Entre Marie Curie i Albert Einstein

El nomenclàtor de Barcelona ha convertit Nou Barris, concretament la seu del districte, en un homenatge a la ciència. Aquestes dependències municipals, que inclouen una biblioteca, una comissaria i altres serveis municipals, estan situades entre dos carrers paral·lels: el carrer de Marie Curie i el carrer d’Albert Einstein, dos dels grans científics més coneguts de la història. Des del 1995, aquests investigadors els donen nom.

El carrer dedicat a la científica, la primera dona que va guanyar un premi Nobel, només té un únic edifici de veïns, just a l’inici, i els comerços, alguns d’ells tancats, es poden comptar amb els dits d’una mà. El carrer avança i es converteix en la part del darrere de la seu del districte. Un carrer més de pas que una altra cosa. L’adreça probablement més concorreguda és la del Parc Tecnològic, un equipament ubicat en un edifici construït també el 95, gestionat per Barcelona Activa, que dona suport a empreses relacionades amb la tecnologia i la innovació i que també acull l’Ateneu de Fabricació Digital, el Cibernàrium i un campus de programació, el 42 Barcelona.

Però això és Nou Barris i aquí hi ha també altres necessitats. El carreró que enllaça Marie Curie i Albert Einstein és un lloc més proper als serveis socials que a la innovació i la ciència, tot i que moltes de les persones que hi ha allà han experimentat en la seva pròpia pell la teoria de la gravetat de Newton: saben què és caure molt avall. Són els usuaris dels serveis municipals que també hi ha en aquesta adreça amb nom de dona científica. Un menjador social, un centre d’acollida i atenció per a persones sense sostre i també un servei d’atenció per a víctimes de violència masclista.

El carrer de Marie Curie és la part del darrere de la plaça Major de Nou Barris, però guanya en senyalització al d’Albert Einstein: vuit plaques per a la científica, una pel matemàtic. No consta que Marie Curie visités mai Barcelona, però Einstein sí que ho va fer. Va venir el 1923, convidat per la Mancomunitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans. Pel que se sap del viatge, res indica que trepitgés Nou Barris. Si hagués anat al lloc que ara porta el seu nom, s’hauria trobat enmig de l’Hospital Mental de la Santa Creu i Sant Pau, un lloc on s’atenia persones amb malalties mentals, envoltat de camps que treballaven els mateixos pacients.

Ara, al voltant del carrer d’Albert Einstein també hi ha verd, el del parc Central de Nou Barris, inaugurat el 2003, i el de la plaça Major de Nou Barris, que es creua també amb aquest carrer, on no hi paren de passar coses: un grup de dones hi practica taitxí, els nens hi juguen a pilota, hi ha gossos que borden i persones que hi reposen. El carrer d’Albert Einstein és un carrer desdibuixat que costa de seguir, enmig d’aquest parc i la plaça.

Com el de Marie Curie, tampoc és un carrer convencional de veïns, però sí que hi ha molta vida. Té l’anar i venir de tots els equipaments municipals als quals condueix i l’activitat d’uns quants bars de tapes, entrepans i pizzes, agrupats en una mena de bulevard, un tocant l’altre. Tots amb unes terrasses que, els dies de sol i bon temps, estan plenes a vessar. Aquí, el pas del temps, com deia Einstein, també sembla molt relatiu.