Llegeixo aquesta notícia a la premsa: “Els drets LGTBIQ+ desafien a l’Església de Francesc”. Ho llegeixo en veu alta. “Elagetebeiplus”.
La paraula gai (alegre) va ser creada per la comunitat (gai) de San Francisco, per distingir-la orgullosament d’homosexual (creada al segle XIX per designar el que es considerava una “patologia”). La paraula és curta i ha fet fortuna en la majoria de llengües. I tot i que va ser inventada per incloure gais i lesbianes, queda clar que a la pràctica no és així. I per tant aquí, ben aviat, vam parlar del col·lectiu de gais i lesbianes. I del dia de l’orgull gailèsbic.
Recordo molt —perquè em feia molta gràcia—que la meva àvia per designar el meu amic, que era gai, sempre deia: “Aquest xicot és gailèsbic”. També deia “home sexual”. M’ho vaig copiar pel personatge d’un llibre. Sense saber-ho, la dona feia una cosa que fan tots els parlants de totes les llengües. Dotar de significat allò que, en aparença, no en té. La font del Retor, a la boca de diverses generacions d’àvies com la meva, acabarà convertint-se en “la font del rector”.
Fins fa quatre dies vam dir-ne elagetebei. Lesbià, gai, trans, bisexual i intersexual. És una paraula llarga i això s’ha de tenir en compte, perquè d’aquesta paraula —per desgràcia— n’han de sortir altres paraules com elagetebeifòbia o elagetebeifòb (l’equivalent d’homòfob). Com que aquest acrònim va voler ser molt específic i no pas generalista, el resultat és que no n’és prou i ara en diem Elagetebeiquplus.
La ‘qu’ vol dir queer i el plus inclou els no inclosos. Dir elagetebeiquplusfòbia és possible. Elagetebeiquplusfob més complicat, però de cap manera impossible. Dubto sobre si la ‘o’ de ‘fob’ s’hauria de pronunciar com una ‘u’, com quan diem “homòfob”. Els escriptors, davant de noves paraules, sempre pensem si les farem servir, si perduraran, si seran fàcils de llegir (acrònims amb majúscules ens fan sempre por). El resultat, com sempre, el donen els parlants. Com en diuen al carrer d’aquesta llarga paraula? “El col·lectiu”. I tots ho entenem. I del dia per a reivindicar aquest col·lectiu? “El dia de l’orgull”.
La startup catalana desenvolupa una plataforma immersiva per tractar el TDAH infantil a través de…
El mite de F. Scott Fitzgerald compleix cent anys i, tanmateix, sembla que parli de…
Una exposició i venda col·lectiva reuneix 30 artistes a L’illa Diagonal, combinant perfils consolidats i…
Gerard Barberan i Davide Bernacca porten a la capital catalana un dels italians més famosos de Sao Paulo que serveix la pasta…
En menys de dos anys, la companyia, que aplica intel·ligència artificial a la gestió laboral,…
Anna Serrano Gatell porta al Lliure de Gràcia "L'autora", una proposta d'Ella Hickson que destrossa…