El Cercle davant l’Europa que “necessita canviar”

“Europa necessita canviar”. Amb aquest contundent advertiment ha iniciat el Cercle d’Economia la Nota d’Opinió que marcarà el compàs intel·lectual i polític de la seva 41a Reunió anual, que se celebrarà de l’1 al 3 de juny repetint escenari al Palau de Congressos de Catalunya. Ho fa en un moment en què Europa afronta una mutació de fons: els Estats Units deixen de ser un aliat previsible, la Xina i l’Índia reconfiguren els equilibris econòmics globals i la tecnologia s’ha convertit en un nou camp de batalla geopolític on el continent continua jugant, còmodament, el paper de consumidor. Amb l’eco encara recent de l’Informe Fènix i del debat sobre les debilitats estructurals de l’economia catalana, el Cercle eleva ara la mirada cap al futur europeu amb una idea central: l’autonomia estratègica “no és un mite, però tampoc és una realitat” i, en aquest procés, Espanya i Catalunya no poden romandre com a simples espectadors.

La nota, presentada aquest dimarts per la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, i el secretari general, Miquel Nadal, defensa que Europa es troba davant d’un doble desafiament que obliga a “repensar-ho tot”: la reconfiguració geopolítica i la revolució tecnològica. “Aquest canvi requereix una transformació interna i també externa”, ha resumit Garcia-Milà.

Interna, perquè Europa necessita completar d’una vegada el mercat únic i crear grans campions europeus capaços de competir amb els Estats Units i la Xina. Externa, perquè el continent haurà de redefinir les seves aliances i el seu paper al món. “Europa ha de veure com pot reforçar la seva posició i viure en aquest nou món”, ha afirmat la presidenta.

Per això, la gran aposta que articula la nota és la construcció d’una autonomia estratègica europea que no es limiti només a la defensa, sinó que abraci també l’energia, la tecnologia, les finances o la salut. El principal obstacle? La fractura entre europeistes i euroescèptics i la regla de la unanimitat en àmbits com la política exterior o la fiscalitat, que continuen limitant la capacitat d’acció comunitària. Ara bé, davant d’aquest bloqueig, el Cercle apunta a les coalicions d’estats —sense requerir unanimitat— disposats a avançar més ràpid, tal com ja va passar amb l’euro, l’espai Schengen o l’acord de Mercosur.

Una finestra d’oportunitat?

Lluny de limitar-se a una mirada defensiva, el Cercle defensa que aquest procés també obre una finestra d’oportunitat per a Espanya i Catalunya. “Tendim a veure-ho com una amenaça”, ha lamentat Nadal, per defensar que tant Catalunya com Espanya disposen d’actius rellevants per convertir-se en peces importants de la nova arquitectura industrial europea. I entre aquests actius, l’entitat destaca el potencial de les energies renovables, la infraestructura gasista, el desplegament de fibra òptica i 5G, així com l’existència de hubs digitals com Barcelona i Madrid i sectors amb grans fortaleses, com el de la biotecnologia i les ciències de la salut, o la defensa.

Nadal: “El que no aconseguim via productivitat ho compensem amb costos més baixos”

Això sí, malgrat les bonances o el potencial, el Cercle evita qualsevol triomfalisme. De fet, a la Nota l’entitat recorda que Espanya continua arrossegant problemes estructurals de productivitat, baixa inversió en R+D i una dimensió empresarial reduïda. “El que no aconseguim via productivitat ho compensem amb costos més baixos”, ha advertit Nadal.

En paral·lel, la nota incorpora dues qüestions que, malgrat no protagonitzaran cap taula específica de la Reunió, travessaran bona part del debat: la immigració i l’habitatge. Per al Cercle, el model de creixement espanyol de les darreres dècades —basat en augment de població i ocupació, però amb salaris estancats i baixa productivitat— necessita una correcció profunda. I aquesta passa per orientar la política migratòria cap a una immigració “més ordenada i qualificada”, alineada amb un model productiu de més valor afegit.

Pel que fa a l’habitatge, el document alerta que la manca d’oferta accessible ja s’ha convertit en un factor d’exclusió social que afecta directament la classe mitjana i posa en risc la capacitat d’atraure talent. Per escapar d’aquest bloqueig, el Cercle aposta per fórmules de concertació publicoprivada i per ampliar l’oferta de sòl edificable amb seguretat jurídica per incentivar la inversió.

No és casual que aquestes qüestions apareguin en una nota dedicada a l’autonomia estratègica europea. Per al Cercle, la sobirania del continent no es jugarà només als grans despatxos de Brussel·les ni en la cursa tecnològica amb Washington o Pequín, sinó també en la capacitat dels estats europeus de reforçar la seva cohesió interna, atraure talent i construir economies més productives.

Aquesta serà, precisament, la gran discussió de la 41a Reunió anual del Cercle, articulada al voltant de quatre grans eixos: la sobirania tecnològica, la sobirania energètica, les ciències de la salut i el futur del sistema financer europeu. Perquè, com conclou la mateixa nota, la pregunta que dona títol a aquesta edició —“Autonomia estratègica d’Europa: mite o realitat?”— no és retòrica. És la pregunta que definirà el futur del continent i que, passats els tres dies de la Reunió, difícilment podrà continuar ajornant-se.