge de les dones: la seva presència en llocs de decisió ha passat de ser una excepció a una prioritat i, avui dia, les empreses i institucions són més conscients que mai que apostar pel talent femení no és només una qüestió de justícia social, sinó de competitivitat, innovació i sostenibilitat econòmica.
Però el camí cap a una equitat real encara presenta reptes. Les barreres invisibles, la bretxa salarial i les dificultats en la conciliació continuen limitant moltes carreres professionals i massa dones segueixen dubtant si aixecar la mà per assumir nous reptes.
És precisament en aquest context que, inspirada pel moviment global creat per Sheryl Sandberg a Califòrnia, neix Lean In Network Barcelona de la mà d'Ikuska Sanz. El que va començar el 2016 amb una trobada modesta de 17 dones a Gràcia, s’ha convertit, deu anys després, en la comunitat Lean In més gran d’Espanya i una de les cinc principals d'Europa, agrupant més de 2.200 membres i 29 cercles actius.
Però si hi ha una cosa que ens fa sentir orgulloses no són les xifres. Són les històries.
Les de dones que han trobat feina gràcies a un contacte de la comunitat. Les que han canviat de sector o s'han atrevit a emprendre. Les que han negociat una promoció o un millor salari. Les que han descobert que no estaven soles davant d'un repte professional. O les que han arribat a Barcelona des d'un altre país i han trobat en Lean In la seva primera xarxa de suport, amistat i desenvolupament professional.
Que una comunitat impulsada gairebé íntegrament pel voluntariat, amb el suport altruista de moltes empreses i institucions que han cregut en el projecte, hagi experimentat un creixement tan exponencial en una dècada ens ofereix una doble lectura ben clara. Per una banda, que encara existeix una necessitat real de trobar espais de suport, mentoria i connexió. I, per l’altre que quan les dones comparteixen experiències, es donen suport i creixen plegades, l'impacte s’expandeix molt més enllà de cadascuna d'elles.
Mirant cap al futur, m'agradaria que ja no haguéssim de parlar de lideratge femení, sinó simplement de bon lideratge. Un lideratge divers, inclusiu i humà, on homes i dones tinguin les mateixes oportunitats de créixer i d'arribar allà on vulguin.
Mentrestant, continuarem fent el que sabem fer millor: crear comunitat. L'equitat de gènere ja no es pot entendre com un conjunt d'iniciatives aïllades, sinó com un compromís compartit que requereix la implicació directa de tothom. Perquè si aquests deu anys ens han ensenyat alguna cosa és que el canvi comença amb una conversa, amb una mà estesa o amb algú que anima a una dona a seure a la taula. I quan això passa, totes i tots avancem.