Quan Jordi Colomer s’abocava al balcó del seu pis del Raval, s’abocava al Macba, situat a tocar del seu antic pis al cor de Barcelona. Ara és el Macba el que s’aboca sobre l’univers de l’artista, amb l’exposició més extensa sobre la seva obra organitzada fins avui. La mostra, que pot visitar-se fins al 24 de setembre, fa un recorregut sense ordre ni direcció preestablerta per la sòlida i reconeguda trajectòria de Colomer, a través de més d’una cinquantena d’obres. En sales que s’enllacen, l’univers de Colomer emergeix a través de formats que van des d’escultures fins a collages, vídeos i un cartell lluminós deslletrat que rep o acomiada al visitant, segons com es miri.
Les obres estan disposades de manera premeditada perquè el visitant se senti com qui passeja sense rumb fix per una ciutat de carrerons i places que no se sap on comencen ni on acaben. “Està organitzada per a perdre’s. Com en una mena de petita ciutat, no hi ha un recorregut únic”, va subratllar Colomer a la presentació de la mostra. Aquesta forma anàrquica de recórrer la seva trajectòria facilita veure la seva obra des d’angles diferents, fins i tot per al propi artista: “M’ha sorprès que multiplica els punts de vista respecte al que jo mateix pensava; veig més coses de les que havia pensat que es podien veure”.
El passeig per la seva obra i trajectòria, explicada en molts casos en suport audiovisual, té parades obligatòries en projectes com el seu Anarchitekton (2002-2004), de fotografies amb dinàmiques maquetes d’edificis enfront dels seus originals, i el seu cotxe itinerant amb el missatge lluminós No? Future! (2006). També són protagonistes les seves iniciatives col·lectives, com Crier sur les toits (2011), amb la llibertat de cridar als quatre vents, New Palerm Felicissima (2018), amb una processó de vaixells al mar, i Modena Parade (2022), amb una representació multitudinària de la mort.
Un gegant d’un sol ull sobre el balcó del museu i un altre situat davant la seva façana dialogaran en la performance El Balcó
Les obres que recull la mostra, que comencen a la dècada de 1980, es complementen amb tres noves produccions: Spanish Coast (2017-2024), El Balcó (2024) i Abecedari argentí (2023-2024). A través d’aquesta última, estudiants de Buenos Aires d’uns 10 anys van ser convidats a construir el seu propi abecedari, utilitzant una mateixa lletra com a inicial per a formar llistes de paraules. Sembla un joc que l’artista ha replicat precisament per donar nom a l’exposició, que té per títol Façana, Foto, Festa, Futur, Fideus. Cinc paraules tan connexes o inconnexes com un es proposi.
La presentació de les obres, que té la condició escènica com a fil conductor, juga també amb múltiples narratives i amb les geografies diverses per les quals l’artista ha transitat, com Bucarest, Ciutat de Mèxic, Istanbul, Tetuan, Mòdena, Palerm i Buenos Aires. A través de la mostra, els treballs de Colomer aspiren a activar la potència de la imaginació i a jugar amb diferents elements i temps verbals. Tot en una exposició que Colomer ha concebut en un procés viu i canviant durant el qual el museu s’ha anat adaptant al contorn de les idees de l’artista.
Fora dels murs del Macba
L’exposició i l’obra de Colomer no es quedarà dins de les blanques parets del museu. A més de tenir a la Infinita de L’Hospitalet com a sala, aspira a generar un debat entre l’equipament i el seu entorn, d’una forma poc comuna. Un gegant d’un sol ull sobre el balcó del museu i un altre situat davant la seva façana dialogaran en la performance El Balcó. L’objectiu és comprovar com es relacionen el Macba i el Raval, en una proposta que s’ha testat en dues ocasions al maig, i que es repetirà el 24 de setembre per tancar l’exposició. Els dos protagonistes de la performance van prendre forma de la mà del titellaire i constructor Eudald Ferré, a partir de dibuixos que nois i noies del Casal dels Infants del Raval van crear durant un taller dirigit per Colomer.
El balcó protagonista de la performance, situat sobre la porta principal del Macba, és un dels elements del museu que més cridava l’atenció a Colomer quan residia al Raval, i és que està disposat de tal manera que sembla estar esperant que un orador proclami un discurs memorable sobre una plaça habitualment repleta de skaters. Colomer ha ideat la performance perquè els gegants posin fi a aquesta espera, i generin un discurs i relat d’interrelació entre l’equipament i el barri, en la línia de les reflexions que l’artista suscita a través d’uns treballs que bussegen sobre la confluència entre el que és il·lusori i el que és real.
